Salut

Alliberament compartit

Els metges que han practicat les primeres eutanàsies valoren positivament les garanties i l’acompanyament que ofereix el sistema

Les dades inicials no apunten a un requeriment de suport psicològic més enllà del normal

Després de més d’un any de l’entrada en vigor de la llei de l’eutanàsia, el sentiment d’un cert alliberament s’escampa més enllà dels més de 60 sol·licitants que ja han aconseguit la prestació i han posat fi al seu patiment. Els metges, tot i que sovint els costi expressar-ho pel temor a ser malinterpretats, en general també respiren més tranquils sabent que ara disposen d’un recurs més per oferir als pacients que no volen continuar vivint per culpa d’un sofriment extrem. “Hi havia aquesta necessitat social, i ara es pot resoldre”, constata la doctora Olga Rubio, referent per a l’eutanàsia a la regió sanitària de la Catalunya Central. Una altra doctora, en aquest cas d’un CAP de la ciutat de Barcelona, que prefereix mantenir l’anonimat per protegir la intimitat dels dos casos d’eutanàsia que ha atès, sí que veu la implementació d’aquest nou servei com un “alliberament” per als metges que tenien pacients que no volien continuar vivint i als quals no podien ajudar completament. “Ara tenim alguna cosa a oferir-los”, explica.

Degut al llarg debat polític, mèdic i ètic que ha precedit l’aprovació de l’eutanàsia, a més del tabú associat a la mort i a la novetat d’aquesta pràctica emocionalment intensa, hi havia la possibilitat que els professionals sanitaris no acabessin d’entomar bé aquests casos. Però després de gairebé tretze mesos de funcionament no hi ha cap símptoma que així ho indiqui. “Els professionals que es troben en aquesta situació poden tenir dubtes o un cert patiment personal per allò que estan vivint, per això és important que tinguin recursos a l’abast i que se’ls ofereixi suport psicològic per si el necessiten”, explica la doctora Rubio. En aquest sentit, la metgessa intensivista i presidenta del comitè d’ètica assistencial de la Fundació Althaia, destaca que, per l’experiència acumulada fins ara, “el requeriment de suport psicològic no és gaire habitual”. “Com que el procediment està molt establert i hi ha diversos equips que garanteixen el procés, tinc la impressió que no hi ha un impacte emocional ni una demanda de suport més enllà del que seria una pràctica clínica habitual”, hi afegeix.

Tot plegat, ha estat gràcies a un desplegament ben implementat d’una llei molt reflexionada i amb una llarga implicació des del país. De fet, experts com Javier Velasco, el president a escala estatal de l’associació Dret a Morir Dignament, assenyalen Catalunya com un dels punts on la prestació ha estat activada amb els màxims estàndards de funcionament, i ho atribueix a la creació d’un xarxa territorial amb referents propers que acompanyen i assessoren amb el màxim rigor els metges que reben les sol·licituds dels pacients.

Una d’aquestes professionals, que passa consulta habitualment a Barcelona, remarca l’alliberament que també suposa l’eutanàsia per als sanitaris. “Professionalment, crec que és un privilegi atendre casos que fins fa un any ja vèiem, de gent que no volia continuar vivint així, però a la qual no podíem donar resposta”, explica, des de l’anonimat, la doctora, en declaracions recollides per l’agència Efe. “Suposo que hi ha de tot, però en el meu cas les eutanàsies són processos gratificants, perquè la persona t’escull, li ofereixes un alliberament i crees un vincle molt potent amb ella i amb la família, ja que comparteixes una cosa molt íntima”, continua.

Però no tothom ho viu de la mateixa manera, el testimoni d’un altre metge de família que no identificarem, en aquest cas d’una àrea semirural de Barcelona, posa en relleu l’aparició de sensacions contraposades quan va ajudar a morir un malalt oncològic que rondava els 80 anys: “Vaig patir una certa inseguretat i l’angoixa pròpia d’una situació que no havia hagut d’afrontar mai, però també sensació d’orgull professional per haver pogut ajudar una persona en una situació límit.”

La falta d’experiència en l’aplicació de l’eutanàsia, però també el vincle dels sanitaris amb els seus pacients, provoca un impacte emocional que cal saber encaixar i que genera inquietud, segons explica Antoni Calvo. És el psicòleg que dirigeix la Fundació Galatea, entitat vinculada al Col·legi de Metges de Barcelona que acumula més de dues dècades atenent la salut mental dels professionals mèdics. Calvo confirma que “alguns sanitaris” s’han posat en contacte amb ells per gestionar problemes emocionals previs a l’aplicació de l’eutanàsia, i apunta un factor a tenir en compte: “La cultura entorn de la mort que existeix al nostre país, carregada de simbologia, d’ideologia i de prejudicis, posa en guàrdia determinats professionals i suposa un nivell d’estrès i ansietat que cal ajudar a gestionar.”

Segons els metges implicats en processos d’eutanàsia, les reticències del col·lectiu sanitari contra l’eutanàsia (poques de manera oficial, només hi ha un 0,1% d’objectors registrats) es deuen més a “desinformació o falta de formació que a una qüestió moral”, de manera que encara veuen marge de “maduració” a un procés que amb prou feines acaba d’arrencar, però que ja ha permès rebre formació específica en aquest sentit a més de 12.000 metges gràcies als cursos que impulsa el Departament de Salut.

LES XIFRES

137
peticions
de mort assistida es van rebre en el primer any d’entrada en vigor de la llei, la gran majoria en la primària.
47
dies
és el temps mitjà que es triga a resoldre un cas, en un procés molt garantista que inclou quinze dies de reflexió.

El pròxim repte, la societat

Amb els interessats ja rebent la prestació de l’eutanàsia i els professionals aplicant-la en un entorn controlat i molt garantista, ara el pròxim pas, d’acord amb els testimonis recollits per aquest reportatge, hauria de ser l’assoliment d’una certa normalització d’aquesta pràctica, no tant pel que fa al nombre de casos, sinó per la percepció que la societat té d’aquesta pràctica. Els facultatius consideren que, al marge de continuar amb la formació del col·lectiu, també cal informar i educar la ciutadania de manera que conegui a fons les garanties del procés i els avantatges que suposa per als implicats. En alguns dels casos atesos, els familiars eren reticents a l’eutanàsia més per vergonya davant la mirada dels altres que no pas per motius ideològics o morals. “Què direm a la gent quan preguntin de què ha mort?”, preguntaven inquiets els familiars a una de les metgesses consultades.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

El web de l’Àrea privada ciutadana de la Generalitat, ara més senzilla i amb més serveis per a les persones

Olot

La pressió veïnal fa reestudiar la urbanització de Montolivet

Olot

Nomenen Joaquim Mundet i Creus, fill predilecte de Cassà de la Selva

CASSÀ DE LA SELVA
salut

La primera fase del futur parc sanitari Joan XXIII s’enllestirà aquest trimestre

tarragona

El CAFGi veu inviable l’aplicació del decret d’obertura de piscines

GIRONA

L’Antic Hospital de Sant Jaume de Mataró reubicarà els nous interns a altres centres

mataró
LA CRÒNICA

Terricabras, patrimoni polifacètic

El 2028 s’enderrocarà l’edifici Venus de la Mina

Sant Adrià de Besòs

Campanya per omplir les motxilles d’infants vulnerables que van de colònies

Barcelona