Salut

TERRASSA

Tres dècades d’atenció mèdica a població reclusa

La Unitat d’Hospitalització Penitenciària, adscrita a l’Hospital de Terrassa, és una experiència única a l’Estat espanyol i en els 30 anys de funcionament no hi ha hagut cap incident greu de seguretat

S’hi visiten i s’atenen els reclusos que pateixen alguna afecció que no pot ser diagnosticada o tractada als serveis mèdics dels centre penitenciaris

39
És la xifra de persones privades de llibertat que van morir
l’any passat, segons dades de l’ACN. D’aquests, catorze van morir per suïcidi, vuit per sobredosi, un per eutanàsia, nou per altres malalties, i set encara estan pendents de determinar-ne el motiu. Pel que fa al lloc de la defunció, vint-i-cinc es van produir a presó, vuit en hospital, quatre amb la família, un en un centre sociosanitari i un altre en un lloc que no s’ha especificat.
A part d’una sala de control i de portes de seguretat, la resta funciona com un hospital normal

Amb els serveis propis d’un centre hospitalari, però també amb les mesures de seguretat corresponents a una presó. Així és com funciona la Unitat d’Hospitalització Penitenciària que es troba en un mòdul al costat de l’Hospital de Terrassa, al qual està adscrita. L’any passat s’hi van fer 1.242 visites a les consultes externes, 83 intervencions menors ambulatòries i 65 atencions a l’hospital de dia. Les visites telemàtiques, que funcionen molt bé i estalvien desplaçaments, van ser 160, corresponents a les especialitats de digestiu, medicina interna, urologia, pneumologia, neurologia, endocrinologia i oncologia. A l’àrea d’hospitalització es van atendre 564 persones. D’aquestes, el 43% van ingressar per cirurgia general, traumatològica, urològica o oftalmològica. La resta de casos eren pacients amb problemes respiratoris, disgestius o cardiovasculars.

La unitat forma part del Consorci Sanitari de Terrassa (CST), i atén la població privada de llibertat que no pot rebre assistència en els serveis mèdics dels respectius centres penitenciaris. Es tracta d’una experiència única a l’Estat espanyol i de les poques que hi ha a Europa. Es va inaugurar el gener del 1993, i malgrat les reticències que hi va haver inicialment amb veïns de Terrassa i de Sabadell –l’hospital està a mig camí entre les dues ciutats– en les tres dècades que porta funcionant no hi ha hagut cap incident de seguretat greu.

L’objectiu és assegurar que els presos i les preses puguin disposar del mateix nivell assistencial que la població en general. Els professionals del CST s’encarreguen de fer les visites ambulatòries a les presons de l’àrea de Barcelona –Quatre Camins i Joves (la Roca del Vallès), Brians 1, Brians 2 (Sant Esteve Sesrovires, Baix Llobregat) i Dones de Barcelona– quan es tracta de casos de les especialitats de medicina interna, dermatologia, cirurgia ortopèdica i traumatologia, cirurgia general, optometrista, ginecologia, pediatria, diagnòstic per la imatge i rehabilitació.

En canvi al centre hospitalari de Terrassa –on hi van reclusos de tot Catalunya– s’atenen les consultes que tenen a veure amb les especialitats de digestiu, urologia, pneumologia, nefrologia, endocrinologia, hematologia, medicina interna, cardiologia, oncologia, reumatologia, otorinolaringologia, oftalmologia, neurologia, cirurgia general, toràcica, vascular, plàstica, ortopèdica i traumatologia. També s’hi fan proves diverses (electrocardiogrames, electromiogrames, electroencefalogrames i espirometries) i s’atenen pacients en hospital de dia oncològic i general.

L’edifici de la unitat hospitalària té dues plantes, i a la planta baixa hi ha les consultes externes. Els pacients arriben normalment en furgons dels Mossos d’Esquadra, ja que si hi ha una urgència mèdica sobtada el més habitual és que se’ls traslladi al centre sanitari que tinguin més a prop. Tot i això, també s’han fet desplaçament en ambulàncies en casos de gravetat màxima.

En qualsevol cas, quan un pres és traslladat al centre, el vehicle on viatja entra per un túnel fins la part on hi ha dues portes de seguretat que no poden estar obertes mai al mateix temps. En aquest punt, l’intern deixa de ser custodiat pels Mossos i a partir de llavors la seguretat passa a ser responsabilitat dels funcionaris penitenciaris, tal i com passa a les presons. A part d’una sala de control i de portes de seguretat, la resta funciona com un hospital normal. A la primera planta hi ha la part d’hospitalització, amb més d’una trentena de llits, amb habitacions separades per homes, joves, malalts psiquiàtrics, presos violents i dones. També hi ha una habitació específica per als nadons acabats de néixer i les preses que han de parir o que ja ho han fet. Normalment, a l’hospital ingressen les dones embarassades quan ja només els queden dues o tres setmanes per sortir de comptes. D’aquesta manera no han de sortir d’urgència de la presó quan es posen de part.

Precisament durant la crisi de la covid, les dones de Brians 1 van fer arribar flors de regals al personal del centre com a senyal d’agraïment per la feina que havien fet

El director de l’àrea de salut penitenciària, Joan González, ha explicat que la unitat funciona com qualsevol altre centre hospitalari, però amb alguns elements de seguretat afegits, com ara les portes tancades i la presència dels funcionaris, que, tot i acompanyar en tot moment els interns, respecten la seva intimitat en les consultes. Per garantir que l’entorn sigui el màxim de segur possible, els professionals saben que no poden oblidar-se l’instrumental mèdic damunt de taules o altres llocs, sobretot en el cas d’eines tallants. A part d’això, es tracta d’un centre sanitari normal, amb l’excepció que a les sales d’espera està permès fumar, fet que ajuda a tranquil·litzar els pacients, i també hi ha disponible una cabina telefònica perquè puguin fer trucades permeses.

L’equip d’infermeres i auxiliars és fixe, sempre hi ha un metge de guàrdia i quan calen especialistes aquests només han de creuar un pont poder-se desplaçar des de l’Hospital de Terrassa fins la unitat. També hi ha casos a la inversa, quan un pres ha d’anar a l’Hospital per fer-se alguna prova amb aparells més sofisticats. Perquè no hi hagi interacció amb l’exterior, els presos no s’esperen a la sala d’espera sinó que són traslladats quan el metge ho indica.

Característiques diferents

Segons han explicat els responsables del centre, la població penitenciària té característiques diferents a la població general. La mitjana d’edat és una mica més baixa, mentre que la distribució per sexe varia molt, ja que les dones representen menys del 10% del total de reclusos. Aquest fet és determinant en la prevalença de les diverses malalties.. Les dades facilitades mostren que al final del primer trimestre d’aquest 2023, l’afecció crònica més prevalent als homes internats en presons eren els problemes de salut mental com l’angoixa o l’ansietat, amb uns 37 casos per cada 100 interns. En canvi, en la població general aquests problemes suposen un 12,6% del total. En sentit oposat, entre els presos hi ha menys problemes d’hipertensió (8% dels casos) que entre la població general (17,5%).

El segon problema crònic més habitual entre la població privada de llibertat és el trastorn de la personalitat, que afecta el 12,4%, davant del 2% de la població general. L’obesitat és la tercera malaltia més freqüent entre els presos i la pateixen un 12%, un punt menys que la població general.

Altres problemes que afecten més la població masculina reclusa que la general són els trastorns oculars, la depressió, les hemorroides, el TDAH, l’hepatitis, la migranya, l’esquizofrènia o l’epilèpsia. En canvi, afeccions que tenen menys prevalença en la població reclusa que en la general són les alteracions del metabolisme lipídic, la rinitis al·lèrgica, l’asma, la diabetis, les varius, les artrosis, la cirrosi o les malalties pulmonars i cardíaques. Tot això es deu probablement a que es tracta d’un col·lectiu amb una edat mitjana inferior.

En el cas de les dones recluses, les xifres són similars però hi ha algunes variacions destacables. L’afecció més habitual, com en els homes, és l’angoixa i l’ansietat, que afecten un 56% de les preses, per un 24% de les dones en general. L’obesitat és el segon factor més problemàtic, amb un 27% de prevalença, davant del 16% de la població femenina general. Els trastorns de la personalitat afecten un 23% de les preses, per un 1% de les dones en general.

Les dones preses també pateixen més trastorns oculars, depressió, asma, migranya, hemorroides, TDAH, esquizofrènia i epilèpsia, entre altres. Per contra, i com en el cas dels homes presos, també pateixen menys alteracions del metabolisme lipídic, hipertensió, rinitis, varius, diabetis, artrosis i cirrosi.

Infeccions

Un dels problemes de salut que preocupa en els centres penitenciaris és el de les infeccions, tal i com es va veure amb la pandèmia, pel fet de ser espais tancats on conviu molta gent. En qualsevol cas, però, hi ha idees preconcebudes que s’han anar abandonat, com per exemple la prevalença de la Sida, que no és tan elevada com molta gent pensa. El primer trimestre d’aquest any ha acabat amb 307 presos infectats amb el VIH, el 4% de la població encarcerada. D’aquests, 49 havien desenvolupat la malaltia, és a dir el 0,6% dels reclusos. I des del 2016 només hi ha hagut 12 nous casos.

Pel que fa a la tuberculosi, el 2022 hi va haver vuit casos, mentre que aquest primer trimestre del 2023 n’hi ha hagut un. En el cas de l’hepatitis C, en els primers tres mesos de l’any hi ha hagut 222 reclusos amb anticossos d’aquesta infecció, un 2,8% de la població encarcerada. D’aquests, 38 tenien càrrega viral.

Les malalties de les dents i les genives afecten més de la meitat dels presos i les preses. El percentatge de traumatismes i lesions inespecífiques –38% dels homes presos i un 25% de les dones preses–, també és superior a la mitjana de la població general (15%).. Les infeccions agudes de vies respiratòries superiors afecten el 24% dels presos i el 12% de les preses, mentre que en la població general afecten menys del 5% de la població. En el cas de les dones preses, a més, també tenen més afeccions pròpies del gènere, com cistitis, vaginitis, vulvitis o infeccions urinàries.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

salut

L’hospital de Mataró va fer 15 donacions d’òrgans i teixits el 2023

Mataró
itàlia

Alliberen en bon estat de salut tres italians segrestats a Mali el 2022

barcelona
SOCIETAT

Les urbanitzacions de Vidreres, sense aigua potable des de les cinc del matí

vidreres
aDMINISTRACIONS

El ple denuncia l’emergència que viu l’educació a la ciutat

L’hOSPITALET DE LLOBREGAT
successos

Un Mosso fora de servei evita un robatori en un domicili

pineda de mar
SOCIETAT

Els arquitectes tècnics lamenten la “lentitud” per esclarir l’esfondrament

BADALONA

L’AMB habilita terrenys per construir-hi habitatge assequible

Barcelona

Els pagesos demanen pas per un tràiler amb productes pel Banc dels Aliments

pontós
Infraestructures i serveis

Autoritzen 200 milions per a la continuïtat de la B-40 entre Terrassa i Sabadell

Barcelona