“La majoria de casos d'obesitat són per ansietat”

Fa 25 anys que ajudo a per­dre pes i sem­pre m'he cre­gut el que em diuen els paci­ents. Per això vaig pre­gun­tar-me com era pos­si­ble que si una per­sona deia que men­java el mateix que la seva pare­lla pesés 20 qui­los més. I em va arri­bar la res­posta lle­gint un lli­bre sobre l'estrès.

El cos no està pre­pa­rat per aguan­tar un pati­ment con­ti­nuat, crònic, i de tant estar al límit es desa­justa. I a cada per­sona d'una manera dife­rent: úlcera, insomni, hiper­tensió... I vaig pre­gun­tar-me si l'obe­si­tat podria ser un desa­jus­ta­ment pro­vo­cat per l'estrès.

Quan no es pot evi­tar la causa de l'estrès hi ha l'opció de posar una bar­rera perquè no faci mal o com­bi­nar una dieta equi­li­brada amb exer­cici mode­rat i resistència psi­cològica con­tra l'estrès.

Ges­ti­o­nant les emo­ci­ons, conei­xent-nos, sabent qui­nes són les nos­tres pors. I a par­tir d'aquest conei­xe­ment podem començar a tirar enda­vant.

Sem­pre hi ha entre­bancs, coses que ens angoi­xen però que no són tan excep­ci­o­nals. I si ens parem a pen­sar-hi podrem ges­ti­o­nar aques­tes emo­ci­ons.

Una dieta sola no fun­ci­ona per apri­mar-se. La gent no menja tant com ens pen­sem. Un plat de pae­lla té 480 calo­ries i per engrei­xar-nos un quilo se'n neces­si­ten 8.000. El 80% dels paci­ents que tinc són obe­sos de pati­ment i no els puc donar només una fotocòpia amb menús perquè no els ser­virà de res.

S'ha de tenir clar que la majo­ria dels casos d'obe­si­tat són per ansi­e­tat, i no tenir-ho en compte explica que hi hagi tants fra­cas­sos a l'hora d'apri­mar-se. Sem­pre intento bus­car un trac­ta­ment que redu­eixi l'ansi­e­tat, un trac­ta­ment per­so­na­lit­zat.

Reduir l'ansi­e­tat. Si sobren tres qui­los no és un pro­blema d'ansi­e­tat, sinó de vigi­lar amb el men­jar. Però si en sobren vint és el pro­blema de la per­sona que no pot evi­tar anar a la nevera cada dos per tres o que s'engreixa sense men­jar més del compte. Són qui­los de patir.

Les die­tes han de ser agra­da­bles. El pro­blema no són els ous fer­rats sinó el pati­ment. I les die­tes res­tric­ti­ves afe­gei­xen pati­ment i són un fracàs.

La xoco­lata té pro­pi­e­tats anti­de­pres­si­ves pel seu con­tin­gut en teo­bro­mina, per això n'hi ha d'haver en una dieta per per­dre pes. Això sí, reco­mano que tin­gui un mínim de 70% de cacau!

No. Les dones patei­xen per més coses que els homes i a par­tir dels 40 anys el seu meta­bo­lisme s'alen­teix i ten­dei­xen a engrei­xar-se.