Salut

Alternativa farmacològica per a la insuficiència cardíaca

L’hospital de Bellvitge valida l’ús d’un fàrmac per als ronyons que també millora la qualitat de vida de les persones amb un cor petit

Els beneficis, comprovats en més de 6.000 pacients de tot el món, el fan ferm candidat a entrar en la pròxima guia mèdica de la malaltia

A Cata­lu­nya hi ha més de 200.000 per­so­nes afec­ta­des d’insu­ficiència cardíaca. Només l’any pas­sat es van diagnos­ti­car 37.000 casos nous d’una malal­tia d’incidència crei­xent que anu­al­ment genera més de 400.000 visi­tes als ser­veis d’urgències i hos­pi­ta­lit­za­ci­ons als dife­rents cen­tres del país. D’insu­ficiències cardíaques n’hi ha de diversa mena, i també és molt vari­ada l’apro­xi­mació far­ma­cològica per trac­tar-les. Els met­ges pres­cri­uen medi­ca­ments que actuen de diver­ses mane­res: alguns rela­xen els vasos san­gui­nis perquè el cor tre­ba­lli millor, d’altres fan dis­mi­nuir la freqüència cardíaca, aju­den a enfor­tir el cor perquè bom­begi més fort o eli­mi­nen líquid extra del cos. Aquest ven­tall de fàrmacs, però, no acaba de fun­ci­o­nar de forma efi­ci­ent per a un grup impor­tant de paci­ents que, en canvi, sí que es podrien bene­fi­ciar d’un altre com­post que l’hos­pi­tal de Bell­vitge ha posat a prova lide­rant a l’Estat espa­nyol un estudi inter­na­ci­o­nal que ha inclòs més de 6.000 paci­ents de tot el món. Es tracta de la fine­re­nona, que fins ara es pres­criu en deter­mi­nats casos de malal­tia renal crònica però que aviat es podria afe­gir a les guies mèdiques per aju­dar els paci­ents cardíacs a millo­rar la qua­li­tat de vida.

La insu­ficiència cardíaca apa­reix quan el cor és incapaç d’expul­sar la sang que li arriba en cada cicle cardíac en la mesura en què ho hau­ria de fer. Això implica que el cos té difi­cul­tats per pro­por­ci­o­nar sang a tots els òrgans en prou quan­ti­tat perquè fun­ci­o­nin cor­rec­ta­ment. Com a con­seqüència, les per­so­nes que la patei­xen se sen­ten dèbils, can­sa­des o tenen difi­cul­tats per res­pi­rar. Acti­vi­tats diàries com ara cami­nar, pujar esca­les o car­re­gar la com­pra poden ser difícils de fer. Per a alguns paci­ents, com ara Mercè Oli­va­res, fins i tot tas­ques menys exi­gents que­den com­pro­me­ses, i quan pre­para un sofre­git, sovint ha de des­can­sar després de tallar la ceba per poder afron­tar el tomàquet.

Ella és una de les paci­ents que tracta l’equip del doc­tor Josep Comín, direc­tor clínic de l’àrea de malal­ties del cor de l’hos­pi­tal Bell­vitge. Comín, que també lidera el grup Bio-Heart de recerca en malal­ties car­di­o­vas­cu­lars de l’Idi­bell i del Cibercv, explica que un dels paràmetres per al diagnòstic d’insu­ficiència cardíaca és el per­cen­tatge de sang que el ven­tri­cle esquerre té capa­ci­tat per bom­bar cap a l’aorta en cada con­tracció. És el que es deno­mina fracció d’ejecció i, segons el seu per­cen­tatge, es pot con­si­de­rar nor­mal (quan el valor és entre un 50% i un 70%), lleu­ge­ra­ment reduïda (entre un 41% i un 49%) i reduïda (quan no arriba al 40%). Jus­ta­ment, l’assaig inter­na­ci­o­nal Fine­arts-HF ha con­fir­mat per pri­mera vegada que la fine­re­nona redu­eix l’empit­jo­ra­ment i aug­menta la super­vivència dels paci­ents amb insu­ficiència cardíaca amb una fracció d’ejecció del 40% o més. Cal tenir en compte que prop del 50% de les per­so­nes amb insu­ficiència cardíaca es tro­ben en aquests paràmetres i que és un seg­ment de paci­ents que fins ara no dis­po­sen de cap solució terapèutica més enllà dels inhi­bi­dors del cotrans­por­ta­dor de sodi-glu­cosa tipus 2, que tenen un efecte par­cial.

“Els resul­tats d’aquest estudi supo­sen un avenç sense pre­ce­dents en el maneig de paci­ents amb insu­ficiència cardíaca i funció ven­tri­cu­lar pre­ser­vada, ja que fins ara les opci­ons terapèuti­ques eren molt reduïdes per a ells”, rati­fica Josep Comín, coor­di­na­dor de l’assaig en l’àmbit esta­tal, que ha apor­tat un volum de paci­ents només superat pels dels Estats Units i la Xina. L’estudi impul­sat per Bayer i diri­git per doc­tors de les uni­ver­si­tats de Har­vard i de Glas­gow és de fase 3, la dar­rera abans de l’apro­vació de l’ús en paci­ents, i ha impli­cat més de 6.000 malalts de gai­rebé qua­ranta països de tot el món que van ser seguits durant 32 mesos de mit­jana.

Segons els resul­tats expo­sats aquest diu­menge a Lon­dres en el Congrés de la Soci­e­tat Euro­pea de Car­di­o­lo­gia i publi­cats al New Medi­cal Jour­nal Medi­cine, l’admi­nis­tració de la fine­re­nona va reduir el risc de mort car­di­o­vas­cu­lar i els epi­so­dis d’insu­ficiència cardíaca que reque­rei­xen hos­pi­ta­lit­zació en relació amb els paci­ents inclo­sos en el grup de con­trol. En con­cret, aquest trac­ta­ment millora un 7% la super­vivència i un 18% el risc d’hos­pi­ta­lit­zació o con­sul­tes a urgències. Per aquest motiu, el doc­tor Comín con­clou que “sens dubte” les apor­ta­ci­ons d’aquest estudi impli­ca­ran “un canvi en les guies de pràctica clínica inter­na­ci­o­nals per al maneig de la insu­ficiència cardíaca”, sobre­tot atès que el paci­ent que té un cor més petit del nor­mal és un tipus de malalt que actu­al­ment no rep un trac­ta­ment amb bene­fi­cis. La fine­re­nona per­tany al grup de fàrmacs ano­me­nats anta­go­nis­tes dels recep­tors mine­ral­cor­ti­coi­des, que blo­que­gen l’acti­vi­tat de deter­mi­nats este­roi­des produïts per l’orga­nisme humà que poden pro­vo­car danys al cor i els ronyons.

A qual­se­vol edat

La insu­ficiència cardíaca sol aparèixer en l’evo­lució de diver­ses malal­ties cardíaques i és força freqüent en la nos­tra soci­e­tat. Afecta per­so­nes de totes les edats, des de cri­a­tu­res i joves fins a per­so­nes grans, però la incidència en per­so­nes d’edat avançada és més gran a causa del des­gast més impor­tant del cor i el nom­bre més gran de malal­ties que patei­xen.

“La qua­li­tat de vida d’un paci­ent amb insu­ficiència cardíaca és simi­lar a la d’una per­sona que fa diàlisi, estan molt limi­tats, i amb aquest trac­ta­ment gua­nyen qua­li­tat de vida, millo­ren la capa­ci­tat d’esforç i poden fer més acti­vi­tats”, rebla el doc­tor.

Afectació en augment
La insuficiència cardíaca afecta més de 60 milions de persones arreu del món i sol aparèixer com a conseqüència d’una altra malaltia. Les causes principals són la cardiopatia isquèmica o l’infart de miocardi, la hipertensió arterial, les malalties de les vàlvules cardíaques, les malalties del múscul cardíac i les malalties congènites del cor. A més, la diabetis i la malaltia pulmonar obstructiva crònica també poden provocar-ne. A Catalunya, dues de cada deu persones menors de 45 anys i sis de cada 10 homes i cinc de cada 10 dones d’entre 45 i 64 anys tenen algun factor de risc.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.