Lent desconfinament a Wuhan
desconfiança ·
Els ciutadans surten poc dels seus apartaments per por que es produeixi una segona onada de contagis
Cal donar negatiu en el test per poder sortir de la ciutat i fer una quarantena de dues setmanes en arribar al destí
Els onze milions d’habitants de la ciutat on es va originar la pitjor pandèmia del darrer segle van començar a sortir molt a poc a poc a partir del 8 d’abril després d’aixecar-se oficialment la quarantena. Els ciutadans d’aquesta megalòpolis a la riba del Iang-Tsé van tornant a ocupar molt lentament els carrers, els mercats i els centres comercials. Tot i això, els restaurants només serveixen menjar per emportar-se, encara moltes botigues continuen tancades, la mascareta és obligatòria i cal informar dels recorreguts via aplicació mòbil. Lluny d’una tornada a la normalitat anterior, el sentiment dels ciutadans és el d’una petita reobertura després d’haver viscut un episodi inimaginable, amb nous controls via mòbil i regles en constant variació per por d’una segona onada de contagis.
Tot i que és possible sortir de Wuhan des del dia de l’obertura, el procés no és senzill: si algú vol anar a Pequín, el primer que cal és fer-se el test del coronavirus, ja que sense això ningú pot sortir de la ciutat. Posteriorment, un cop el resultat sigui negatiu, cal fer la petició de sortida de la ciutat a través d’una aplicació del govern xinès i, entre cinc i set dies després, el govern dona resposta a la petició. Si és favorable, s’assigna un tren a la persona interessada. El dia indicat cal anar a l’estació ben aviat per seguir una cadena de controls en què es demana, repetidament i en diversos llocs de control, el resultat del test. Només hi ha dos trens al dia –un miler de viatgers en total– direcció a la capital, i van amb vagons mig buits per respectar la distància social de seguretat. Un cop a Pequín, grups de responsables de Salut del govern esperen els passatgers amb llistes precises amb noms i cognoms, i reparteixen els viatgers en autobusos en funció de la zona de la ciutat on vagin. Aleshores, cada autobús organitza un recorregut per portar cada passatger a casa seva. Un cop arribats a casa, un responsable de grup acompanya el viatger fins a dins de casa seva i la segella; d’allà no podrà sortir en els propers 14 dies en un confinament vigilat per les aplicacions mòbils.
La universitat, tancada
Per Camila Choque, estudiant de ciències econòmiques a la Universitat de Wuhan, el confinament s’ha relaxat però no ha acabat: “Ara ja no estem confinats a l’habitació, però no podem sortir del campus; a més, tenim horaris per sortir i entrar de nou a les habitacions.” I, pel que sembla, la situació de la Camila no és l’única: “Segons m’han explicat amics d’altres universitats, ells es troben en la mateixa circumstància.” El motiu que argumenten les autoritats acadèmiques per mantenir els estudiants tancats dins de les instal·lacions universitàries és tenir cura de la seva seguretat i evitar riscos. “Tenim contacte amb l’exterior: podem fer compres per internet i demanar menjar, i les empreses de missatgeria l’entreguen, però només hi ha una porta oberta i sols entren i surten persones autoritzades”, relata Choque. Una de les notícies positives al campus és que el nombre de parelles que s’han constituït al llarg del confinament ha crescut enormement, a diferència del que ha passat a Wuhan i en altres ciutats xineses que han estat confinades, on ha augmentat exponencialment la taxa de divorcis.
