Desconcert a Terrassa per la nova ingerència judicial
L’alcalde planteja “dubtes” sobre les restriccions i indica que, si n’hi ha d’haver, també haurien d’afectar Sabadell
Les dades epidemiològiques no hi són tan negatives com als altres municipis
Granollers, Canovelles i les Franqueses del Vallès van començar a aplicar ahir les noves restriccions de Salut per mirar d’aplanar les gràfiques de creixement de la Covid-19 a la zona. En canvi, la reducció al 50% de la capacitat en la restauració no va fer-se efectiva a Terrassa, que va viure una jornada de desconcert. La decisió d’un jutge de revocar, entrada la nit, les mesures anunciades hores abans pel govern va enganxar els restauradors preparant-se per a la nova situació i va deixar els responsables polítics en fora de joc.
L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, admetia ahir que a la capital vallesana estan “tots desconcertats”. La resolució signada per la consellera de Salut, Alba Vergés, argumenta que la situació epidemiològica a la ciutat “determina l’adopció de mesures especials de contenció de l’activitat laboral i social i en matèria de salut pública per frenar la transmissió de virus i protegir la salut de la població”. En canvi, el titular del jutjat contenciós administratiu número 5 de Barcelona va revocar les restriccions perquè no veu “raó objectiva” en el cas egarenc. Certament, les dades de Terrassa no són tan preocupants com les dels altres tres municipis vallesans. És cert que el risc de rebrot és alt (162) però està per sota que el del conjunt del país (186) i no té res a veure amb el de Granollers (583). A més, la velocitat de transmissió és negativa (0,80), fet que indicaria que l’epidèmia decreix.
L’alcalde Ballart (Tot per Terrassa) admet que té “dubtes” sobre la decisió i reclama a Salut accedir a les dades amb què el Procicat havia decidit aplicar restriccions a la ciutat. També insta el govern a fixar mesures per territoris, en lloc de fer-ho a municipis concrets, atès que els terrassencs tenen molta relació amb Rubí i Sabadell, on “les dades són pitjors [EPG de 186 i Rt de 0,95] però allà no es volen aplicar mesures”. “Tenim una continuïtat urbana molt clara, així que el sentit comú indica que es tracta de ciutats molt similars i, per tant, les mesures haurien de ser a tot arreu iguals”, hi afegia.
La decisió de Salut, doncs, s’hauria fonamentat en altres aspectes que ara hauria de posar damunt la taula dels jutges per aconseguir l’activació de les mesures. Mentrestant, però, el temps passa i els terrassencs no saben a què atenir-se. “Demanem la màxima celeritat per part del Departament de Salut i de la justícia, perquè aquesta situació no ajuda a reactivar l’economia, que és un dels nostres objectius”, insistia Ballart. Al marge de les mesures, Salut desplegarà aquesta setmana a la ciutat un cribratge centrat en determinats carrers dels barris de Ca n’Anglada, Sant Pere Nord i Can Palet.
Trilla tampoc ho entén
Amb relació a aquesta nova incursió de la justícia en terreny de l’epidemiologia, el cap d’epidemiologia de l’hospital Clínic, Antoni Trilla, es va mostrar sorprès: “No entenc que els jutges facin avaluacions epidemiològiques. A mi mai se m’acudiria valorar una sentència. El jutge pot demanar opinió a totes les parts i espero que ho hagi fet. Se’m fa difícil que algú no entengui que aquestes mesures van en benefici de tots.”
La justícia, però, no ha interferit en el cas de la limitació horària de la restauració i hostaleria, ja que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va avalar ahir la decisió del govern i, per tant, va denegar la suspensió cautelar que reclamava la patronal Fecasarm.
Els dubtes planen sobre la Diada
La conveniència de les manifestacions pel 8-M va generar una gran controvèrsia per l’efecte que van poder tenir en la disseminació del virus. Ara, amb la Diada en l’horitzó, també planen dubtes sobre les tradicionals manifestacions de l’independentisme. A hores d’ara, la Generalitat les avala si es mantenen les mesures de seguretat vigents, però no tothom ho veu així. Antoni Trilla les desaconsella: “Des del punt de vista sanitari, és el més raonable. No crec que la vida de Catalunya ni les reivindicacions legítimes es vegin qüestionades o afectades si un any no ens manifestem.” El cap d’epidemiologia del Clínic equipara el perill que suposa al del futbol o les festes majors, tot i que admet que no hi ha evidència científica sobre el tema.
