Visitants no desitjats

Es calcula que a Catalunya hi ha entre 100 i 150 espècies de fauna i flora exòtiques invasores. Un nombre indeterminat –i elevat– d’aquestes plantes, peixos, mamífers, amfibis, etc. els tenim a les comarques de Girona, un fet que té repercussions mediambientals i econòmiques sobre el territori. Les espècies exòtiques són aquelles que no són pròpies de la zona –al nostre país se n’han localitzat més de mil– i que han arribat aquí de manera natural o per l’acció de l’home –voluntàriament o per accident–. Però només una petita part de les espècies exòtiques són invasores, que són les que aconsegueixen adaptar-se al nou medi, reproduir-se i escampar-se. Si sobreviuen, és perquè són “agressives” i, conseqüentment, amenacen la fauna i la flora locals, fins al punt que les condemnen a la desaparició.

Lloc propici

“El fet que sigui una zona de pas, que el clima sigui suau i que estigui molt urbanitzat –hi ha gent que té espècies exòtiques a casa– fa que la demarcació de Girona, especialment les comarques de la plana i del litoral, siguin de les més envaïdes”, afirma el biòleg Joan Pino, professor de la UAB i impulsor d’Exocat (vegeu la informació de la pàgina següent).

Hi ha espècies invasores que fa tant de temps que són presents entre nosaltres que ens poden semblar pròpies d’aquí. És el cas de la palmera, l’arribada de la qual es remunta a finals del segle XIX. També l’ailant (un arbust) és d’aquella època. La majoria, però, s’han detectat en la segona meitat del segle XX, com el cranc americà, i encara fa menys temps en el cas del mosquit tigre, una espècie que preocupa molt la comunitat científica, perquè és un possible portador de malalties infeccioses.

Aquàtics

A la demarcació hi ha diversos punts especialment afectats. Un dels quals és l’estany de Banyoles, on ara mateix estan treballant en l’eradicació d’una petxina asiàtica que podria embussar canonades. La mateixa cloïssa ha estat detectada als trams finals del Ter i del Fluvià. La black bass (o perca americana) i el peix sol són els altres peixos forans que es van apoderar del llac al llarg del segle passat. El peix sol s’està convertint en habitant habitual també en diversos trams de la Muga, el Fluvià i el Ter –inclosa la rodalia de Girona–, els embassaments de Susqueda i Sau i el pantà de Darnius. Aquest darrer pantà és l’hàbitat de l’anomenat cranc dels canals, provinent del sud dels Estats Units, una espècie invasora que, a la península, només s’ha detectat en aquest punt. El Phoxinus, un peix de dimensions reduïdes, cada vegada és més freqüent en totes les conques fluvials gironines. I el mateix es pot dir del cranc roig.

Insectes

Tot i que n’hi ha molts més, els més coneguts són l’esmentat mosquit tigre i la vespa asiàtica. El primer ja ha conquerit tota la demarcació, excepte el Ripollès i la Cerdanya, mentre que la segona –molt perjudicial per a les abelles autòctones– s’ha consolidat a l’Alt Empordà i la Garrotxa. Recentment, s’ha detectat la presència, sobretot a la Garrotxa, d’una eruga d’origen asiàtic que ataca els boixos.

Mamífers

El rei dels mamífers invasors a la demarcació de Girona és el visó americà. Uns exemplars procedents de granges que en criaven es van escapar, i ara, malauradament per a altres espècies s’estan estenent principalment per la vall del Fluvià. L’altre mamífer sobre el qual s’està posant el focus és el coipú, localitzat al Baix Empordà, a l’Alt Empordà, al Ripollès i a la Cerdanya. El gat mesquer ja està escampat per tota la demarcació, i la daina, en la majoria de les zones de muntanya.