Societat

80 anys dels bombardejos de Barcelona

Un llegat sota vinyes

Al Penedès es conserven en bon estat diversos refugis antiaeris on els aviadors republicans es protegien de les bombes feixistes

El Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana i la Guerra Aèria de Santa Margarida i els Monjos s’ha convertit en un centre museogràfic de referència sobre l’aviació i la Guerra Civil

Els bom­bar­ders tri­mo­tor ita­li­ans Savoia S-79 i S-81 de l’avi­ació legionària a les ordres de Mus­so­lini que van dur a terme els sag­nants atacs sobre Bar­ce­lona entre 1937 i 1939 van arri­bar a ser con­si­de­rats uns dels avi­ons de guerra més avançats d’Europa, fins i tot per sobre dels de l’exèrcit ale­many de Hit­ler. Eren lleu­gers, tenien molta auto­no­mia, pre­cisió i ana­ven equi­pats amb càmeres fotogràfiques per fixar el seu objec­tiu. Tots els apa­rells que van inter­ve­nir a Bar­ce­lona, cone­guts com Falchi delle Bale­ari (Fal­cons de les Bale­ars) i Pipis­tre­lli delle Bale­ari (Rat­pe­nats de les Bale­ars), tenien com a base d’ope­ra­ci­ons Mallorca, des d’on llançaven totes les ofen­si­ves con­tra la costa cata­lana. “Les guer­res del futur les gua­nyarà qui domini l’aire”, va vati­ci­nar el gene­ral italià Giu­lio Dohuet, con­si­de­rat un dels prin­ci­pals defen­sors del poder aeri en l’orga­nit­zació tàctica de les ope­ra­ci­ons mili­tars, i així va ser.

Avi­ons soviètics a peces

En aquesta ano­me­nada guerra de l’aire poca cosa podia fer l’exèrcit repu­blicà, que volava amb avi­ons de fabri­cació soviètica que molts cops rebien peça a peça i havien de mun­tar aquí. Eren avi­ons més lents i amb menys auto­no­mia, per això per a la resistència era clau la pro­xi­mi­tat dels aeròdroms des d’on ope­ra­ven: els avi­ons més lleu­gers, els caces, ope­ra­ven prin­ci­pal­ment des d’aeròdroms situ­ats al Penedès i el Camp de Tar­ra­gona, situ­ats rela­ti­va­ment a prop del front de l’Ebre per qüesti­ons d’auto­no­mia de vol dels apa­rells, i on encara avui es con­ser­ven sota les vinyes els refu­gis on s’ama­ga­ven els pilots quan els avi­ons fei­xis­tes ata­ca­ven les seves posi­ci­ons. En canvi, els avi­ons bom­bar­ders, més pesants i amb més auto­no­mia, ope­ra­ven des d’aeròdroms més allu­nyats de la línia de defensa de l’Ebre, situ­ats entre el Vallès i el Gironès, on també es con­ser­ven alguns ves­ti­gis d’antics refu­gis anti­a­e­ris.

El Ves­per de la Glo­ri­osa

En el cas del Penedès, es con­ser­ven tres dels qua­tre antics refu­gis situ­ats sota les vinyes que van ser expro­pi­a­des durant la guerra per con­ver­tir-se en camps d’avi­ació. Són els dels Mon­jos, Pacs i Saba­nell, que jun­ta­ment amb el de Santa Oliva (Baix Penedès) for­ma­ven part de l’ano­me­nat Ves­per de la Glo­ri­osa, que va con­cen­trar les ope­ra­ci­ons de l’avi­ació repu­bli­cana després de la pèrdua dels aeròdroms situ­ats a Aragó i del movi­ment del front de guerra cap a la zona de Lleida. Aquest punt, doncs, va esde­ve­nir clau per a la resistència des de 1937 fins a prin­cipi de 1939. Ara fa set anys, diver­ses ins­ti­tu­ci­ons com la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona, l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Pene­de­s­encs i l’Asso­ci­ació d’Avi­a­dors de la República, amb el suport de la direcció gene­ral de Memòria Democràtica de la Gene­ra­li­tat, van posar en marxa a Santa Mar­ga­rida i els Mon­jos el Cen­tre d’Inter­pre­tació de l’Avi­ació Repu­bli­cana i la Guerra Aèria (Ciarga), l’equi­pa­ment muse­ogràfic de referència a Cata­lu­nya rela­ci­o­nat amb l’avi­ació repu­bli­cana i la Guerra Civil. Ins­tal·lat a l’antic camp d’avi­ació del Ser­ral, que for­mava part de la xarxa del Ves­per de la Glo­ri­osa, el cen­tre conté un impor­tant fons docu­men­tal sobre la guerra aèria i els ves­ti­gis que es con­ser­ven al ter­ri­tori i al llarg de l’any orga­nitza interes­sants acti­vi­tats rela­ci­o­na­des amb la matèria i visi­tes als refu­gis que encara es con­ser­ven. Un d’ells, situat al terme muni­ci­pal de Pacs del Penedès i pro­pi­e­tat de la família de viti­vi­ni­cul­tors Mit­jans-Nin, s’uti­litza de cava on repo­sen les ampo­lles de vi escumós de la seva marca, Loxa­rel, entre elles les que es comer­ci­a­lit­zen amb el nom de Refugi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.