Gironins al Nobel

El 10 de desembre del 2017, a la tarda, la temperatura a Oslo era d’11 graus negatius. El mateix dia del 1948, l’Assemblea General de les Nacions Unides, reunida a París, va aprovar i proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans, 30 articles en què se subratllen els drets considerats bàsics i que, independentment de la raça, la cultura, l’ètnia o el color, s’haurien d’aplicar, sense excepció, a totes les persones. Cada any per aquesta data, la capital noruega fa una festa grossa: a l’ajuntament es lliura el premi Nobel de la pau, una efemèride que comporta una invasió tranquil·la dels carrers i places d’una capital engarlandada que el desembre passat va rebre els activistes de 468 organitzacions d’arreu del planeta, entre les quals n’hi ha dues de catalanes –el Centre Delàs d’Estudis per la Pau i FundiPau– que havien engegat ICAN (Campanya Internacional per l’Abolició de les Armes Nuclears). Nascuda fa onze anys, la plataforma és la impulsora d’un procés imparable, ja que després d’una dècada de mobilitzacions, el 7 de juliol del 2017, cent vint-i-dos països van votar a favor d’un acord històric, el tractat sobre la prohibició de les armes nuclears.

A l’octubre, el Comitè Nobel Noruec li va atorgar el guardó i va reconèixer la feina amagada, però constant, d’aquest conjunt d’organitzacions humanitàries, mediambientals, de drets humans, de desenvolupament i a favor de la pau, establertes en més de 70 països, que, lluny dels focus mediàtics, ajuden a formar un món més ajustat. A casa nostra, FundiPau, entitat nascuda el 1983 amb el nom de Fundació per la Pau, va ser present a la cerimònia representada pel seu president, Antoni Soler Ricard; la seva esposa, Maria Àngels Dumè; la vicepresidenta Carme Sunyer; el director Jordi Armadans; la cap de comunicació Lourdes Vergés; Maria Carme Bernat, del patronat, i Jaume Casas, de la Plataforma per la Pau de Lloret.

Tot i arribar puntuals a la convocatòria, els activistes catalans d’ICAN no van poder assistir de cos present a la cerimònia d’atorgament del Nobel, que es va celebrar a la una de la tarda a la sala noble de l’ajuntament amb la presència del rei Harald, la reina Sònia, el príncep Haakon i la princesa Mette Marit. A l’acte, la campanya va ser representada per Beatrice Fihn, directora executiva, i Setsuko Thurlow, hibakusha, supervivent de la bomba d’Hiroshima que va viure l’hecatombe quan tenia 13 anys i estava mobilitzada per l’exèrcit per desxifrar codis secrets. “A nosaltres –assegura Maria Carme Bernat– ens van habilitar una sala al Centre Nobel de la Pau, un espai obert el 2005 en una antiga estació de tren on es recull la història dels anteriors guanyadors del guardó. A la sala reservada per als membres de l’ICAN s’hi van aplegar més de quatre-centes persones. Mitjançant una gran pantalla vam poder veure en directe tot el que estava passant a la casa consistorial. Va ser una cerimònia molt emotiva. Quan Setsuko Thurlow va explicar l’horror provocat per Little Boy a Hiroshima, a la princesa se li va escapar alguna llàgrima i a nosaltres ens va impactar tant que molta gent va plorar i es va fer un silenci sepulcral.”

Quan li va tocar el torn a Beatrice Fihn, l’executiva va puntualitzar que el premi era un tribut a l’esforç dels activistes i les organitzacions d’arreu del món que des del començament de l’era atòmica havien fet sentir la seva veu i la protesta contra les armes de fusió. També va recordar les víctimes i els supervivents dels bombardejos atòmics i dels assajos nuclears: “L’existència d’aquestes armes –va assegurar Fihn– és immoral. La seva abolició és a les nostres mans. La fi és inevitable. Però serà la fi de les armes nuclears o la nostra fi? N’hem d’escollir una. Som un moviment per la racionalitat. Per la democràcia. Per alliberar-nos de la por... Treballem per salvaguardar el futur i som representatius de la majoria moral: els milers de milions de persones que escullen la vida per damunt de la mort.”

Antoni Soler, president de FundiPau i veí de Sant Hilari Sacalm, va declarar que l’atorgament del premi era una magnífica notícia, que continuarien treballant perquè tots els estats signessin el tractat internacional sobre la prohibició de les armes nuclears –ara per ara ho han fet cinquanta-tres–, però també va advertir que les grans potències en aquesta matèria, acompanyades per l’Estat espanyol, fan l’orni. Faltaven poques hores perquè Soler i la resta de l’expedició desafiessin una temperatura que marcava molts graus sota zero i s’integressin a la gran manifestació de torxes en honor dels guardonats. La gentada va ocupar un dels carrers principals de la capital, el Karl Johans Gate, que va de l’estació central al Grand Hotel. Allà Setsuko Thurlow i Beatrice Fihn els van saludar des d’un balcó i els van encoratjar dient clar que havien rebut el premi com a representants d’un moviment universal que vol obligar les nacions a escollir “entre la fi de les armes nuclears o la fi de la humanitat”.