Salut
Impulsen millores al model d’atenció a Girona per abordar els trastorns de salut mental
L’objectiu és que les diferents institucions i entitats ofereixin suport i recursos des de diferents àmbits
Hi ha factors com l’alimentació, l’exercici físic, el lloc de residència i les relacions socials, que tenen un impacte directe en el benestar i en la salut mental de les persones. Per aquesta raó, el director assistencial de la Xarxa de Salut Mental i Addicions de la regió sanitària de Girona, Claudi Camps, ha ressaltat que “l’única manera d’actuar és entenent que la prevenció de la salut mental es fa des de múltiples accions que van des dels models de criança, fins a com gestionar els diferents reptes de la vida”.
En aquest context, la Generalitat ha impulsat l’Agenda Compartida en salut mental comunitària a les comarques gironines. Un projecte que aglutina diferents actors: des de totes les administracions públiques, fins a la Universitat de Girona i entitats civils com les fundacions Support-Girona i Drissa.
Com informa l’Agència Catalana de Notícies, el director dels serveis territorials d’Economia a Girona, Joan Martín, ha indicat que entre el 2024 i el 2025 s’han fet diverses reunions i grups de treball per posar en comú coneixements i metodologies. “D’aquesta manera treballen de forma col·laborativa, presentant un abordatge global, amb una sèrie d’actuacions que portin a implementar accions concretes que puguin millorar la coordinació a l’hora d’abordar els trastorns de salut mental”, ha destacat.
Quatre actuacions en estudi
Fruit d’aquesta feina conjunta, han sorgit quatre propostes d’actuacions. D’una banda, el desenvolupament d’una eina d’intel·ligència artificial per elaborar un mapa de recursos que permeti identificar les millors opcions de suport, en funció del perfil de cada persona.
D’altra banda, han proposat la creació d’una finestreta única on les persones que pateixen un trastorn mental puguin trobar tota la informació necessària dels diversos recursos que tenen a la seva disposició. Camps ha assenyalat que “es tracta d’orientar al ciutadà, però també de què tinguin una persona que faci de mentor o acompanyant per garantir que obté tot el suport que necessita”.
La tercera proposta d’actuació és la creació d’un espai de coordinació i intercanvi de recursos enfocat a la infància, la joventut i les famílies. “L’objectiu és que les diferents institucions, des de la Diputació fins al departament d’Ensenyament, aconseguim accions preventives en la infància i l’adolescència perquè les persones surtin amb prou eines per afrontar els reptes de la vida”, ha afegit el director de la Xarxa de Salut Mental.
Per últim, també estudiaran com estendre el projecte de La Foixarda, impulsat per la fundació Drissa. Consisteix en una iniciativa d’atenció educativa als estudiants que tinguin trastorns de salut mental per afavorir el seu èxit educatiu. I és que, segons Claudi Camps, “està comprovat que una persona que tingui problemes de salut mental pot acabar abandonant els estudis en èpoques molt precoces. Però si els acompanyem quan detectem una dificultat en l’àmbit escolar, sabem que la seva evolució serà infinitament millor i que no requerirà actuacions més pal·liatives”.
Els plans del Govern és continuar amb aquests grups de treball fins a concretar les actuacions i accions que s’implementaran en el nou model d’atenció. “Ara hem de dissenyar com ho farem, en quin grau participarà cadascú i com participarem conjuntament per arribar als objectius que ens hem marcat”, ha especificat Camps, que està convençut que acabaran desenvolupant un model “preventiu molt potent”: “Aconseguirem que menys persones acabin desenvolupant un trastorn mental, amb tot el que això comporta d’invalideses, de consum de psicofàrmacs o de recursos”.
Girona, referent en atenció a la salut mental
Les Agendes Compartides són un instrument impulsat per la Generalitat en el marc de la RISC3CAT 2030 amb un objectiu: transformar els models econòmics actuals per abordar els reptes de futur. Fins ara, se n’havien creat dues: una a les Terres de Lleida, Pirineu i Aran per abordar el repte del despoblament rural; i la de Manresa-Bages per dissenyar un sistema de salut i social que doni resposta a les problemàtiques relacionades amb l’envelliment.
En el cas de les comarques gironines, han optat per dedicar el projecte a la salut mental perquè fa temps que a la regió es treballa amb un model d’atenció que “ha esdevingut un referent a Catalunya i a Europa”, segons Camps: “És un enfocament integrat que té en compte tres nivells: prevenció, atenció i rehabilitació, des d’una visió multidimensional de la persona: biològica, psicològica i social”.
La Xarxa de Salut Mental i Addiccions de les comarques gironines atén una mitjana de 28.000 persones cada any, de les quals, el 53% són usuaris dels centres d’adults; un 30% dels d’infants i joves; i un 17% reben atenció per drogodependència.