salut
Bellvitge aposta pel cor artificial
L'hospital implanta el segon dispositiu d'aquest tipus a un pacient
L'home ha pogut tornar a fer una vida força normal a casa seva
Els metges asseguren que és l'alternativa de futur per a certs malalts
L'hospital de Bellvitge ha implantat, per segon cop, un cor artificial a un pacient amb insuficiència cardíaca avançada. Aquest és, fins ara, l'únic centre català que ha dut a terme aquest tipus d'intervenció. L'equip de cardiologia i cirurgia cardíaca de Bellvitge va mostrar ahir la seva disposició a avançar en el que s'entreveu com a alternativa al trasplantament de cor, ja que, segons van argumentar, les donacions no seran suficients en el futur per donar resposta a tots els pacients amb insuficiència cardíaca avançada.
“Els malalts més greus no poden dependre només d'un acte [la donació] que està en funció de l'atzar i de l'altruisme”, va afirmar ahir el doctor Nicolás Manito, cap de la unitat de trasplantament cardíac de Bellvitge. Segons Manito, el futur d'alguns d'aquests pacients, “prèviament seleccionats”, dependrà també dels cors mecànics, tal com ja està passant en alguns països on hi ha menys donacions.
Primera pacient
Bellvitge va implantar el primer cor artificial l'any 2007, però llavors la pacient només va dur aquest dispositiu d'assistència ventricular mecànica durant quatre mesos, ja que el seu cor es va recuperar. Quatre anys després, Eufemio García s'ha convertit en el segon pacient a qui l'equip de Bellvitge implanta un cor artificial.
L'operació es va fer el novembre passat i, aquest cop, els metges preveuen que el pacient haurà de conviure amb l'aparell almenys durant tres anys, ja que no hi ha opcions de recuperació i, de moment, la seva salut tampoc no li permet ser trasplantat. “Avui dia, cap altre sistema el podia mantenir amb vida. D'aquí a tres anys tornarem a avaluar si és candidat a un trasplantament”, va explicar Manito.
Per a aquest pacient, el cor artificial ha suposat deixar la unitat de coronàries i tornar a fer una vida força normal al seu domicili. Implantar aquest dispositiu suposa un cost total d'uns 100.000 euros, una quantitat que, segons el director mèdic de Bellvitge, Albert Salazar, no és més elevada del que costa un trasplantament.
Actualment, altres dispositius de suport cardíac s'utilitzen amb freqüència com a solució temporal per a pacients que esperen per ser trasplantats.
La carrera pels serveis d'alta especialització
M. C
De moment, no tenen cap altre pacient candidat a rebre un cor artificial, però l'equip mèdic de Bellvitge està convençut que cal explorar aquest camí com a alternativa terapèutica per a determinats pacients “molt seleccionats”. Però per fer realitat aquest projecte, no n'hi haurà prou amb l'entusiasme i la preparació d'un equip que ha estat capdavanter en cirurgia i trasplantaments cardíacs durant més de 30 anys. Cal també el suport decidit i decisiu dels que dirigeixen el sistema sanitari públic des del Departament de Salut. Sobretot en aquests moments, en què els recursos s'han de repartir més i millor, i Salut vol concentrar els serveis d'alta especialització (el que s'anomena terciarisme) en un nombre més reduït de centres. L'objectiu és que només els centres que demostrin més expertesa i obtinguin millors resultats (de salut i d'eficiència) acabin fent determinades cirurgies o tractaments d'alta complexitat. En aquest sentit, l'hospital de Bellvitge, un dels tres –juntament amb el Clínic i Sant Pau– que fan trasplantaments cardíacs a Catalunya, aposta per consolidar una posició destacada en cirurgia cardíaca i, especialment, com a pioners a Catalunya en la implantació de dispositius d'assistència circulatòria mecànica.
“Els últims mesos havia de dormir dret”
Abans de l'operació, dormia pràcticament dret per evitar que els pulmons se li neguessin d'aigua i líquid. Eufemio García, que ara té 57 anys, va patir un infart l'any 1999 que li va provocar una insuficiència cardíaca avançada crònica. Ingressava constantment i, per raons de salut, tampoc no li podien trasplantar un cor. “Ara puc sortir a caminar i només he d'anar a l'hospital cada tres setmanes”, explica aquest expolicia municipal de Castellar del Vallès. Amb tot, Eufemio espera poder ser trasplantat d'aquí a uns anys. El principal inconvenient del cor artificial és la sensació “de viure enganxat“, ja que les bateries i la unitat de control, de moment, encara són externes.