Sense escola i els nens a casa
Les restriccions per la covid van afectar els infants perquè es creia que propagaven el virus
Al final es va demostrar que el coronavirus infectava menys els nens, però el mal ja estava fet
Els nens i nenes van ser un dels col·lectius més perjudicats de la pandèmia en la primera onada, no només a Catalunya, sinó a tot el món. Es van quedar sense escoles gairebé des del primer moment i se’ls va reduir la seva llibertat de moviment, en ocasions en pisos minúsculs. Eren moments de dubtes, de molts dubtes. Els científics no sabien com funcionava el virus ni quins eren els seus canals preferits de transmissió. Es creia que podia actuar com la grip i que les escoles podien ser font de propagació, com passa amb aquesta malaltia. És a dir, que un grup d’infants podien propagar encara més el virus. Al final es va demostrar que no era així i alguns estudis posteriors van demostrar que els menors en edat escolar no contagien tant com els adults pel que fa a la covid.
Però ja no es podia tornar enrere. Les escoles van estar tancades segurament massa temps. Una lliçó que, entre tots i totes, hem d’aprendre en un futur i que ens indica que en aquells moments de crisi es va fer el que es va poder. A Catalunya i arreu del món.
L’exsecretari de Salut Pública i també exconseller de Salut Josep Maria Argimon reconeix aquesta situació en una entrevista que va publicar ahir aquest diari en el marc de la sèrie que estem realitzant pel cinquè aniversari de la covid: “Evidentment hi ha coses que, vistes amb perspectiva, hauríem pogut fer de manera diferent, certament, però es van decidir amb el coneixement que teníem en aquell moment. Per exemple, vam tancar escoles no només a Catalunya o a Espanya, sinó arreu! Per què? Perquè es pensava que es transmetia com una grip. Després vam veure que no era exactament així i, de fet, quan em van nomenar secretari de Salut Pública un dels primers objectius va ser obrir les escoles perquè, com a país, no ens podíem permetre deixar-les tancades. I vam passar a controlar la pandèmia a partir, precisament, de les escoles, i vam tenir el gran èxit de poder mantenir tots els centres oberts.”
A casa nostra, la situació es precipita el 12 de març del 2020, quan el president de la Generalitat, Quim Torra, anuncia que es tanquen els centres escolars a Catalunya. “Necessitem abaixar el ritme”, indicava. En el mateix sentit, s’expressava la consellera de Salut, Alba Vergés, que recordava que els infants no podien anar a classe, però sí sortir al carrer: “No estan confinats. Hem d’intentar rebaixar les interaccions.” La decisió (que altres territoris com Madrid o el País Basc ja havien pres abans) s’emmarca en la fase 1 d’emergència del pla Procicat i es prenia després del degoteig de tancaments de centres a l’Anoia, Sabadell i Badalona, amb més de 17.000 alumnes afectats (ja fos per casos positius o per contactes que havien de fer aïllament). La mesura era efectiva per catorze dies, però dos dies després el govern espanyol declarava l’estat d’alarma i primer s’aplicava un confinament tou i més tard, un de molt més sever.
Classes en línia
En tot cas, els nens i nenes es quedaven sense escoles i el curs que estaven impartint quedava totalment aturat. Què s’havia de fer llavors? Doncs començava una nova etapa també per als mestres i per al Departament d’Educació. Tothom es va haver d’adaptar a fer classes i deures en línia. Cada centre, realment, va fer el que va poder i com va poder, però és cert que, en aquest aspecte, també es van notar desigualtats socials, com famílies vulnerables que no tenien ordinador o connexió a internet. Ningú sabia quan es podrien tornar a fer classes presencials, i el govern encara albergava alguna esperança que s’hi pogués tornar abans de Sant Joan, però finalment es va optar per la prudència i el curs va acabar en línia, amb les aules completament buides.
Segons els càlculs de la Unesco, prop de 300 milions de nens a tot el món es van quedar sense anar a classe. En aquest sentit, s’han realitzat alguns estudis científics per comprovar com va afectar aquesta situació els menors. S’ha de tenir en compte que a l’Estat espanyol les classes van estar aturades un trimestre, però d’altres països aquest lockout escolar va durar molt més. Per exemple, una metaanàlisi de 42 estudis fets a quinze països, entre ells Espanya, conclou que la pandèmia de covid-19 va provocar retards en l’aprenentatge dels menors en edat escolar i una pèrdua de coneixements equivalents al 35% de l’aprenentatge d’un curs escolar. També indiquen que una bona part d’aquest retard es produeix en les matemàtiques i la lectura.
Tornada al curs
Mentrestant des de la Generalitat s’anava treballant amb la tornada al mes de setembre amb tota una sèrie de mesures extraordinàries per intentar evitar a propagació durant el següent curs. Entre la comunitat científica, ja es tenia clar que la covid no actuava com la grip i que afectava menys els nens. “Les escoles han de reobrir, no les podem tenir més temps tancades. Hi ha molt pocs casos de transmissió de nen a nen, i sí més d’adult a nen, però brots petits que es poden controlar fàcilment i sembla que les escoles no contribueixen a un augment de la transmissió comunitària. Això és el que ens diuen els treballs publicats i les experiències d’altres països”, explicava l’epidemiòloga del Vall d’Hebron Magda Campins.
La Generalitat, per intentar tranquil·litzar les famílies i tota la comunitat educativa, també es va encarregar de recordar (en un informe del mes de juliol de l’any 2020) que la incidència del virus en els menors era molt més baixa que en la resta de col·lectius: “Des de l’esclat de l’epidèmia a Catalunya, només el 0,65% de tots els casos confirmats de la covid-19 mitjançant PCR corresponien a menors de 15 anys anys i el 8,3% tenien menys de 30 anys.”
Un estricte protocol
En aquest context, doncs, es va preparar un protocol estricte perquè hi hagués una tornada amb seguretat. Aquestes eren algunes de les mesures que es van adoptar al començament i que es van anar flexibilitzant amb el pas del temps: mascareta a partir dels 6 anys; l’entrada es feia esglaonadament, en franges de 10 minuts; es prenia la temperatura als infants abans d’accedir al centre; les famílies no podien entrar a l’escola; es van crear grups estables de convivència (també coneguts com grups bombolla) i no calia mantenir la distància de seguretat d’1,5 metres.
El curs 2020/2021, per tant, va començar. Després de gairebé mig any, les aules del nostre país es tornaven a omplir d’infants. Les xifres eren aquestes: 1.587.395 alumnes a tot el sistema, públic, privat i concertat, i en totes les etapes educatives, 9.451 menys que el curs anterior.
Des del primer dia es va fer un seguiment estricte dels casos positius i dels contactes, i alguns grups bombolla van haver d’aïllar-se i també es van haver de tancar unes quantes escoles. Un mes després, per exemple, hi havia uns 30.000 alumnes a casa, una xifra que pot semblar gran en números absoluts, però que realment era molt petita perquè el 98% d’alumnes sí que anaven a classe normalment.
En les tres primeres setmanes de curs, segons Educació, es van realitzar gairebé 100.000 PCR, amb un percentatge de positius molt inferior al que es registra en el global de la població. “Quan busquem dins de les escoles, hi trobem molts menys casos que a fora”, ressaltava el llavors secretari general del Departament de Salut, Marc Ramentol.
El govern va mantenir les escoles obertes durant tot el curs, tot i que durant les festes de Nadal va haver-hi força pressió perquè es retardés la tornada als centres. Un grups d’experts (entre els quals hi havia Oriol Mitjà, Àlex Arenas o Salvador Macip) recomanaven no reobrir els centres l’11 de gener del 2021, com estava previst, perquè la situació epidemiològica al país era bastant dolenta i la pandèmia estava “descontrolada” (ens trobàvem enmig d’una sisena onada molt virulenta amb la variant de l’òmicron). Però el Departament d’Educació es va mantenir ferm perquè, deia, “les escoles són segures”, i van tornar a reobrir. Precisament aquesta perseverança sempre ha estat vista pel govern com un èxit total.
El curs 20/21 va acabar sense problemes i el següent també va començar amb la covid com a protagonista, però es van poder anar relaxant les mesures també coincidint amb la vacunació i que el virus anava de baixada i estava cada cop més controlat (tot i que, de tant en tant, hi havia onades que feien trontollar el sistema). Per exemple, ja no calia portar sempre la mascareta, les famílies ja podien entrar als centres escolars... i el govern també recomanava que es potenciés la vacunació als més joves, a partir dels 12 anys.
Finalment, el curs 22/23 va ser el del no covid. Les restriccions van quedar eliminades del tot després de tres anys i el malson va quedar enrere. Els estudis demostren, tal com hem vist en aquest reportatge, que aquests cursos pandèmics van endarrerir l’aprenentatge dels nostres nens, i veurem quines conseqüències futures poden esdevenir-se.
Xifres
