“Canet té 14.000 habitants i entre tots hem ajudat 18.000 persones”

Som una petita ONG de Canet de Mar que teníem moltes ganes d’aportar el nostre granet de sorra per millorar el món. Vam pensar a fer una festa per recaptar diners i vam arribar a la conclusió que el que li agrada més a la gent és menjar bé, guanyar premis i ballar. Vam decidir combinar les tres coses i va sorgir el Vinafelindi, on hi ha menjar indi molt bo, tenim tots els comerços de Canet i rodalies que col·laboren amb un munt d’obsequis que sortegem i fem balls de Bollywood per cremar totes les calories ingerides durant el sopar.

La màxima capacitat de l’envelat de Vil·la Flora és de 450 persones entaulades, és l’espai tancat més gran de Canet. Fa quinze anys que omplim i demà esperem tenir una resposta similar. A més, qui ho vulgui també pot venir després del sopar a prendre una copa i a ballar.

Cada any ho decidim en assemblea. Sempre triem una emergència humanitària i en els darrers anys hem estat col·laborant amb Metges sense Fronteres. Una altra part del pressupost va destinat a uns nens a Etiòpia dels quals ens hem fet càrrec i també col·laborem en projectes educatius i microcrèdits a l’Índia impulsats per la Laia Foundation. Aquest any també hem començat a col·laborar amb una casa d’acollida de noies maltractades a l’Índia.

Qui ens va obrir els ulls va ser Vicenç Ferrer. Els primers deu anys tot el que vam recaptar anava a parar a projectes de la fundació Vicenç Ferrer. Després vam començar a col·laborar amb projectes d’altres entitats més petites.

No, tot i que també ajudem veïns de Canet amb dificultats, la seva situació no es pot comparar amb la que es viu a les zones rurals de l’Índia, on és inimaginable obrir una aixeta i que surti aigua o que hi hagi clavegueram o una cuina a cada llar. Intentem donar eines per millorar les condicions de vida, però ens hem adonat que les famílies que no tenen capacitat d’estalvi estan atrapades.

Els microcrèdits van encaminats a fer que la gent dels pobles rurals puguin tenir una mica de capacitat d’estalvi i no hagin de marxar cap als suburbis de les grans ciutats. La pobresa al camp és un no-res amb dignitat, als suburbis s’acumulen milions de persones en la més absoluta misèria. Amb ajuts, la població del camp van poder comprar una cabra, que no haurien pogut comprar mai sense estalvis. Al cap d’un temps venien la carn i podien comprar dues cabres i van anar fent petits ramats, les dones podien quedar-se a cuidar els nadons i les germanes grans anaven a l’escola.

N’hem recaptat molts més. Això és el que hem enviat net per a projectes. Més que la xifra de mig milió, el que més il·lusió ens fa són les persones que hem pogut ajudar. Canet té 14.000 habitants i entre tot el poble hem ajudat 18.000 persones.

Sincerament, no. Molts cops ens han ajudat comerços que l’any següent han hagut de tancar, però no per això han deixat de ser solidaris.

L’Ajuntament de Canet ens permet portar les barres dels bars de les festes populars i podem fer recaptes importants. També comprem articles d’artesania quan anem a l’Índia i participem en algunes fires.

L’experiència amb els nens que vam acollir a Etiòpia, on gairebé tots excepte dues noies han seguit els seus estudis, ens ha fet adonar que si estiguéssim sobre el terreny podríem obtenir més bons resultats. Ens agradaria tirar endavant un projecte propi, però no apleguem prou diners per poder mantenir sous i estructura sense trencar la nostra filosofia que ens permet destinar tota la recaptació a projectes solidaris.

En tots aquests anys hem après que cal gent nativa de confiança. Cada comunitat té la seva saviesa i no pots pensar que tu en saps més. Som el nexe d’unió entre dos mons diferents. Allà no tenen ni idea de què fem per aconseguir els recursos però els solidaris d’aquí tampoc saben de l’agraïment de l’altra banda.

No es pot explicar amb paraules, s’ha de veure. Les coses veritablement importants s’han de viure i s’han de sentir.