Joves d’esperit
Els majors de 65 anys representen gairebé el 20% de la població del país i el 2040 s’estima que aquest grup creixerà en més de 600.000 persones
La vellesa pot ser una etapa plena d’oportunitats i de vitalitat per a un col·lectiu amb ganes de continuar actiu i aportant a la societat
Fer-se gran no vol dir emmalaltir, i jubilar-se tampoc implica quedar-se a casa de braços plegats. La vellesa pot ser una etapa plena de vitalitat i d’oportunitats per a aquelles persones majors de 65 anys a qui arriba l’hora de decidir si pleguen de treballar, però, acostumades a prendre decisions i organitzar-se el dia a dia, volen continuar tenint un paper actiu i aportant a la societat. “Sembla que quan deixes de treballar ja no comptes per a res”, indica la psicòloga Pili Monreal, coordinadora del grup de recerca Envelliment, Cultura i Salut de la Universitat de Girona, que reivindica aquesta etapa de la vida per seguir amb “les ganes i els interessos que ens motiven a tots per llevar-nos cada dia”. A partir dels estudis amb què treballen, constaten que moltes persones prefereixen disfrutar i agafar-se la vellesa amb “una certa distància”, mentre que d’altres participen d’una vida social més activa buscant la manera de relacionar-se fent viatges o activitats. Per Monreal, “tot és vàlid”, i encara hi ha un tercer grup decidit a continuar aportant i transformant el seu entorn dedicant-se a fer voluntariat, ocupant càrrecs polítics o estudiant. “La necessitat de sentir-se útil i d’aportar i acompanyar és molt important, sigui amb els fills o els nets o fora de casa”, explica la psicòloga sobre una etapa de la vida que, si la salut acompanya, es pot allargar més que la vida laboral. “Anem cap a una societat amb molts tipus d’edats i diferents tipus de vellesa”, diu, amb referència a un procés que, amb l’augment de l’esperança de vida i el retard de la maternitat, desemboca cap a l’anomenada “generació sandvitx”, en què, a les portes de la jubilació, els que tenen entre 50 i 60 anys es trobaran cuidant, alhora, els fills i els pares.
Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), l’esperança de vida és, per a les dones, de 86 anys, i, per als homes, de 81 anys. Aquest paràmetre demogràfic en les properes dècades s’allarga i les projeccions de població indiquen que les dones viuran de mitjana fins als 89 anys i els homes, fins als 86. En aquest sentit, els experts alerten que s’han d’actualitzar serveis i recursos que es van dissenyar quan la gent no vivia tants anys. “S’han de destinar els ajuts a la persona perquè decideixi quin tipus d’assistència desitja, tal com pot fer amb les últimes voluntats”, conclou Monreal, que reclama més atenció presencial per als qui no s’han adaptat a les noves tecnologies.
Catalunya està a punt de convertir-se en una societat sobreenvellida en què les persones de 65 anys o més gairebé representen el 20% de la població (1,6 milions de persones). Segons les estimacions de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya, les persones sèniors passaran a ser el 30% (2,7 milions) abans del 2066. Les dones guanyen en nombre en aquesta franja d’edat, amb una probabilitat més alta d’enviudar i viure més anys soles. Només cal fixar-se en la xifra de les 2.855 persones centenàries que es comptabilitzaven l’any passat a Catalunya, de les quals, una àmplia majoria, 2.416, eren dones. La societat envelleix perquè l’esperança de vida s’allarga i es redueix la natalitat, amb una taxa de fecunditat de les més baixes d’Europa: 1,10 fills per dona, que representa un mínim històric, per sota del valor assolit l’any 1995 (1,14 fills per dona).
En aquest escenari, els poders públics es plantegen avançar cap a un envelliment actiu, tal com promou l’Organització Mundial de la Salut per millorar l’autonomia i la qualitat de vida de les persones grans. Els consells per envellir bé i de manera saludable, com recomana l’Agència Catalana de Salut Pública, inclouen una bona alimentació, fer exercici físic, promoure les relacions socials i familiars i estimular l’aprenentatge i la participació dels treballadors de més edat en l’àmbit laboral per facilitar-los una bona transició cap a la jubilació.
Lluitar contra l’edatisme, les discriminacions i els prejudicis relacionats amb l’edat, és un dels reptes d’una societat cada cop més envellida, i cal afrontar-lo des de diferents àmbits de recerca i presa de decisions. La capacitat d’aprendre, adaptar-se o prendre decisions de manera autònoma en aquesta darrera etapa de la vida no té res a veure amb l’edat.
Treure etiquetes
“L’edat és un número i tots coneixem persones grans de 70 anys i d’altres que es veuen joves amb 90”, assenyala Josep Carné, al capdavant de la Federació d’Entitats de Gent Gran (Fatec). Al seu parer, “l’edat subjectiva” és la més important per decidir com vivim la vellesa més enllà de quina sigui la data cronològica. “El secret per envellir bé és tenir objectius i ganes de fer coses i oblidar que et fas gran”, indica Carné, que dedica bona part del temps lliure a l’entitat, on va entrar de president el 2016, i on assegura que se sent útil i orgullós amb la feina que hi fa. “Aquells a qui ens agrada cuidar els nets també volem fer altres coses”, diu, convençut que es posen massa etiquetes, com la “categoria” de “persona gran”, quan a partir dels 65 anys hi ha persones molt heterogènies i generacions molt diferents. “Ens diuen grans, però ens sentim joves”, defensa el president de la Fatec, amb referència a una etapa en què s’obre la possibilitat de continuar treballant o aportant a la societat i aventurar-se a entomar nous reptes. “Cal aprofitar aquesta experiència i coneixements dels grans per ser al costat dels joves”, reivindica Carné, al·ludint a una participació intergeneracional en el mercat laboral en què es comença a jubilar la nombrosa generació dels nascuts als anys seixanta i setanta. A Catalunya aquesta generació del baby boom, que representa el 25,3% de la població, farà augmentar la població dels que tenen més de 65 anys en més de 600.000 fins al 2040, i impulsarà els problemes de l’envelliment i la dependència de la gent gran.
El president de la Fatec reclama una atenció especial de les polítiques socials i de salut a les zones rurals, on la gent gran es troba més “marginada” perquè no hi ha tants serveis i activitats a l’abast per mantenir-se actius i poder envellir bé. Carné descriu uns subgrups dins la vellesa: els “grans joves”, referit a aquelles persones que s’acaben de jubilar i tenen ganes de viatjar; els “grans clàssics”, que són persones que dediquen hores a fer voluntariat, estudiar o buscar noves aficions, i els “grans grans”, que són les persones dependents que pel seu estat de salut necessiten una atenció social i sanitària.
La falta d’interacció social entre les persones grans té un impacte perjudicial per a la salut, com la depressió i el deteriorament cognitiu, i pot derivar en l’aïllament social. Entitats com l’Associació Amics de la Gent Gran fa 37 anys que lluiten contra aquesta soledat no desitjada perquè la gent gran estigui acompanyada gràcies als voluntaris que es desplacen fins als domicilis o els acompanyen a fer activitats i sortides. Les entitats que treballen atenent la gent gran es nodreixen de persones jubilades que dediquen el seu temps a fer aquest acompanyament. I, tal com assenyalava l’estudi de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS), la gran majoria són dones que dediquen entre una hora i tres hores a tenir cura dels altres. Segons dades de l’Idescat, més de 334.000 persones majors de 65 anys viuen soles i es calcula que més de la meitat pateixen soledat. Aquesta realitat empitjora a les ciutats més poblades, a l’entorn de l’àrea de Barcelona, on la xarxa comunitària és més fràgil.
Mai és tard per estudiar
Cada vegada hi ha més persones que aprofiten l’edat de jubilació per fer una carrera. Els darrers anys, centres com la Universitat Oberta de Catalunya han duplicat el nombre d’estudiants de més de 65 anys i han constatat que les noves tecnologies per estudiar en línia no suposen cap barrera. Aquest curs acadèmic, hi havia inscrits 1.389 estudiants majors de 60 anys. Tot i que continua sent un col·lectiu minoritari, dues terceres parts d’aquests estudiants han iniciat estudis no oficials, mentre que la tercera part restant ha començat estudis oficials, cosa que inclou matrícules en els programes de grau, màster universitari o doctorat. Montserrat Lacalle, psicòloga experta en gent gran i professora col·laboradora dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la UOC, manté que aquesta serà una tendència a l’alça entre els que han tingut una vida acadèmica amb trajectòries canviants i l’edat no els limita per continuar assumint nous reptes. Els estudiants sèniors gaudeixen “al seu ritme”, sense la pressió d’obtenir una titulació que els acrediti per aconseguir una feina, i “gaudeixen” amb el que estan aprenent. “Envellir no vol dir estar desconnectat de tot, i estudiar ajuda a mantenir-se dins la societat”, assenyala, amb referència als efectes col·laterals de cursar estudis per afavorir unes rutines i relacionar-se amb companys més joves. N’hi ha que opten per treure’s una titulació universitària, però d’altres prefereixen satisfer les seves inquietuds intel·lectuals seguint els programes formatius i seminaris que ofereixen les universitats. És el cas del programa Universitat a l’abast, que desenvolupa des de fa 25 anys la Universitat Autònoma de Barcelona oferint formació i implicació social a les persones grans. Com a psicòloga, Montserrat Lacalle recomana preparar amb “certa antelació” aquest trencament que suposa deixar de treballar. “El més sa seria fer unes jubilacions parcials per anar fent una transició més pausada”, recomana per evitar aquesta aturada sobtada per als que decideixen tancar l’etapa laboral i per facilitar les coses als que volen continuar aportant la seva expertesa a la societat. “L’edat psicològica no té res a veure amb la biològica ni amb la que et posa la societat”, reivindica sobre una percepció subjectiva que ha de permetre decidir a cada persona com vol viure la darrera etapa de la vida.
El talent sènior
Els professionals que han acumulat coneixements i expertesa al llarg de la seva carrera poden fer de pont i ajudar a la incorporació dels més joves dins les empreses i organitzacions. Això mateix és el que va fer Jordi Berni, membre de l’associació Asencat, que aplega exdirectius i professionals que dediquen part del seu temps lliure, altruistament, a assessorar els qui comencen a obrir-se camí en el món de l’empresa. “Vaig començar amb una jubilació flexible, reduint mitja jornada de feina, i, uns anys després, com a autònom amb una jubilació activa contractant una persona”, explica sobre un procés que ell ha anat “planificant bé” i recomana fer-ho així per no trobar-se “sense saber què fer” quan es deixar de treballar.
Amb el company d’Asencat Jordi Senespleda, assessoren i fan formacions per explicar a les persones que estan a punt de jubilar-se el salt “afectiu i emocional” que suposa allunyar-se del món laboral, la importància de calcular bé la pensió i les possibilitats de fer compatible una activitat professional amb el que rebran per tots els anys cotitzats a la Seguretat Social. “La tendència, cada vegada més, és continuar treballant uns anys més”, expliquen, amb referència als que s’ho han “repensat” per qüestions financeres –pocs arriben a la pensió màxima– o per no deixar una feina que els continua “omplint i motivant”.
La nova regulació aprovada pel govern espanyol introdueix canvis en les modalitats de jubilació activa, demorada i parcial, amb l’objectiu que els treballadors que ho vulguin s’hi puguin acollir i tenir una sortida del món laboral “ progressiva i flexible”. En les xerrades que fan aquests exdirectius als empleats, a través dels plans de responsabilitat social i corporativa de les empreses, recorden que la jubilació és “un dret”, però que cal estar preparat per no caure en “depressions i desànim”. Alhora, coincideixen que és important no perdre les relacions socials i familiars. “El més important és no quedar-se a casa”, diu Senespleda, que, després de 25 anys al capdavant de la multinacional Tesa, s’apassiona aconsellant els qui comencen a provar sort en els negocis. Asencat té una seu al Tecnocampus de Mataró, i disposa de 130 assessors sèniors a l’àrea de Barcelona. A més, fan xerrades i formacions a les escoles i a gent gran, i ajuden a fer currículums i a preparar entrevistes de feina per a la reinserció de gent que ha estat a la presó.
