La vacuna ja no engreixa
Als centres d’inoculació, la gent gran que duia pastes per a les infermeres ha estat substituïda per joves amb més predisposició a marejar-se
Les anècdotes al voltant de la vacunació no s’aturen
Si no hi ha cap daltabaix, Catalunya arribarà als deu milions de vacunes administrades abans que acabi el mes d’agost. Un gran volum de feina que també ha deixat un gran volum d’anècdotes als centres de vacunació. Començant, al principi del procés d’immunització, per l’agraïment de les persones d’edat més avançada, que es va materialitzar en una gran quantitat de viandes per a les infermeres. “Bombons, pastes, pastissos, croissants..., amb la gent de la franja d’edat de 70 a 79 anys era un no parar”, recorda Alba Martín, la coordinadora del centre de vacunació al Palau d’Esports Catalunya de Tarragona. Amb l’angoixa pandèmica, l’estrès laboral i el menjar a l’abast, més d’una infermera va guanyar pes en aquella època. Ara, però, la situació ha canviat. “Els joves venen amb les mans buides, ja no hi ha aquell agraïment.” Però hi ha altres curiositats.
L’emoció de les primeres vacunes va ser colpidora. Moltes llàgrimes i fotos per immortalitzar i compartir el moment, però també moltes cartes d’agraïment que es penjaven a les zones de descans i de preparació de vacunes per aixecar els ànims al personal. “Moltes venien decorades amb floretes, dibuixos..., es notava la gratitud de la gent. I en vam tenir unes quantes que sempre acabaven amb una mateixa cita bíblica: creiem que eren d’evangelistes”, recorda la infermera.
Una vacuna ‘a tope’ de 5G
A partir d’aquí, un reguitzell de gent que no ha parat de deixar moments divertits. “A mi posa-me’n una que vingui a tope de 5G”, feia broma un home en un centre de vacunació maresmenc quan el discurs negacionista agafava més volada. I en alguns calava: “Jo deixo que se la posi la meva germana i m’espero a veure què li passa”, deia una dona també per sota de la cinquantena.
A Tarragona també va sorprendre un home que, just quan anava a ser punxat, va demanar un instant a la infermera i va començar a fer-se bufetades a la cara. “Uns segons després va parar i va dir que ja estava a punt. Es veu que es volia espavilar.” També va prendre precaucions, però d’una altra mena, un home un punt presumit: “M’acabo de posar botox i no sé si em puc vacunar.” Ara, amb l’ampliació a la vacunació als joves, la varietat de preguntes s’ha reduït però n’hi ha una que es repeteix molt: “Avui puc sortir de festa i beure alcohol?”
Curiosament, la població d’edat més avançada no només ha estat més agraïda, sinó que també ha donat menys feina als sanitaris. “Ells pràcticament no han tingut efectes adversos, mentre que amb els joves de 30 en avall hem tingut molts marejos. Algun dia hem hagut de posar matalassets per terra perquè les dues lliteres que tenim per a casos puntuals i les que també té el SEM estaven plenes. Això semblava un hospital de campanya”, recorda la responsable del centre tarragoní. “No sabem si era suggestió, la calor o una altra cosa, però a la gent més gran que es vacunava aquells dies no els passava”, precisa Martín.
Les anècdotes s’han repartit per tots i cadascun dels grans centres de vacunació. La coordinadora d’infermeria del vacunòdrom de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, Amparo Antonaya, recorda un dia de pluja en què esperaven persones de més de setanta anys que arribaven en autobús des de localitats properes i es van empescar un sistema per vacunar-les a l’autobús mateix, per evitar el risc que caiguessin pel terra mullat. “Estaven especialment agraïts i ens proposaven que ens quedéssim al bus i anéssim de festa a Benidorm”, recorda encara rient. Roses i fins i tot una dotzena d’orquídies són altres presents que es van fer arribar a les infermeres del País Valencià aquells dies.
Pendents del pèndul
A la Institució Firal Alacantina, un home no va acceptar la vacuna fins a haver-hi passat un pèndol per sobre per comprovar que no hi havia cap problema, mentre que un altre va rebre les dues dosis de la vacuna disfressat de pallasso “perquè estava molt content”. Res a veure amb una dona, molt elegant i amb símptomes d’haver begut, que sortia d’un banquet de noces per complir amb el tràmit i tornar-hi. “Marxi, gaudeixi de la boda i li prenc les dades per cridar-la un altre dia”, li van dir.
Com no podia ser d’una altra manera, la gent gran i la peculiaritat dels noms de les vacunes han fet que hagin estat vacunades de mil i una maneres: “la Johnson” (per la Janssen) i “la Faixa” (en lloc de Pfizer) han estat errors habituals. A Castelló, en comptes de l’AstraZeneca demanaven “l’Artanenca”, molt més popular en ser una varietat d’oliva local. Molts, però, anaven al gra i demanaven senzillament “la bona”.
