“Reivindiquem ocupar-nos del pacient crònic estable”

El valorem molt bé i a més estem força agraïts al Departament de Salut per la col·laboració. De fet, el conseller Comín ja ho tenia molt clar, que això era imprescindible. Des que va sortir el decret del PP fa un parell d’anys, teníem un buit legal. No és que estiguéssim demanant més del que la nostra tasca diària ens està obligant a fer i aquell decret deia que les infermeres no podien administrar i fer ni tan sols una cura sense que un metge ho prescrivís i és clar, nosaltres sortim, sobretot des de les àrees bàsiques, a domicilis i hem de curar i posar plaques, bosses d’ostomia, sondes… I ara, amb aquest decret, legalment ja estem cobertes. I també és un pas molt important pel tema de la prescripció perquè tenim molt clar que les infermeres hem de prescriure el que fem servir.

Crec que no notarà res. Al nostre col·lectiu li costa molt aturar el sistema, però ho podíem haver fet. Si una infermera decideix que no pot fer res dins la seva pràctica que no fos legal hauríem aturat el sistema perquè no podia anar a un domicili ni prescriure res del dia a dia. Ara queda la segona part, la del medicament que és de prescripció mèdica però que en el nostre dia a dia també el fem servir. Per exemple, si tu vas a curar una nafra, a vegades hi poses una pomada que està dins la prescripció mèdica, necessitem posar-la però no podem portar el metge al costat, és impossible, inviable. Però a més ho sabem fer, és la nostra feina, forma part de la nostra pràctica habitual. Aconseguir això és el següent pas.

Serà més còmode potser amb el pacient perquè és clar, abans potser havien d’anar a buscar les receptes al metge i ara la infermera a domicili ho pot prescriure, sí, això sí.

Serà important començar a parlar de les funcions perquè la sanitat s’ha de reestructurar. És un tema dificultós però la porta d’entrada ha de ser les àrees bàsiques, on reivindiquem que les infermeres facin les tasques de gestió del pacient crònic. És a dir, quan un pacient crònic està estable no té la necessitat d’anar al metge cada dos per tres. S’està fent passos en aquest sentit, per exemple, amb les dones embarassades, perquè les llevadores són les que fan el seguiment sempre que no hi hagi una patologia i és adequat, perquè si no hi ha una patologia no és necessari que hi vagi un metge. Això és el que reivindiquem. Per exemple un pacient crònic que està estable la infermera el pot portar perfectament, en el moment que es desestabilitzi evidentment que ha de passar el metge. Nosaltres no volem prescriure antibiòtics, no volem diagnosticar malaltia. Això té molt més sentit i és un pas molt semblant al d’Europa, on les infermeres porten la patologia estable i quan es desestabilitza o s’ha de diagnosticar la patologia, hi ha el metge. Amb això desencalles molt tota aquesta bogeria de llistes d’espera, d’especialistes. Metge per a la patologia i les infermeres per al seguiment i la formació i la informació al pacient, l’educació del pacient també forma part de les funcions de les infermeres.

Sí, molta, el que passa és que el tema de la infermeria també s’ha de viure des de la perspectiva que encara es fan moltes més vacances a l’estiu i s’acumulen més vacants entre el maig i el setembre que la resta de mesos i és aquí quan hi ha molta demanda, tanta que no es troba. És molt complicat a l’estiu cobrir una baixa.

Creiem que en faltarien més perquè en dos o tres anys es jubilarà molta gent als hospitals grans. Per exemple, el Trueta va començar fa més de quaranta anys i això farà que les seves infermeres es jubilin els propers dos o tres anys. Es necessiten més infermeres pertot i això sense tenir en compte que no es posi la ràtio d’Europa, que estem molt per sota: estem en un cinc i escaig d’infermeres per mil habitants i a Europa a onze i escaig, on tenen aquest tipus de sanitat, una mica basada més en la prevenció i en el fet que la cronicitat la tracten més les infermeres…

Aquest any hem fet moltes coses seguint el nostre pla estratègic. Teníem clar que el col·legi, com que és un lloc on els col·legiats han d’estar-hi obligatòriament, mai està ben valorat i per tant, des del començament hem volgut que hi hagi més proximitat. Així hem optat per fer un lloc web amb més transparència, en el qual tenim penjat tots els pressupost i s’actualitzen tots els acords de la junta. Això era molt important. També amb xerrades informatives i una de comiat dels jubilats i de benvinguda dels nous. I ara, amb la prescripció intentarem anar als centres a explicar com aniran els passos. Després hi ha tot el tema polític, aconseguir totes aquestes demandes també costa.... Volem posar un programa de gestió més modern per posar la finestreta única, ja que tenim gent que si no ha de venir des de Puigcerdà... Bé, tenim feina. L’important és això, que pensem que encara ens queda molt per fer en la nostra pràctica diària, i que per fi podrem fer alguna cosa dins la llei, que ja està bé.