Salut

Salut

Realitat virtual per al benestar

Badalona Serveis Assistencials aplica la realitat virtual immersiva a diferents àmbits del treball sanitari

La realitat virtual ajuda tant els pacients a relaxar-se en petites intervencions quirúrgiques com els professionals a gestionar millor l’estrès

Amb la pandèmia, com que hem estat confinats, hem utilitzat la tecnologia per aproximar-nos

Donem per fet que totes les pos­si­bi­li­tats que ofe­reix la tec­no­lo­gia s’estan apli­cant a la vida dels ciu­ta­dans. No és així. Posem per cas, la rea­li­tat vir­tual. Bada­lona Ser­veis Assis­ten­ci­als (BSA) –orga­nit­zació pública, de titu­la­ri­tat muni­ci­pal, que presta ser­veis de salut i soci­als al Bar­ce­lonès Nord i al Baix Maresme– ho està por­tant a la pràctica. Un dels can­vis que ha pro­pi­ciat la pandèmia ha estat ado­nar-nos que som capaços de comu­ni­car-nos en la distància, que pot­ser no podíem ser pre­sen­ci­al­ment en una reunió, però que es podia fer igual­ment. El boom de les vide­o­tru­ca­des s’ha desin­flat una mica, ha fet pòsit i ara inten­tem tro­bar l’equi­li­bri entre l’“accés” a les coses i l’“experiència” de les coses. In medio vir­tus: en el punt mitjà hi ha l’equi­li­bri. En tot cas, la pandèmia i la neces­si­tat de no per­dre el con­tacte amb algun tipus de paci­ents ha fet acce­le­rar, segur, l’entrada d’alguns recur­sos. En el cas de BSA, podem par­lar de dife­rents pro­pos­tes, totes dins d’una mateixa estratègia, i en dife­rent fase d’implan­tació. No es tracta de flors d’un dia, sinó que es vol ava­luar i estan­dar­dit­zar. Comen­cem pels pro­fes­si­o­nals de BSA. Amb ells s’està tre­ba­llant en el pro­grama Benes­tar, un curs psi­co­e­du­ca­tiu d’atenció plena –mind­ful­ness– i gestió emo­ci­o­nal de vuit ses­si­ons que uti­litza la rea­li­tat vir­tual per ense­nyar tècni­ques des­ti­na­des a dis­mi­nuir l’estrès labo­ral, pre­ve­nir i reduir la síndrome d’esgo­ta­ment pro­fes­si­o­nal (bur­nout) i aug­men­tar el benes­tar dels tre­ba­lla­dors en orga­nit­za­ci­ons sanitàries. Se n’han bene­fi­ciat més de 150 per­so­nes. La valo­ració, fins ara, és que es redu­eix –asse­gu­ren– el can­sa­ment emo­ci­o­nal. La ini­ci­a­tiva està lide­rada pel metge de família i pro­fes­si­o­nal de la Direcció d’Inno­vació i Tec­no­lo­gies de la Infor­mació José Fer­rer i per la met­gessa de família del CAP Morera-Pomar Núria Moran. Eines per afron­tar els rep­tes dia­ris, cul­ti­var més consciència dels pen­sa­ments i emo­ci­ons per regu­lar-los i millo­rar el benes­tar emo­ci­o­nal. Les ses­si­ons tenen una durada de 10 a 15 minuts i són super­vi­sa­des pels pro­fes­si­o­nals que desen­vo­lu­pen l’estudi inclòs en el pro­jecte. Explica José Fer­rer: “Les ulle­res ens per­me­ten fer una immersió com­pleta en el con­tin­gut que s’està abor­dant.” No calen gai­res recur­sos per fer aquest viatge. “Cami­nar per un jardí zen, pas­se­jar per una platja aïllada... La per­sona és pre­sent en una rea­li­tat, de gran qua­li­tat d’imatge, que l’envolta 360º.” I segueix: “La rea­li­tat vir­tual també ens dona eines que il·lus­tren què és el que vols expli­car quan par­les de res­pi­ració atenta, per exem­ple. Si crees un ava­tar de la per­sona, se la pot acom­pa­nyar a fer un esca­neig dels punts de tensió del seu cos, i no fer-ho només amb la ima­gi­nació, amb el cap. Hi ha mol­tes per­so­nes que tenen difi­cul­tats per ima­gi­nar-ho i els angoixa i frus­tra. Ara, és molt dife­rent amb un ava­tar que esca­neja el seu cos amb una llum que el va recor­rent.”

Menys seda­ci­ons

L’experiència és posi­tiva i s’obre tot un pano­rama de pos­si­bi­li­tats. José Fer­rer explica: “Hem començat a fer pro­ves amb paci­ents en casos en què per a una cirur­gia neces­si­ten una mica de sedació. Esco­llim la rela­xació. Són casos en els quals no fa falta anestèsia gene­ral, només local. Ima­gi­nem per exem­ple un cas de blo­queig de columna. Posem el paci­ent en esce­na­ris rela­xants, com pot ser el fons marí. És com una medi­tació guiada abans, durant i després de la cirur­gia. Reduïm la medi­cació i evi­tem efec­tes secun­da­ris.” Un altre àmbit en què es podria uti­lit­zar aquest recurs és el de les cures, que algu­nes són molt dolo­ro­ses. “Si al paci­ent li podem posar les ulle­res tin­drem una tècnica de dis­tracció amb una poten­ci­a­li­tat enorme. Ens per­met «jugar» amb la per­cepció del dolor. Com que té una dimensió física i una de psi­cològica, si actuem sobre el cer­vell...” Segons això, les per­so­nes amb dolor crònic també se’n podrien bene­fi­ciar. “Hi ha força evidència científica. Tot i això, en el nos­tre cas podem dir que es tracta de pro­ves pilot.”

Quant als pro­fes­si­o­nals, un altre àmbit és la for­mació. La rea­li­tat vir­tual s’uti­litza dins del pla de for­mació de BSA, amb pro­fes­si­o­nals de medi­cina i infer­me­ria d’urgències, atenció primària i resi­dents per a l’apre­nen­tatge en la presa de deci­si­ons clíniques en entorns d’urgència. També s’està cur­sant una for­mació en què els alum­nes “viuen” de manera immer­siva gràcies a ulle­res de rea­li­tat vir­tual simu­la­ci­ons de casos clínics sobre violència mas­clista, per tal de poder expe­ri­men­tar en un entorn segur i asso­lir els conei­xe­ments i habi­li­tats neces­sa­ris per fer-hi front en la vida real. Les ses­si­ons sobre les tècni­ques d’abor­datge i gestió de situ­a­ci­ons amb violència mas­clista són impar­ti­des per Belén Val­verde-Ali­ran­gues, infer­mera i estu­di­ant de doc­to­rat de la Uni­ver­si­tat Pom­peu Fabra de Bar­ce­lona.

Eina per als TEA

Una altra de les apli­ca­ci­ons de la rea­li­tat vir­tual a BSA és la que duen a terme diver­sos cen­tres d’atenció a la salut men­tal i addi­ci­ons quan la pres­cri­uen a paci­ents per al trac­ta­ment de tras­torns com ara les fòbies. Es tracta d’expo­sar l’usu­ari de manera pro­gres­siva a la seva por i aju­dar-lo a dis­mi­nuir l’ansi­e­tat que li pro­voca per tal que la pugui afron­tar en la vida real un cop s’hi hagi habi­tuat. Aquesta tec­no­lo­gia també és útil per abor­dar les addic­ci­ons, ja que pot aju­dar a reduir l’ansi­e­tat per con­su­mir tòxics i el des­con­trol dels impul­sos cap al con­sum, dos fac­tors pre­dic­tius d’una recai­guda. La rea­li­tat vir­tual per­met fer teràpies d’expo­sició en con­tex­tos rela­ci­o­nats amb dro­gues com ara l’alco­hol, el tabac, el cànna­bis, la cocaïna, etc., i arri­bar a reduir gra­du­al­ment la res­posta que pro­vo­quen al desig de con­su­mir.

En l’àmbit de la salut men­tal, la nove­tat és el nou pro­grama de rea­li­tat vir­tual per al suport d’infants i ado­les­cents amb tras­torns de l’espec­tre autista (TEA): Autis+. Est­her Lobo, cap del Ser­vei de Salut Men­tal i Addic­ci­ons, explica: “Des de BSA ja fa anys que tre­ba­llem amb la rea­li­tat vir­tual en qüesti­ons de salut men­tal, però només ho fèiem en el cas dels paci­ents adults; amb les fòbies, per exem­ple, a través de l’expo­sició vir­tual. Era l’àmbit en què hi havia més experiència i més evidència.”

Amb la pandèmia, com que hem estat con­fi­nats, hem uti­lit­zat la tec­no­lo­gia per apro­xi­mar-nos. Hi havia la neces­si­tat de tro­bar mane­res d’acos­tar-nos a les per­so­nes més enllà de l’espai físic. “Això ens va dur a fer un pas enda­vant. Ens vam plan­te­jar com podem acos­tar-nos als paci­ents i inter­ve­nir sense que cal­gui ser al seu cos­tat, i com podem acon­se­guir que les famílies puguin saber com se sen­ten els paci­ents.” Quan parlàvem dels adults i la rea­li­tat vir­tual apli­cada a les addic­ci­ons, podíem “dur” el paci­ent als llocs que l’angoi­xen, com pot ser el bar, i veure metge i paci­ent el mateix, poder tre­ba­llar com es va sen­tint en cada moment. Aques­tes ulle­res, és clar, són una eina enorme. Ser­vei­xen també per tre­ba­llar l’ansi­e­tat social en nens. Comenta: “Les per­so­nes amb tras­torn de l’espec­tre autista són molt lite­rals i han de fer el seu recor­re­gut. Costa molt extra­po­lar, abs­traure. Hau­rien de tre­ba­llar amb esce­na­ris reals.” La rea­li­tat vir­tual els acosta a aquests espais. Un cop ja han tin­gut les pri­me­res experiències, poden fer-ho a casa seva, sols, o fins i tot, si cal, amb el des­plaçament d’algun pro­fes­si­o­nal. A BSA trac­ten prop de 400 nens menors de quinze anys amb TEA. Més exem­ples. Una de les difi­cul­tats que es pre­sen­ten amb els TEA és l’alta sen­si­bi­li­tat sen­so­rial. Una sirena d’ambulància, un so que pot sem­blar que tot­hom té incor­po­rat en el dia a dia, pot posar el nen en estat d’alerta i fer que es tapi les ore­lles i s’ama­gui. La rea­li­tat vir­tual per­met recrear com se sen­ten aquests infants i que la família se’n faci el càrrec

Unes ulleres i un mòbil
Unes ulleres de realitat virtual i una pantalla i, gairebé sense esforç, ja podem entrar en un estat meditatiu que afavoreixi la pràctica de ‘mindfulness’, és a dir, l’art de ser present, aquí i ara, una de les eines més eficaces per al control de l’estrès. Un dels programes de BSA, Autis+ (d’ús de les TIC amb finalitat terapèutica per als infants i joves amb autisme i altres trastorns), rebrà el finançament del sopar del Rotary Club de Badalona (dia 16).

Passegem per entorns coneguts

“Tinc molt clar, després del camí que ja hem recorregut, que les ulleres de realitat virtual són una altra via per intervenir; de la mateixa manera que es fan intervencions físiques i verbals, també se’n fan de virtuals”, manté Esther Lobo, cap del Servei de Salut Mental i Addiccions. En el cas dels menors amb TEA, es fan intervencions individuals i grupals, en entorns –virtuals– que es poden controlar. Una de les utilitats és ajudar els infants amb TEA a interpretar el llenguatge corporal. “Poden assajar les habilitats socials, tolerar l’espera, la frustració... Tot això els dona un bagatge.”

Dels nens, als grans. Fa unes setmanes, es va inaugurar la sala immersiva sensorial al centre sociosanitari El Carme (CSSC) per a l’abordatge no farmacològic de la malaltia d’Alzheimer i altres demències. El projecte és Emotiva, el poder de l’emoció. Anna Ferré, cap del Servei de Geriatria i Cures Pal·liatives, explica: “Les sales immersives no requereixen ulleres, són en tres dimensions i hi poden participar diverses persones. Qualsevol de les persones que són al sociosanitari se’n pot beneficiar, en principi gent gran. Tot és poc per estimular-los, per evitar que s’avorreixin en estades que poden ser pesades. Psicoestimulació, neuropsicologia... i també relax, benestar.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia