Salut
Qui pot aturar l’eutanàsia?
Els ultraconservadors Abogados Cristianos aprofiten una escletxa de la llei per aturar judicialment la mort assistida ja aprovada
L’associació Dret a Morir Dignament i la Comissió de Garantia que aprova la prestació viuen aquesta irrupció amb preocupació
La jutgessa del contenciós administratiu número 12 va inadmetre dilluns passat el recurs presentat per un pare contra l’eutanàsia de la seva filla, de 24 anys, que va ser aprovada per unanimitat el 15 de juliol de l’any passat per la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya . La prestació d’ajuda a morir va ser programada per al 2 d’agost, però el dia abans el pare de la jove, que pateix una paraplegia i dolors neuropàtics importants arran d’un intent de suïcidi l’octubre del 2022, va presentar un recurs contra la resolució i va sol·licitar com a mesura cautelar urgent la suspensió sine die de l’eutanàsia. Darrere del recurs hi ha Abogados Cristianos, una fundació d’ideologia ultraconservadora amb vinculacions amb Vox que sembla haver trobat una escletxa en la llei per intentar aturar per la via judicial el que no van aconseguir fer al Congrés dels Diputats. De fet, també han intervingut en un altre cas, com a assessors del pare d’un home de 54 anys que també va presentar un recurs per aturar el procés i que el jutjat contenciós administratiu número 5 també va rebutjar. Un cop inadmesos els recursos, el següent pas és elevar el cas al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). “Això es pot allargar molt, ja que després poden anar al Tribunal Constitucional i, després, a Europa”, avisen tant el vicepresident de la Comissió de Garantia i Avaluació, l’advocat Francesc José María, com el catedràtic de filosofia del dret de la UPF Josep Maria Vilajosana. I, mentrestant, “preocupa el patiment de la Noelia”, alerten tant el president de la Comissió de Garantia, el doctor Albert Tuca, com la presidenta de l’associació Dret a Morir Dignament (DMD), Cristina Vallès, que recorden que si ara es recorre al TSJC es tornaran a demanar noves mesures cautelars, que ajornaran un altre cop l’eutanàsia, potser anys.
Tant Vallès com José María qüestionen la instrumentalització que Abogados Cristianos fa dels progenitors. Creuen que el seu objectiu és fer “rebombori” i “donar-se publicitat”, moguts per motius ideològics –no van presentar cap prova que avalés les raons per rebutjar l’eutanàsia– i pel seu propi interès, no pel dels progenitors. De fet, Vallès assegura que entén el patiment que poden tenir els pares i l’estima que senten cap als seus fills, però remarca que “l’acte d’amor més gran que es pot fer és deixar marxar”, sobretot quan és una persona major d’edat “competent, que sap què es fa i què demana i, per tant, cal acceptar la seva decisió”.
L’escletxa
La judicialització de l’eutanàsia s’ha produït perquè, efectivament, es va voler fer una llei totalment “garantista” per la complexitat del debat generat. Precisament per assegurar aquestes garanties es va decidir que la resolució dictada per la Comissió de Garanties i Avaluació, necessària per poder tenir accés a l’eutanàsia, no fos un “acte essencialment clínic”, com José María va defensar abans que s’aprovés la llei, sinó un “procediment de caràcter administratiu”. Per què? “Perquè totes les resolucions administratives poden estar sota control judicial”, recorda el vicepresident de la comissió. Era la manera de garantir que qualsevol resolució sobre la prestació de l’eutanàsia, positiva o negativa, pugui ser sotmesa a un control jurisdiccional sobre el procediment i es pugui impugnar.
Qui té el dret legítim?
El centre de la qüestió del cas, com es resol en la sentència i com defensen tant Vilajosana com José María, és definir qui té “l’interès legítim” per poder presentar el recurs contra la resolució favorable de l’eutanàsia. La clau és “la interpretació de qui pot estar legitimat per presentar un recurs davant una qüestió que afecta la dignitat d’una persona”, diu Vilajosana, que defensa una “interpretació ben restrictiva”. Perquè al final, si el vincle familiar, tal com defensa el pare i també la fiscalia, és el que determina qui pot presentar un recurs, la qüestió és, segons José María, “fins a quin grau?”. “La cunyada a qui només veig un cop l’any hi pot interferir?”, es qüestiona. En la sentència del cas de la Noelia, la jutgessa considera que en aquest cas la vinculació familiar no és suficient perquè, a part de tenir plenes capacitats de decisió, la noia “fa anys que no viu amb els seus progenitors”, als quals –recorda– se’ls va retirar la custòdia durant anys, i a més la relació pare-filla “no és gaire bona”. Aquesta falta de “relació familiar suficientment estreta” fa que la jutgessa consideri que no es pot “fonamentar la legitimació en el dret a la vida familiar”, reconegut en el conveni europeu de drets humans, fet que la porta, entre altres consideracions, a rebutjar el recurs. “Això no vol dir que en altres situacions el vincle familiar sigui suficient” per tenir la legitimació necessària per recórrer contra l’eutanàsia, avisa José María. “El cas obre la porta a la possibilitat que una persona pugui reclamar”, reconeix el doctor Tuca.
La funció del fiscal
Vilajosana posa una altra qüestió en el punt de mira i és la figura del fiscal, que sembla haver “adoptat unes posicions que van més enllà” del que caldria, ja que directament es pronuncia sobre la legitimació, que atorga al pare de la noia fonamentant-se en “l’existència d’una vinculació familiar”. Vilajoncosa defensa que el fiscal s’ha de limitar a fer de “garant per comprovar si s’han complert els tràmits que marca la llei”, és a dir, “qüestions procedimentals”, però no fer “una interpretació extensiva de qui hi té interès legítim”.
Querella contra metge i jurista
Abogados Cristianos ha amenaçat ara de presentar una querella per falsedat documental contra el metge i el jurista que van fer l’informe previ i que per la complexitat del cas el van elevar al ple de la comissió, integrada per dinou persones, que finalment va aprovar l’eutanàsia per unanimitat. L’única manera procedimental de portar el cas al ple era forçar un desacord, encara que hi hagués acord. Abogados Cristianos aprofita el desacord forçós, que la jutgessa ha defensat en la sentència, per fer la querella.
Una malaltia greu i incurable i un patiment “intolerable”
Des de l’entrada en vigor de la llei, el juny del 2021, s’han rebut 459 sol·licituds (65 el 2021, 175 el 2022 i 219 el 2023) i s’han fet 214 eutanàsies (29 el 2021, 91 el 2022 i 94 el 2023). Per demanar la prestació a la mort assistida, cal que la persona pateixi una malaltia “greu i incurable” o bé “patiment greu, crònic i impossibilitant” que provoqui un “patiment físic o psíquic intolerable”. Per això existeix la Comissió de Garantia, formada per dinou persones, que són les que avaluen els casos en últim terme, un cop la persona ha presentat dues sol·licituds per escrit al seu metge responsable, que haurà de verificar-ne els requisits i contrastar-ho amb un metge consultor. Després s’eleva a la comissió, que designa al cas un metge i un jurista, que emeten l’informe final. El president de la comissió, el doctor Albert Tuca, recorda que el metge i el jurista verifiquen les dades subjectives i objectives del cas per comprovar que compleix els requisits de la llei, tot i que espera que en un futur el procés sigui més curt per agilitzar peticions i evitar molts patiments.