L'hospital de Sant Joan Despí donarà servei a 300.000 persones a partir de l'1 de febrer

El Moisès Broggi obre les portes després de 30 anys de ser reivindicat per part dels municipis del Baix Llobregat

L'alcalde de Sant Joan Despí, el socialista Antoni Poveda, va posar un exemple per il·lustrar el benefici que l'hospital representarà per a molts veïns: «Per arribar al Dos de Maig en transport públic una persona del Baix Llobregat pot trigar dues hores, que s'afegeixen a la problemàtica de la malaltia.» A partir de l'1 de febrer, els veïns de Cervelló, Esplugues, Cornellà, Corbera, la Palma de Cervelló, Molins de Rei, Sant Feliu, el Papiol, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Vallirana tindran el Moisès Broggi com a hospital de referència. El centre estarà connectat amb 10 línies d'autobús i el tramvia, i en el futur es preveu que hi hagi una parada de metro un cop es perllongui la línia 3. Per facilitar l'accés amb transport privat s'han previst 677 places d'aparcament, 405 de les quals en un pàrquing subterrani. Els usuaris d'urgències no hauran de pagar. «Cada dia passaran per l'hospital 10.000 persones, i aquest és un repte que Sant Joan Despí ha d'assumir», va valorar l'alcalde.

La consellera de Salut, Marina Geli, va assenyalar que el Moisès Broggi és un hospital «totalment necessari» per cobrir les necessitats del Baix Llobregat. «És curiós que hagin passat tants anys», va reflexionar, referint-se a les dècades que han fet falta perquè l'hospital sigui una realitat. El centre es remunta al 1976, quan en un mapa sanitari encarregat al doctor Moisès Broggi ja es preveia l'hospital. El 1980, l'Ajuntament de Sant Joan Despí va cedir els terrenys a l'Institut Català del Sòl perquè la Generalitat construís el centre, i el Departament de Sanitat i Seguretat Social el va incloure en el mapa sanitari català. No va ser, però, fins al 2005 que es va posar la primera pedra de l'equipament, amb Geli com a responsable del departament. En aquest espai de temps es van repetir les reivindicacions polítiques i socials per pal·liar el que Poveda va qualificar ahir de «moltes deficiències per als veïns».

L'hospital, que ha costat 113 milions d'euros, tenia previstos inicialment 238 llits, un nombre que s'ampliarà fins als 328 per cobrir l'increment de població. L'edifici, que supera els 46.000 metres quadrats, s'ha plantejat en tres parts diferenciades, una de les quals inclou quatre braços perpendiculars a l'edifici principal, la qual cosa afavoreix l'entrada de llum natural i contribueix a fer corrents d'aire que ventilen de manera natural l'edifici. A la coberta s'hi han instal·lat plaques solars que sumen 230 metres quadrats, i l'hospital disposa d'instal·lacions per poder reduir el consum energètic, com ara dues plantes refredadores amb recuperació de calor i un dipòsit d'aigües pluvials. Pel que fa als serveis, 600 professionals tindran cura dels equips assistencials, que inclouen cirurgia general i especialitzada, serveis mèdics de diferents disciplines i suport assistencial. Entre d'altres, hi haurà la segona cambra hiperbàrica de Catalunya, una unitat de tractament de la son i una altra d'especialitzada en ictus. El gerent de l'hospital, Albert Pons, va destacar la feina en xarxa que es farà amb altres hospitals, com ara l'universitari de Bellvitge, en cirurgia vascular.

Serveis assistencials
Hospitalització
Consultes externes
Hospital de dia
Urgències
Diàlisi
Hospitalització domiciliària
Cirurgia sense ingrés
Unitat de curta estada
Unitat de diagnòstic ràpid
Unitat de terapèutica hiperbàrica
Serveis mèdics
Cardiologia
Dermatologia
Digestiu
Endocrinologia i nutrició
Medicina interna
Oncohematologia
Nefrologia
Neurologia
Respiratori
Vigilància intensiva
Serveis quirúrgics
Cirurgia general
Cirurgia ortopèdica i traumatologia
Cirurgia vascular
Oftalmologia
Otorinolaringologia
Urologia
Equipaments
310 llits convencionals
18 llits de crítics
12 sales d'operacions
24 places de cirurgia major ambulatòria
53 consultoris
21 gabinets
40 boxes
13 places d'observació
27 monitors d'hemodiàlisi
1 laboratori
1 cambra hiperbàrica

Una comarca autosuficient

R.M.B.

El Baix Llobregat és una comarca densament poblada, amb un milió d'habitants si s'hi afegeix l'Hospitalet. Per aquest motiu és una zona prioritària pel Departament de Salut, segons va assegurar ahir Marina Geli, que va afirmar que el 2010 serà una comarca autosuficient des del punt de vista sanitari excepte en dos serveis que es presten al Vall d'Hebron: el tractament dels grans cremats i el trasplantament pulmonar.

Per fer possible aquesta independència sanitària, hi ha algunes actuacions claus que ja s'han dut a terme o que s'estan a punt d'abordar. A banda del Moisès Broggi, que dóna cobertura a l'àrea central del Baix Llobregat, destaca la millora que s'ha experimentat a la zona nord amb l'hospital de Martorell. El litoral té en l'hospital de Viladecans el centre de referència, on s'estan millorant les urgències i les sales d'operacions. A Sant Boi s'està construint un hospital en un extrem del parc sanitari de salut amb 292 llits. En conjunt, s'hi hauran invertit 400 milions d'euros.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Adeu a les ‘discos’ de muntanya

Olot/ Ripoll

Angoixa, depressió... i exàmens

Barcelona
Xevi Masachs
Director de l’Esportiu de Catalunya i autor de “Endavant, Girona! Les claus de l’èxit”

“L’estabilitat i un projecte sòlid ajuden el Girona a tenir èxit”

Girona
administracions

El ple de les deixalles de Figueres, al juny

figueres
administracions

Llançà treballa el pla estratègic per a la marca de l’escamarlà

llançà
equipaments

Barcelona estrena la biblioteca Fort Pienc Ana María Moix

Barcelona
Olot

Radiografia del sindicalisme olotí d’abans del 1936

Olot
LA CRÒNICA

Arbres en setge a Platja d’Aro

Societat

Tarragona recupera la Fira d’Abril després de quatre anys

Tarragona