Covid sota mínims tres anys després del primer mort al país
El balanç de víctimes durant aquest temps s’enfila fins gairebé els 30.000 morts
Tres anys després de la irrupció del coronavirus a Catalunya, la Covid ha deixat de representar una amenaça per a la població, però acumula un balanç funest de gairebé 30.000 víctimes mortals al país. Actualment, les infeccions respiratòries agudes estan causades en un 38% dels casos pel virus de la grip, seguit del rinovirus (15,9%), del metapneumovirus (12,9%), del coronavirus humà (6,5%), de l’adenovirus (2,7%) i del Virus Respiratori Sincitial (1,9%). Així que no és fins al setè lloc que trobem el SARS-Cov-2, responsable només d’1,6% dels casos.
Els marcadors de la pandèmia, que uns anys enrere eren a boca de tothom, ja pràcticament no es consulten perquè són bons i no deixen de millorar. La famosa Rt fa temps que està per sota d’1 i l’estimació de la incidència de casos en la darrera setmana és de 13 per cada 100.000 habitants, menys de la meitat que la setmana anterior. I el millor de tot és que són casos que majoritàriament no comporten complicacions. Actualment només hi ha 9 persones ingressades a la UCI per Covid.
En qualsevol cas, però, no cal perdre de vista que, des que el 6 de març del 2020 una dona de 87 anys anomenada Rosalia moria per Covid a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona i es convertia en la primera víctima mortal de la pandèmia a Catalunya, el reguitzell de morts ha estat esfereïdor. De fet, encara dura, però amb comptagotes. En entrar al 2023, el departament de Salut va deixar de reportar setmanalment les morts relacionades amb el Covid, i fins llavors n’hi havia hagut 29.382.
Seguint les directrius de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), aquestes defuncions són de persones infectades amb el SARS-CoV-2 i que ens han deixat perquè aquesta va ser la causa bàsica de la seva mort o perquè la infecció va contribuir al decés. Aquest volum de morts representa el 0,38% de la població catalana i equival a tots els habitants de Sitges.
En no disposar de vacuna, gairebé la meitat de les morts es van concentrar el 2020, any en què es van registrar 15.909 morts, repartides amb molta paritat entre dones (7.986) i homes (7.923). El virus va arrelar especialment entre persones grans i va causar estralls als geriàtrics, on es van registrar més de 4.000 morts.
Un pic terrible
En la primera onada hi va haver un període de trenta dies amb més de 300 morts diaris a Catalunya i un pic de 417 el 30 de març de 2020. El 2021, gràcies a l’arribada de la vacunació les morts van baixar a unes 10.000 i el 2022 van caure a unes 3.000.
Ara, experts com la biofísica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Clara Prats, una de les científiques que més ha seguit l’evolució de la pandèmia a tot el món amb els seus models matemàtics, estan estudiant com quedarà el panorama de convivència dels diferents virus, perquè el SARS-CoV-2 ha desplaçat els pics de contagi i ha alterat el sistema immunitari de la població.
En declaracions a l’agència Efe, Prats alerta que “encara estem en una transició i no hem tornat a la normalitat viral”. “Els patrons que observem no es repeteixen any rere any, són inestables. Per exemple, aquest any s’han avançat tant els contagis de grip com els de bronquiolitis, mentre que l’any passat es van avançar els de bronquiolitis, però es van endarrerir els de grip”, hi afegeix.
