L'ICO de Girona descobreix per què alguns càncers de mama no responen a fàrmacs
Les cèl·lules malignes de certs tumors utilitzen l'autofàgia per reciclar les proteïnes danyades
Prop del 25% dels tumors de mama tenen una quantitat anormalment elevada del gen HER2, responsable de la producció de la proteïna del mateix nom. Són el que es denomina tumors HER2+. La proteïna HER2 està implicada en la divisió cel·lular, de manera que les cèl·lules tumorals que la sobreexpressen creixen i es divideixen més ràpidament. Això fa que el càncer sigui més agressiu i tingui un pitjor pronòstic. Per combatre aquesta circumstància, les pacients amb càncer de mama HER2+ es tracten habitualment amb trastuzumab, un anticòs monoclonal contra l'oncogen HER2. No obstant això, s'ha vist que un elevat nombre de pacients no responen al tractament des d'un inici (resistència intrínseca) i que la gran majoria dels que responen al tractament s'hi tornen resistents en menys d'un any (resistència adquirida).
Ara, un estudi de la unitat de recerca translacional que l'ICO té a Girona ha descrit el mecanisme pel qual les cèl·lules cancerígenes es tornen resistents a certs fàrmacs. En concret, els científics han vist que, en el subtipus de càncer de mama denominat HER2+, les cèl·lules malignes utilitzen l'autofàgia, un procés de digestió dels propis elements de la cèl·lula, per fer-se resistents als anticossos monoclonals.
L'estudi, que ha estat publicat a la revista científica en línia Plosone, està elaborat per Alejandro Vázquez-Martín, Cristina Oliveras-Ferraros i Javier Menéndez, de l'ICO Girona i l'Idibgi. Aquest mateix equip és el que fa poc va arribar a la conclusió, per mitjà de dos estudis diferents, que un fàrmac per a la diabetis ajuda a reduir el risc de tenir alguns tipus de càncer de mama.
Combinació experimental de medicaments
Els resultats d'aquest estudi obren la porta a combinar diferents fàrmacs per millorar el tractament dels tumors de mama més agressius i els que tenen un pitjor pronòstic. Mitjançant l'ús de fàrmacs experimentals i tècniques de silenciament genètic, els investigadors han demostrat que la inhibició de l'autofàgia fa que les cèl·lules resistents es tornin sensibles un altre cop al fàrmac trastuzumab. Segons han destacat, aquests resultats permeten utilitzar compostos antiautofàgics conjuntament amb l'administració de trastuzumab en les pacients HER2+. I en aquest sentit, de manera experimental, a l'ICO Girona ja s'està estudiant l'efecte antitumoral de la combinació de trastuzumab amb cloroquina, un fàrmac utilitzat històricament en el tractament de la malària i que és capaç de disminuir l'activitat autofàgica.
A Europa, el càncer de mama és el més freqüent en el sexe femení (un de cada quatre tumors en dones és de mama) i també el que provoca més morts. A Catalunya, el càncer de mama provoca uns 4.600 casos nous cada any i unes 1.000 morts.
Autocanibalisme
L'autofàgia o autodigestió és un procés freqüent en les cèl·lules sanes i el seu funcionament normal prevé del càncer, ja que permet eliminar brossa cel·lular que podria afavorir alteracions en el material genètic. Però aquest mateix procés pot promoure la supervivència de les cèl·lules cancerígenes, ja que l'activen per reciclar les proteïnes danyades pels fàrmacs antitumorals, la qual cosa provoca que aquests perdin eficàcia i la cèl·lula es faci resistent. Aquest és el primer estudi que demostra la rellevància de l'autofàgia en la resistència a tractaments moleculars adreçats específicament contra una diana tumoral, en aquest cas l'oncoproteïna HER2.
