“La majoria de celíacs no saben que ho són”

Abans es detec­ta­ven els celíacs quan el metge hi pen­sava o en casos molt extrems. Es creia que era una malal­tia de nens i fins i tot es par­lava de “nens de Bia­fra” per la seva panxa inflada i la des­nu­trició. Ara hi ha més adults perquè es coneix molt més. El nom­bre de socis ha aug­men­tat entre 800 i 1.000 anu­als els últims anys i ja som prop de 10.000.

A les dones afec­ta­des els deien que tenien manies, que era la meno­pausa, fins que veien que eren celíaques. Però la celi­a­quia pot pro­vo­car infer­ti­li­tat, anèmia, dia­be­tis, res­tre­nyi­ment, diar­rees, depressió...

No pen­sar que aque­lla per­sona pot ser celíaca, no haver vist mai un celíac. Des de l'asso­ci­ació insis­tim molt que els met­ges pen­sin en la pos­si­bi­li­tat d'aquesta malal­tia.

La rea­li­tat és que s'ha avançat molt. Però encara ens tro­bem que la majo­ria de celíacs no saben que ho són. I una detecció precoç també per­me­tria reduir la des­pesa sanitària que com­porta fer trac­ta­ments que no són els que cor­res­po­nen perquè el diagnòstic no és el cor­recte.

L'única és dei­xar de men­jar per sem­pre més tots els pro­duc­tes que por­ten glu­ten. I val a dir que quan se segueix la dieta la recu­pe­ració és molt agraïda. També és cert que als adults els costa més ja que nor­mal­ment estan més afec­tats per retards en el diagnòstic.

No tenim ajuts perquè la nos­tra mede­cina són els ali­ments. Però ara amb la crisi veiem que hi ha famílies que tenen pro­ble­mes econòmics per seguir la dieta, que no sola­ment és difícil sinó també molt cos­tosa. Espa­nya és un dels pocs països euro­peus on no hi ha ajuts.

La indústria fa ser­vir el glu­ten perquè té bones pro­pi­e­tats i per això es va recla­mar una legis­lació clara. La UE ja ha apro­vat un regla­ment que esta­bleix el llin­dar per con­si­de­rar un pro­ducte sense glu­ten, i això dóna segu­re­tat jurídica a les empre­ses i segu­re­tat ali­mentària al celíac. El que dema­nem és que les empre­ses ho iden­ti­fi­quin, ja que faci­li­ta­ria molt la com­pra.

Ara pocs pro­duc­tes de con­sum habi­tual por­ten la lle­genda o el símbol de “sense glu­ten”. I si esti­gues­sin eti­que­tats cor­rec­ta­ment, els celíacs podrien men­jar el 70% dels pro­duc­tes que hi ha al mer­cat. Volem que el celíac no hagi d'anar amb el lli­bre d'ali­ments per­me­sos que publica l'asso­ci­ació. El bon eti­que­tatge és bàsic.

S'ha evo­lu­ci­o­nat molt ja que els res­tau­rants també han vist que el celíac arros­sega la família, els amics... Hi ha més sen­si­bi­li­tat i infor­mació.