patrimoni històric
De sanatori a hospital modern
L'Esperit Sant de Santa Coloma de Gramenet, que compleix cent anys, va començar amb el tractament de la tuberculosi
Actualment forma part de la xarxa de sanitat pública i hi treballen set-cents professionals
Enfilat en un turó de Santa Coloma de Gramenet, a tocar dels límits amb Badalona i Sant Adrià de Besòs, l'Esperit Sant fa cent anys que funciona com a centre sanitari. Els seus inicis estan lligats al tractament de la tuberculosi, una de les malalties més temudes en aquell moment, quan no hi havia cura per als que la patien. És per això que l'any 1917 el rector de Sant Adrià de Besòs, mossèn Pons i Rabadà, i el doctor Jordi Anguera i Cailà van crear un sanatori antituberculós a la masia colomenca Torre Roja. En aquell moment l'aire pur de la zona afavoria el tractament dels malalts, que hi feien cures de repòs i tenien les condicions higièniques necessàries per evitar l'agreujament del seu estat de salut. El sanatori va començar a funcionar el 23 d'abril del 1917 amb dues dones amb la malaltia molt avançada i l'acompanyament de les germanes de l'orde de Sant Vicenç de Paül, responsables de l'administració del centre. Al cap d'un any ja hi havia vint llits i ben aviat va quedar palès que la masia no era prou gran per atendre les necessitats del moment.
L'Asociación del Espíritu Santo, gestora del sanatori, va aconseguir finançament per a un nou edifici. Així va ser com l'any 1922 es va inaugurar el pavelló de les dones del sanatori, conegut també com a pavelló A, un edifici de planta baixa central amb un porxo i dues torres laterals, una de dos pisos i l'altra de tres. Destacaven els grans finestrals que afavorien la ventilació i l'entrada de llum per aprofitar l'acció beneficiosa dels raigs solars. L'edifici es va mantenir en peu fins que el 2015 es va enderrocar, tot i que es va optar per mantenir la façana de les voltes, catalogada com a element patrimonial de Santa Coloma.
L'any 1928 es van iniciar les obres de construcció del pavelló dels homes en uns terrenys annexos situats al mateix turó de Santa Coloma. Aquestes instal·lacions van començar a funcionar el 1930. Un any després es va construir el túnel que comunicava el pavelló d'homes i el de les dones per evitar el trasllat dels malalts a la intempèrie.
Testimonis d'una època
Dels orígens de l'Esperit Sant i la seva evolució fins a l'actualitat se'n fa ressò un llibre escrit per a l'ocasió. Del bacil de Koch a la salut per a tothom. Cent anys de l'Hospital de l'Esperit Sant (1917-2017) és el títol del volum produït per la Fundació de l'Hospital de l'Esperit Sant, que a més de resseguir la història del centre aplega una vintena d'entrevistes a treballadors i extreballadors del centre que són una mostra simbòlica dels centenars de persones que han passat per l'hospital en tots aquests anys.
La trajectòria del centre fins a l'arribada de la Guerra Civil el va convertir en un dels més avançats d'Europa en el tractament de la tuberculosi. Des dels orígens va tenir el suport d'un grup de dones de l'alta societat barcelonina que van constituir l'Associació de l'Esperit Sant “per a l'assistència espiritual, material i moral de tuberculosos pobres i desvalguts”, una junta de dames que va controlar el centre fins al 1975.
L'any 1936 la CNT va prendre l'Esperit Sant i el va rebatejar com a sanatori Maksim Gorki. Durant la Guerra Civil va ser utilitzat com a hospital de sang i, posteriorment, va ser confiscat pel Patronato Nacional Antituberculoso, que el va retornar l'any 1945. A finals d'aquella dècada, es va posar en funcionament un dispensari destinat a la lluita activa contra la tuberculosi.
La disminució de casos de tuberculosi a l'entorn de Barcelona va arribar durant els anys seixanta amb l'extensió dels antibiòtics i l'hospital de l'Esperit Sant va anar reorientant la seva activitat. El 1972 es va posar en marxa el servei de cirurgia general i es va aconseguir un primer concert amb la Seguretat Social. El 1973 es va constituir la Fundació Hospital de l'Esperit Sant (FHES), que va iniciar el procés de conversió en hospital general al mateix temps que creixien i s'ampliaven els serveis i les instal·lacions. El juliol del 1985 la FHES es va adherir a la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública de Catalunya (XHUP).
L'octubre del 2002 es van iniciar les obres del nou hospital a tocar de les velles instal·lacions. El nou edifici es va posar en marxa en dues fases: primer, el gener del 2006, es va obrir l'àrea de consultes externes, i el mes de juny del 2007 es va realitzar el trasllat definitiu. Actualment, l'hospital té més de set-cents professionals que atenen pacients dels municipis del Barcelonès nord i el baix Maresme.
Exposició al museu
Al museu Torre Balldovina, de Santa Coloma, es pot veure fins al 25 de juliol una exposició sobre el centenari de l'Esperit Sant. La mostra, que més tard es traslladarà permanentment al vestíbul de l'hospital, inclou imatges, documents i objectes originals que permeten recórrer la trajectòria del centre des dels inicis com a sanatori per a tuberculosos fins a l'actualitat.
LES XIFRES
“El treball en xarxa serà clau en el futur”
El director gerent de l'hospital de l'Esperit Sant, Vicenç Perelló, es mostra satisfet de la situació actual. “Estem en un bon moment, preparant el pla estratègic amb l'horitzó al 2020”, assegura, tot i que reconeix que han viscut anys difícils. La inauguració del nou hospital l'any 2007 va arribar amb l'esclat de la crisi i el pla d'empresa d'aquell moment era massa optimista, cosa que va obligar a fer dos expedients de regulació d'ocupació els anys 2012 i 2013. Ara, un cop superats els moments més crítics, és l'hora de mirar cap endavant. “El treball en xarxa serà clau en el futur”, manté Perelló, que qualifica d'estratègiques les aliances amb els centres d'assistència primària, de salut mental i els hospitals de l'entorn. L'Esperit Sant fa també una aposta decidida per l'hospitalització domiciliària i l'atenció continuada des de les llars dels pacients, cosa que el gerent qualifica d'“hospital sense parets”. Presumeix de bon ambient entre els treballadors del centre i també de tenir la satisfacció dels pacients que passen per l'equipament, tal com reflecteixen les enquestes. “Som un hospital general amb una ubicació privilegiada”, explica Vicenç Perelló. L'aposta per la innovació en l'activitat quirúrgica els ha permès millores en la cirurgia ambulatòria i la reducció de les estades en un hospital que té una àmplia cartera de serveis.