El passatge gurmet

El pas­satge de la Con­cepció, davant de la Pedrera i que uneix el pas­seig de Gràcia amb ram­bla de Cata­lu­nya, és un dels car­rers més petits que acu­mula més res­tau­rants gas­tronòmics de la ciu­tat. El res­tau­rant que va a fer popu­lar aquest pas­seig va ser el Mor­disco, el pri­mer res­tau­rant de dis­seny, el pri­mer que no sem­blava un res­tau­rant, amb tau­les com­par­ti­des, que va obrir abans dels Jocs Olímpics, quan Bar­ce­lona començava a rei­vin­di­car-se, i que es va fer famós per un car­tell de Javier Maris­cal. Un res­tau­rant que va ser el pri­mer pro­jecte de l’empresària Rosa Esteve i el seu fill Tomás Tar­ru­e­lla, fun­da­dors del Grup Tra­ga­luz, que van reno­var el sec­tor de la res­tau­ració a la capi­tal cata­lana. Al Mor­disco es reu­nia la bea­ti­ful peo­ple de la Bar­ce­lona preolímpica. Avui, con­ti­nua sent un lloc on men­jar bona cuina medi­terrània, de molta qua­li­tat i pro­xi­mi­tat, un local que con­ti­nua pre­si­dit pel dibuix de Maris­cal que el va fer famós i amb una façana impo­nent amb lle­tres “mos­se­ga­des”, obra de Mario Eske­nazi (dis­se­nya­dor, entre d’altres, del logo­tip del Banc de Saba­dell i de les ampo­lles del per­fum exclu­siu de Santa Eulàlia).

Pràcti­ca­ment al davant del Mor­disco però a l’altra banda del car­rer –entrant pel pas­seig de Gràcia, a una de les can­to­na­des hi ha la botiga Santa Eulàlia i a l’altra, Dolce&Gab­bana–, hi ha el Tra­ga­luz i, paret per paret, El Japonès, del mateix Grup Tra­ga­luz. El Tra­ga­luz va ser, després del Mor­disco, un dels pri­mers res­tau­rants de moda que es va obrir a la Bar­ce­lona olímpica, quan la ciu­tat va trans­for­mar-se en una urbs de dis­seny. La seva cuina moderna i inno­va­dora va con­ver­tir aquest res­tau­rant en un refe­rent de la ciu­tat, perquè ales­ho­res no n’hi havia pràcti­ca­ment cap com aquest. Allà, t’hi podies tro­bar des la gent que anava o sor­tia del cinema Casa­blanca, als jar­di­nets de Gràcia, fins a, uns anys més tard, el mateix Woody Allen quan va venir a la capi­tal cata­lana a rodar Vicky Cris­tina Bar­ce­lona. El res­tau­rant El Japonès, de cuina asiàtica d’alta qua­li­tat, hi toca paret per paret.

I al davant hi ha el Harry’s, amb una entrada espec­ta­cu­lar plena de tes­tos i plan­tes altes, que sem­bla una entrada de res­tau­rant de Nova York. El Harry’s, un res­tau­rant de cuina ita­li­ana (per tant, també piz­ze­ria, expert en agli­ata, pap­par­de­lle i tira­misús). Per­tany al grup Isa­be­lla’s, que té, entre d’altres, l’hotel Isa­be­lla’s House i els res­tau­rants Bella’s, Juli­eta’s, Valen­tina’s, Gala, Car­mina, Casa Isa­be­lla i Anita’s.

Des­taca en aquest pas­satge gur­met el Pur, del xef Nandu Jubany (que té una estre­lla Mic­he­lin pel seu res­tau­rant Can Jubany de Call­de­te­nes), i, al pis de baix, l’Impur, que és una coc­te­le­ria del mateix Jubany. El Pur va obte­nir, aquest mes de febrer, un sol Rep­sol. Després d’haver tan­cat durant la pandèmia, el novem­bre del 2021, el Pur va tor­nar a obrir amb la cuina d’alta qua­li­tat i els millors pro­duc­tes de tem­po­rada de pro­xi­mi­tat. L’Impur, la coc­te­le­ria de la casa, obre a par­tir de les cinc de la tarda i fins a les dues de la mati­nada. Els còctels d’autor que s’hi ser­vei­xen tenen sabors de tot el món, sense obli­dar els ingre­di­ents pro­pis de la Medi­terrània.