Societat

Festes i tradicions

La festa més tradicional de Vidreres

Ranxers en moviment

Dimarts, es van preparar unes 8.000 racions de ranxo en una celebració que té dos segles d’història

La comissió local es mou perquè el govern consideri la festa del ranxo de Vidreres festa patrimonial d’interès nacional

Una expo­sició a la sala d’actes de l’antic ajun­ta­ment per­me­tia veure, dimarts, la foto més antiga con­ser­vada de la festa del ranxo de Vidre­res. Era de Valentí Fargnoli i de l’any 1922. El ranxo, menja plena de substància –sofre­git, can­sa­lada, arròs i cigrons, entre altres ingre­di­ents–, és un tret dis­tin­tiu de Vidre­res, i l’enti­tat que orga­nitza la festa es mou per difon­dre-la.

A l’octu­bre, la Comissió del Ranxo de Vidre­res va con­tri­buir a fun­dar a Cas­tell­terçol (Moianès) la Fede­ració d’Escu­de­lles, Ran­xos i Sopes Històriques de Cata­lu­nya (Fershc). En for­men part altres àpats tra­di­ci­o­nals, com ara el ranxo de Cap­many, la sopa de Ver­ges, l’escu­de­lla de Cas­tell­terçol, Gelida (Alt Penedès) i la Seu d’Urgell (Alt Urgell) i lo ranxo de Ponts (Noguera). “Som un dels fun­da­dors, però com més colles hi hagi, millor”, explica Marc Ball-llo­sera, de la Comissió del Ranxo vidre­renca.

Després d’una tro­bada, el 2005, amb motiu del 150è ani­ver­sari de la Con­fra­ria de Santa Llúcia de Gelida, els orga­nit­za­dors d’aques­tes sopes, arros­sos i ran­xos es van tro­bar per pri­mera vegada el 2013. S’han succeït les tro­ba­des anu­als, i a Ver­ges el 2016 va sor­gir la idea de recla­mar que les fes­tes siguin decla­ra­des ele­ments fes­tius patri­mo­ni­als d’interès naci­o­nal.

Un decret de l’octu­bre del 2006 regula el patri­moni de les fes­tes popu­lars i tra­di­ci­o­nals de Cata­lu­nya. A Vidre­res, estan con­vençuts que les fes­tes històriques que difon la Fershc “com­plei­xen els requi­sits”, diu Ball-llo­sera. La festa del ranxo té dos segles d’història i s’ha pogut cele­brar de manera gai­rebé inin­ter­rom­puda. L’arti­cle 13 de l’esmen­tat decret espe­ci­fica les con­di­ci­ons que ha de tenir una festa patri­mo­nial d’interès naci­o­nal. “Ha de tenir un ori­gen remot i una con­tinuïtat mínima de 100 anys inin­ter­rom­puts com a part subs­tan­cial del ritual fes­tiu de la comu­ni­tat [...].” A Vidre­res, només la Guerra Civil va estron­car la festa del ranxo els anys 1936 i el 1937, i diuen que la gent gran ja expli­cava, el 1866, l’any de fun­dació del Casino de la Unió, que els avis els en par­la­ven. L’ori­gen podria ser medi­e­val i con­sis­ti­ria en un àpat que les per­so­nes més benes­tants ofe­rien a les més pobres.

La neteja de les pero­les

Dimarts pas­sat, dimarts de car­na­val, una vin­tena de ran­xers van pre­pa­rar 2.765 litres de ranxo i unes 8.000 raci­ons. Car­les Sais, de 75 anys, en fa 52 que és ran­xer. “Això és un orgull. No hi he fal­tat mai. L’hem començat amb neu, plo­vent, però sem­pre l’hem fet.” Sais explica que el més fei­xuc és nete­jar les pero­les (28). “Han d’estar imma­cu­la­des.” La festa del ranxo té, des de fa uns anys, la figura del ran­xer iti­ne­rant, que és un any a l’orga­nit­zació. És el que han fet Isa­bel Boada i Albert Vidal. “M’ho va comen­tar un amic i em va agra­dar saber com fun­ci­ona la festa més tra­di­ci­o­nal de Vidre­res”, asse­nyala Vidal, de 34 anys i que tre­ba­lla en una empresa de màrque­ting. Vidal diu que el més bonic és repar­tir el men­jar i coin­ci­deix amb Sais: “La feina més dura és nete­jar les pero­les.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.