JOAQUIM PELLEJÀ
GERENT DEL PIUS HOSPITAL DE VALLS
“Cal definir el límit del Pius Hospital”
El nou gerent creu que és possible mantenir la qualitat assistencial tot i les retallades i aposta per compartir aliances amb l'atenció primària
Amb la crisi les visites a urgències han baixat un 7%
V
La meva aportació al Pius Hospital la veig a mitjà i llarg termini. Sóc coneixedor del territori i vaig participar activament des de l'atenció primària en la concepció del projecte d'aquest hospital.
Què cal fer amb les retallades?
Les grans línies seran compartir projecte amb els diferents agents de salut del territori, sobretot amb el Joan XXIII, l'hospital de referència en allò que el Pius no té capacitat tècnica per resoldre. Amb l'atenció primària mantindrem el compromís de treball compartit per fer més segura l'atenció. Tindrà un paper destacat l'atenció a la complexitat, al pacient més fràgil.
Quin és aquest tipus de pacient?
Els que tenen malalties respiratòries cròniques, insuficiències cardíaques, problemes reumàtics i osteomusculars. Necessiten molta atenció d'infermeria, del metge de capçalera i, periòdicament, han de passar pel centre hospitalari per fer alguna visita a l'especialista. Després poden ser controlats per l'equip de primària, bàsicament per infermeria, que hi té molt a fer en l'ús dels fàrmacs, per evitar que la persona es descompensi, i també en els hàbits alimentaris, l'activitat física i la vigilància de pacients enllitats. Això ha de facilitar que aquestes persones ingressin menys temps a l'hospital.
Quants n'hi ha, d'aquest pacients?
Uns cinc-cents d'una població de seixanta-cinc mil.
No són gaires.
Pot semblar una xifra petita, però l'impacte sobre la necessitat de serveis és impressionant. Aquestes cinc-centes persones consumeixen, aproximadament, un 25% dels recursos sanitaris.
Més feina per a l'atenció primària.
No serà ben bé així. Hem d'organitzar d'una altra manera l'atenció a aquests pacients i tenir-los identificats amb indicadors d'alerta que ens permetin anticipar-nos a la seva descompensació.
El tancament dels CAP d'Alcover, Vila-rodona i l'Espluga en horari nocturn donarà més feina a les urgències del Pius.
Es tancaran a partir de l'1 de setembre des de les nou del vespre i fins a les vuit del matí, però les dades que tenim indiquen que en aquesta franja hi ha tres o quatre visites. No es preveu un col·lapse de visites i, a més, hi haurà un metge extra al territori per fer els domicilis. Es farà un seguiment diari per conèixer l'evolució. Tot plegat potser serà la clau per agilitar la resolució de temes perquè en alguns casos tampoc es podien fer algunes proves com analítiques o radiologia.
La crisi implicarà reestructuració de plantilla?
Estem estudiant si el model organitzatiu és el que necessitem. A més, estem observant que des que ha començat la crisi hi ha menys demanda assistencial.
Quant ha disminuït?
L'any passat les visites a urgències van disminuir un set per cent.
A què ho atribueixen?
Alguns experts ho atribueixen al fet que la demografia no ha crescut.
Els representants sindicals dels metges han dit que amb les obres de les sales d'operacions les llistes d'espera d'artroscòpies s'allargarien fins a 36 mesos.
Encara no tenim avaluada la repercussió de les obres. Si veiem que hi ha un problema real haurem de buscar una alternativa.
Quin és el límit d'un hospital comarcal com el Pius?
L'hospital de Valls per poder-se posicionar i mantenir-se necessita una millora de l'equipament i el projecte que s'havia dissenyat estava plenament justificat. Tot i que cada vegada més caldrà definir molt clarament què s'ha de fer i què no és recomanable fer en un hospital comarcal. Hi ha activitats mèdiques en què l'hospital comarcal té un sostre i el pacient, segons la complexitat del problema, requereix un centre amb més massa crítica.
