“Recorrerem 1.250 quilòmetres en bici, des de Quart fins a Usagre”

Sí, el dissabte 17 de març començarem amb el meu pare una ruta en bici. Sortirem de Quart i anirem fins a Usagre, un poble de la província de Badajoz. Recorrerem 1.250 quilòmetres, que hem dividit en nou etapes orientatives. No és, ni de bon tros, una competició. Un dels propòsits és superar-nos i fer-ho a la nostra manera, gaudint de l’esport i descobrint llocs nous. Tenim programat arribar a Usagre al cap de nou o deu dies. Dependrà de les condicions meteorològiques o de si ens sorgeix algun problema mecànic. La idea teòrica és fer una mitjana d’uns 130 km aproximadament al dia.

El mes de febrer del 2017 em van detectar un càncer al fèmur de la cama dreta. Després d’un procés de gairebé un any, tot ha sortit bé. Teníem ganes de tancar aquesta etapa d’una manera bona, amb una reflexió dels moments viscuts i dels sentiments, així com a mostra d’agraïment a totes les persones que han estat al nostre costat.

És un nom que respon a moltes coses. Buscàvem que ens identifiqués, que ens el sentíssim nostre, i defugir una mica els lemes fàcils. Hem fet el projecte juntament amb els meus pares, el meu germà i amics que m’han ajudat. El concepte de cotxe escombra ens agradava i té relació amb la bici, ja que és l’últim que recull en una cursa. I, a més, inclou la metàfora que al llarg d’aquest temps hi ha molta gent que m’ha fet de cotxe escombra. Hi vam afegir la lluita contra el vent, i tot plegat fa pensar per exemple en un conte. A vegades la gent em pregunta què vol dir el nom del projecte i jo els demano quin significat en treuen ells. Cadascú hi pot entendre una cosa diferent, i això és maco.

És el poble d’origen de la mare d’un amic meu de tota la vida. A Usagre hi tenen el Crist de la Pietat. Al llarg del tractament, la mare d’aquest amic sempre em deia que havien resat per mi i fet ofrenes a aquest crist. A més d’ella, fins i tot també ho feien diversos familiars seus que viuen a Usagre. Va néixer una estima envers ells, ja que, tot i no coneixe’ns, ens van ajudar. Un cop va acabar el tractament i vam saber que tot estava bé, vam decidir que tiraríem endavant el projecte. Els anirem a visitar i, a la tornada, farem una trobada solidària en què servirem un menjar típic de terres extremenyes.

La meva mare i el meu germà ens vindran a buscar en cotxe a Usagre. I, al cap d’un mes o d’un mes i mig, farem la festa solidària, oberta a tothom que vulgui saber com ha anat la ruta. Darrere el projecte hi ha molta gent que ha estat a prop nostre o s’hi ha interessat, que ens ha animat, els amics, veïns, coneguts, així com empreses que han col·laborat i un dissenyador que ens ha ajudat amb el logotip.

En el trajecte tenim ganes de gravar amb càmeres esportives i, després, farem un vídeo que ensenyarem a la festa. Seguirem rutes poc transitades que connectin poblacions amb allotjaments per passar-hi la nit. Crec que les gravacions seran una mica espontànies, sobre la marxa. I a la festa hi haurà música i berenar solidari. La idea és que la gent pagui la voluntat i que tots els diners recaptats vagin destinats a la Fundació Oncolliga Girona, una entitat sense ànim de lucre que ajuda les persones amb càncer i els seus familiars.

Al principi, tot això era una cosa més nostra, per mi, la família i els amics: per aquests cercles. Però com que durant el tractament em va anar bé conèixer altres persones que tenien iniciatives semblants, la gent em va comentar que jo potser també podia ajudar d’alguna manera.

Hem preparat un projecte solidari juntament amb Oncolliga Girona. Per a tothom que tingui ganes de col·laborar-hi, engegarem un crowdfunding i els fons que es recullin seran per adquirir material tècnic per a l’entitat. Anunciarem la iniciativa a les xarxes socials i l’enllaç per entrar al finançament col·lectiu estarà penjat al web de l’Oncolliga. També hi haurà l’enllaç a la pàgina d’Instagram @elcotxeescombra i al blog www.elcotxeescombra.wordpress.com.

La campanya començarà demà. La intenció és aconseguir 1.090 euros per comprar tres coixins antinafres, una cadira de dutxa, dues cadires giratòries de banyera, una butaca de vàter i quatre caminadors amb frens de pressió. És material útil i crec que és maco poder aportar-hi el nostre granet de sorra, ajudar l’Oncolliga i la gent que ho necessita.