Residències sota pressió
La covid va fer aflorar les mancances a les llars d’ancians i la necessitat de coordinar l’atenció sanitària on es viu la darrera etapa de la vida
Res ha canviat en el dia a dia tot i la promesa de reforçar els equips en un sector infradotat per mantenir serveis i atreure més professionals
La pandèmia va posar en evidència que el model residencial d’atenció a les persones grans grinyolava per tots costats. Quan el virus va entrar a les llars d’ancians, els professionals sanitaris es van trobar sense la informació d’uns residents que havien estat atesos pels metges privats del centre. Un greuge cap a un col·lectiu que en el 90% es classifica en la màxima complexitat clínica o d’alt risc i el 97% té un elevat grau de dependència. “Es va fer palès que el sistema sanitari se n’havia desentès, vulnerant aquest dret dels residents a l’atenció pública”, destaca Montse Falguera, presidenta de la Federació d’Entitats d’Atenció a l’Envelliment (Feate), que coincideix en la urgència de col·laborar estretament amb l’atenció primària. Al seu parer, s’ha avançat poc en la coordinació dels departaments de Salut i Drets Socials més enllà dels acords per signar un document de pràctiques integrades (DPI) on es recull el treball conjunt entre els equips d’atenció primària i les residències.
A la pràctica, fins avui, només hi ha alguns centres d’atenció a la gent gran que estan testant un sistema informàtic que permet als professionals sanitaris i directius veure els informes i historials mèdics de Salut però no els dona la possibilitat d’accedir-hi per anotar o prescriure res. “En ple segle XXI no tenim la informació bàsica compartida i continuem duplicant la informació. Així com volen fer cap estratègia?”, es pregunta el portaveu de l’associació de professionals Ascad, Andrés Rueda, molt crític amb una gestió que fins ara no els estalvia feina. “Tenim la gent saturada i no trobem metges, infermeres i gericultors, però estem duplicant informes”, es queixa, sobre una situació que tem que empitjori quan arribi el moment d’aplicar la reducció de la jornada laboral en un sector essencial que requereix una atenció continuada. “La situació, més trista no pot ser, perquè veiem que no hi ha recursos”, diu decebut del model cap a l’atenció integrada que es va anunciar el 2023 a les residències i que avança amb comptagotes. “S’han creat les estructures amb molts càrrecs i molta propaganda”, es lamenta el portaveu d’Ascad, coincidint que des de fa unes setmanes s’han reprès les compareixences al Parlament per debatre la creació de la futura Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya (Agaiss-Cat).
La setmana passada la presidenta de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (Acra), Cinta Pascual, intervenia per reclamar més recursos per a la seva creació. “S’ha de pensar en les persones que es dediquen a cuidar i en les persones que atenem”, insistia, perquè la Generalitat destini a aquestes despeses almenys un 2% del PIB. “Si una residència privada costa 4.200 euros, no pot ser que per una plaça pública es paguin 2.200 euros”, es queixava Pascual en relació amb el preu de referència que paga l’administració als centres amb qui manté places concertades.
La portaveu de la principal patronal d’atenció a la gent gran considera que s’hauria d’incrementar un 40% els salaris dels treballadors en un moment crític per al sector, “a punt del col·lapse”, per la manca de professionals i l’augment sostingut de la població dependent.
El cost real del servei
Les patronals es queixen que no es cobreix el cost real del servei que es paga per una plaça pública i que els costos de l’alimentació s’han disparat –entre un 12 i un 15%–, a més de les pujades dels lloguers. El president de la patronal de petites i mitjanes residències Upmir, Vicente Botella, recorda que el 63% de la despesa la destinen al personal i per això demanen l’actualització de les tarifes dels serveis socials per ajustar els comptes i la tresoreria que comporta a les empreses. “Sense finançament adequat ens ofeguen”, diu d’una llei de la dependència “infradotada” que no dona resposta al repte de l’envelliment que té el país. Segons el Departament de Drets Socials, el nombre de persones amb una dependència reconeguda es podria apropar aviat al milió. A Catalunya hi ha 1,5 milions de persones de 65 anys o més, el 34% de les quals es troben en un estat de prefragilitat.“S’està endarrerint l’ingrés i les persones hi entren més fràgils i requereixen més atencions”, defensa el portaveu d’Upmir, preocupat per un altre repte com és el decret d’acreditació per la concertació de places públiques que obliga a ajustar-se a millores d’accessibilitat.
Places que perillen
Upmir alerta de la dificultat per a aquelles petites i mitjanes residències, sobretot a la ciutat de Barcelona, que no tenen possibilitat d’adaptar-se al nou decret. “Només a Barcelona perillen unes 1.500 places públiques”, defensa Botella, que alerta d’uns edificis antics on estructuralment no s’hi poden fer les reformes o que tenen un cost inassumible amb el preu que s’està pagant per plaça. “Amb la pressió dels fons d’inversió, ens trobem que no s’estan renovant lloguers a residències perquè surt més a compte als propietaris posar-hi pisos turístics”, explica el portaveu d’Upmir. Aquest problema afecta de ple el sector, que a l’octubre ha de presentar la documentació per complir amb el decret aprovat per l’anterior conselleria de Drets Socials. “Necessitem més temps i que es tingui en compte el que hi ha fet per no perdre el que tenim”, defensa. La normativa posa ordre en el nombre de llits a les habitacions, l’amplada dels passadissos, les ventilacions o aspectes com els accessos de les residències des del carrer.
Inici d’un nou model
El govern de Salvador Illa va donar el vistiplau al desembre per reprendre el projecte de llei de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària. Tot just acaba de nomenar nou director de l’Autonomia Personal i la Discapacitat, Antoni Galiano, de qui dependrà la seva creació i el desplegament que se’n faci. Serà a partir de la seva aprovació que es podran concretar els terminis per a la seva posada en marxa.
Fins avui s’han anat desplegant al territori els acords per treballar conjuntament amb els ambulatoris de referència. Segons les dades facilitades pel Departament de Drets Socials després d’un any de l’inici del desplegament, s’han signat 936 acords a les 1.046 residències de gent gran que hi ha a Catalunya amb 320 equips d’atenció de primària del territori, i la previsió és completar el desplegament al llarg dels propers mesos.
“Ens van dir que amb el nou model podríem prescindir del metge privat i destinar el seu sou a reforçar infermeria”, explica la portaveu de Feate, que ha pogut comprovar com molts companys que a la pràctica el metge assignat a la seva residència no tenia prou hores per atendre els residents. “Els ambulatoris estan col·lapsats i els metges passen quan poden, però el sistema hauria d’estar molt més consolidat”, es queixa Falguera d’un desplegament que veu “aturat” i pendent dels recursos que hi acabarà destinant el Departament de Salut. Al seu parer, caldria plantejar un model integrat més enllà de l’atenció a les residències i centres de dia per fer un acompanyament a la gent gran des de l’atenció comunitària amb l’objectiu d’allargar al màxim l’autonomia de les persones abans d’ingressar en una residència. Falguera posa com a exemple serveis d’àpats a domicili, que es podrien gestionar des dels municipis i que ajudarien a prevenir el deteriorament nutricional o la dependència que s’agreuja entre la gent gran que viu sola.
Desplegament desigual
Les experiències que s’han anat desplegant al territori pel que fa als reforços de l’atenció integrada són molt desiguals. Això és el que critica la vocal de residències de la Societat Catalana de Geriatria, Dolors Fitó, que reclama unes directrius clares i no dependre de la voluntat dels professionals. “Ens falta una integració real per passar a l’acció i això implica canviar des dels sistemes informàtics fins a reconèixer de manera igualitària els dos departaments”, reclama, i indica que caldria començar per igualar els convenis col·lectius que diferencien les condicions laborals de Salut i dels treballadors de l’atenció sociosanitària. Des de l’entitat científica que promou el coneixement, la formació i la innovació en geriatria i gerontologia s’alerta de la manca de professionals, de metges i infermeres, que s’anirà incrementant, i l’especialitat de gericultors per tenir cura de la gent gran. “És important que el metge formi part del nostre equip i el pla de treball, coordinat amb la persona i les famílies”, apunta Fitó en un moment complicat en què els ambulatoris manifesten que estan desbordats de feina. “Per això és important planificar el finançament i saber com s’organitzarà”, insisteix. En el preàmbul de la llei que s’està debatent al Parlament “no hi consta res de tot això”, conclou, i adverteix que la urgència del desplegament està en mans de les voluntats polítiques.
Més titulacions i controls
“Tenim els ambulatoris saturats i a les residències una atenció sanitària penosa amb moltes infermeres sense el títol homologat”, es queixa, des de la Coordinadora de Familiars Residències 5+1, Maria José Carcelén, que reclama més finançament de l’administració per reforçar els equips i millorar les condicions laborals dels qui tenen cura de la gent gran.
La plataforma de familiars que durant la pandèmia va denunciar el tracte i la manca d’atenció als centres, assegura que no s’ha notat cap canvi des que es va anunciar el desplegament dels equips mèdics als centres de gent gran. “No estem més bé i no veiem canvis a l’horitzó perquè els problemes són els mateixos, mani qui mani”, lamenta Carcelén respecte a un model que els familiars volen que se supervisi, sobretot en la gestió de les residències privades: “Vint-i-nou inspectors per a tot Catalunya vol dir deixar la gent gran en mans dels fons d’inversió”, denuncia la portaveu de la coordinadora, que qüestiona el model de negoci de grans residències.
Tampoc estan contents que no es revisin les ràtios del nombre de residents que han d’estar al càrrec d’un gericultor, inamovibles des del 2010, quan la realitat i les necessitats s’han agreujat l’última dècada. Els residents tenen una mitjana de 9,2 malalties cròniques (amb una prevalença del 57% de demència) i el 50% requereixen atenció pal·liativa. “Tothom es queixa que no s’hagi avançat en una societat envellida i ens limitem a posar hores de cuidadors al domicili, quan és del tot insuficient i les cases no es poden adaptar per atendre a persones amb molta dependència”, conclou.