Sembrant benestar

Can Travé és una construcció d’estil neoclàssic que alguns coneixen també com el palauet de Cubelles, atesa la magnificència de la que fou casa d’estiueig d’una família burgesa. La finca, ara de titularitat municipal, inclou un gran jardí amb espècies exòtiques i, en un racó, hi ha un hort comunitari que gestionen veïns del poble. D’un temps ençà, els dimecres al matí també tenen la col·laboració d’un grup de pacients del CAP de Cubelles immersos en un projecte que, per primer cop, integra el concepte d’hort terapèutic en l’atenció primària.

Glòria Basanta, infermera i referent de salut comunitària a l’ambulatori local, és una de les impulsores d’aquest projecte. “Sempre treballem sobre la base de la malaltia, i ho hem de continuar fent, però la idea en aquest cas era fer una transformació conceptual i adoptar una nova perspectiva: treballar sobre el concepte de la salut i sortir del CAP. Volíem fer que l’hort fos un nou espai de salut”, explica Basanta. El projecte està dirigit a persones que pateixen soledat no volguda, amb malestar emocional o que estan en risc d’exclusió social i vol abordar aquests problemes des d’un punt de vista holístic, i no només amb fàrmacs.

El primer programa pilot va arrencar al març i ha acabat ara fa poc amb molt bons resultats, de manera que d’aquí a un parell de setmanes s’activarà el programa de manera oficial amb quinze nous usuaris del CAP que s’estan seleccionant aquests dies.

La idea és que aquestes persones puguin interactuar, teixir xarxes, i també ocupar temps i esforços en el manteniment de les plantes. És un exemple de l’anomenada prescripció social que cada cop es potencia més per fer prevenció en salut i que aglutina diverses activitats en aquest espai agrícola. El projecte del CAP Cubelles-Cunit implica també els nous perfils incorporats recentment a la sanitat pública i, a banda de cuidar l’hort, també hi ha activitats amb la referent de benestar emocional que colidera el programa i amb la nutricionista i la fisioterapeuta.

“Les sessions comencen amb un repartiment de les tasques que s’han de fer aquell dia i un escalfament per no entrar de cop en l’activitat física. Després comencem amb les feines pròpies de l’hort (plantar, treure males herbes, collir, etc) i tanquem sessió amb un espai emocional per posar en comú allò que ha passat i com ens sentim”, explica Glòria Basanta.

L’activitat horticultora es combina amb petits tallers que incideixen en diferents aspectes de la salut. “Aprofitem el cicle de la terra i que l’hort descansa i requereix menys atenció a l’hivern per fer intervencions paral·leles, com per exemple d’higiene postural, olis medicinals, plantes aromàtiques…”, explica la infermera.

El programa pilot va implicar 13 persones i ha permès veure que el programa es podrà ampliar fins a 15, allargant també la durada fins a completar tot el cicle de les collites i abastant gairebé tot un curs escolar. A més, aquesta primera edició començarà a controlar-se també amb una sèrie d’enquestes i paràmetres per tractar de complementar l’experiència amb un estudi científic que demostri l’eficàcia d’aquestes intervencions, que les impulsores ja veuen en els primers participants. “Només cal veure amb quina cara hi entren i amb quina cara en surten; hi ha prescripcions que van més enllà del medicament que també ajuden”, corroboren. Els primers implicats en el projecte també s’adonen del canvi mental que han fet: “Quan som en contacte amb la terra i fem feina, se’ns obliden els problemes.”

Els participants són persones d’entre 55 i 85 anys, aproximadament, que mentre eren a la consulta amb el metge de família havien verbalitzat sentir malestar emocional. Uns quants també fan notar que no tenen una xarxa d’amistats perquè, en jubilar-se, han vingut a residir a la zona i han perdut el contacte amb el seu cercle habitual. Cuidant albergínies n’estan fent un de nou.