Més tractaments per alcohol que per cocaïna, a Girona
La detecció precoç del consum de begudes alcohòliques, tant en joves com en gent gran, és una acció prioritària d’un pla municipal fins al 2026
La Policia Municipal ha detingut 158 persones per delictes contra la salut pública en quatre anys
Els tractaments seguits a la ciutat de Girona per addicció a l’alcohol superen els tractaments per cocaïna, segons dades del Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) –això també passa a la regió sanitària de Girona–. El 2019 hi va haver 469 persones a la ciutat que van iniciar un tractament, 202 de les quals per addicció a l’alcohol i 150 per cocaïna. Més enrere van quedar els tractaments per cànnabis (59), heroïna (33), altres substàncies (22) i tabac (3).
Per combatre les addiccions i les drogues, l’Ajuntament ha preparat un pla local per al període 2022-2026, que inclou 90 propostes i que ahir van presentar l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i la regidora de Salut, Eva Palau, totes dues de Junts. Les dades s’han obtingut de les quatre àrees bàsiques de salut (ABS) de Girona (Santa Clara, Can Gibert, Montilivi i Taialà) i de l’ABS de Sarrià de Ter, que inclou una part de la ciutat (consultori de Pont Major). A l’ABS de Sarrià, a més, també hi ha veïns de municipis com ara Cervià de Ter, Colomers, Sarrià o Sant Jordi Desvalls.
Comissió tècnica, el 2019
En la recollida de material i de propostes hi ha treballat la comissió tècnica d’addiccions, que Girona va crear el 2019 i que inclou, entre altres ens, l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), la unitat d’addiccions conductuals del parc hospitalari Martí i Julià, el Centre Jove de Salut i l’Associació Tramuntana d’Ajut i Reinserció del Toxicòman (Atart). De les 90 propostes, el pla treballarà la promoció de la salut i la prevenció de les addiccions (27 accions), l’assistència amb els agents implicats (22), la normalització de la problemàtica per deixar d’estigmatitzar les persones drogodependents (11) i el treball comunitari (30).
Segons informa el consistori, l’Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida de la Universitat de Girona insta a fomentar “les activitats i programes preventius a totes les edats, estar pendent de les addiccions en persones grans; combatre l’estigma social que pateixen les persones que consumeixen substàncies, o seguir esforçant-se per treballar de manera coordinada en aquest àmbit”.
La regidora de Salut va explicar que la detecció precoç del consum d’alcohol, tant en joves com en gent gran, és una de les prioritats del pla. “No tots els consumidors són delinqüents ni tots els que delinqueixen són consumidors”, va dir Palau, que va recordar que la pandèmia ha agreujat algunes problemàtiques. Per Madrenas, el pla “no pretén vendre grans projectes sinó ajudar la ciutadania”. A Girona, la població activa (veïns de 15 a 64 anys) representa el 70%. Girona té un 24% de població estrangera i un 30% dels veïns i veïnes de 75 anys o més viuen sols.
Tràfic de drogues
El pla detalla els delictes per tràfic de drogues. En quatre anys, del 2017 al 2020, i amb dades aportades pels Mossos d’Esquadra, es van detenir 148 persones (42 el 2017, 34 el 2018, 41 el 2019 i 41 el 2020). Les actuacions de la policia per tràfic de drogues van derivar en 70 intervencions amb diligències per delictes penals. En total, són 72 fets tipificats com a delictes i “només dos correspondrien als Mossos”.
Del 2017 al 2020 es van fer 1.293 comisos de drogues. La majoria d’intervencions (1.263) van ser per consum, tinença de substàncies o abandonament d’estris. Només n’hi va haver una per cultiu de drogues tòxiques en un lloc públic visible. Hi va haver 1.056 intervencions de la Policia Municipal en trànsit. Quasi la meitat (505) van ser per delictes contra la seguretat viària per consum de substàncies, amb efectes penals.