La nova clínica Girona estarà en funcionament al 2018
La direcció es planteja si també durà a la nova ubicació els serveis dels carrers Lorenzana i Juli Garreta
El centre clínic vol fer alguna activitat nova als terrenys que té en aquest municipi
La direcció de la clínica Girona preveu poder iniciar l'activitat del nou edifici al 2018. El gerent de l'empresa, Carles Espígol, va confirmar ahir que les obres d'urbanització del sector, al carrer Barcelona, on hi ha les naus buides al costat de la gasolinera, començaran a final d'aquest any. L'objectiu és que la construcció de l'edifici comenci un any després, és a dir, a final de 2015, i que tardi dos anys i escaig a completar-se. El nou edifici tindrà “quatre o cinc plantes”, segons Espígol, i dues plantes subterrànies destinades a aparcament. Tot i que la clínica doblarà la seva actual superfície (passarà dels 12.000 m² dels quals disposen al centre de la ciutat a uns 24.000 m² útils) no es preveu un creixement significatiu en el nombre de llits. Ara mateix el centre hospitalari té 114 llits, i es vol que a la nova clínica n'hi hagi un màxim de 130.
El gerent diu que el propòsit principal del trasllat és millorar el servei als pacients: “Fer habitacions més grans, amb millors serveis, disposar de noves sales d'operacions, i de noves tecnologies que no caben a l'edifici actual” són alguns dels motius pels quals el consell d'administració considera necessari el trasllat. Espígol confirma que de moment a la nova ubicació s'hi durà tota l'activitat que es realitza a l'edifici principal de la clínica, és a dir, el que té l'entrada per Joan Maragall i que “es replantejarà” si també es traslladen els serveis que hi ha als carrers Juli Garreta i Bisbe Lorenzana. Hi ha serveis com consultes externes o l'accés a diàlisi que, en el projecte de fer la clínica a Fornells, es volien mantenir al centre de Girona.
Mà estesa a Fornells
Espígol va justificar els motius pels quals finalment s'ha optat per no anar a Fornells. Va desmentir les declaracions de l'alcalde de Fornells de la Selva, Mateu Parera-Nieto, que diumenge va assegurar a aquest diari que s'havia assabentat que la clínica no aniria al seu municipi per la premsa.
El gerent recorda que Clínica Girona va decidir fer un nou edifici “fa catorze anys”, i que en fa dotze van comprar els terrenys de Fornells perquè no n'hi havia de lliures a Girona, “tot i que el desig de la clínica era i ha estat sempre quedar-se a la ciutat de la qual du el nom”. Espígol atribueix al retard en els tràmits urbanístics el fet que a hores d'ara la clínica no sigui ja a Fornells: “Tot just s'acaben ara. Si s'haguessin fet amb més celeritat segurament ara estaríem a Fornells.” Fa aproximadament un any, però, a l'empresa se li va presentar l'opció de quedar-se a Girona, al sector on hi havia la nau de la Citroën: “Satisfeia el desig de continuar a la ciutat, i ho hem aprofitat.” Tot i això, Espígol no descarta crear algun servei sanitari als terrenys de Fornells: “En parlarem amb l'Ajuntament, i per la nostra banda ens pot interessar fer-lo.” El responsable de la clínica es refereix, per exemple, a algun equipament per a la gent gran, tot i que podria haver-hi altres opcions.
Pel que fa a l'edifici de Joan Maragall, assegura que tenen diverses empreses interessades a adquirir l'edifici, tot i que diu que no hi ha res concretat ni va voler revelar de quines companyies es tracta. La clínica Girona va fer l'any passat una ampliació de capital per poder disposar del finançament necessari per construir el nou edifici que, juntament amb la venda de les actuals instal·lacions, permetran executar el projecte immediatament.
Suport condicionat
Per altra banda, l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, destaca que la decisió de la clínica “garanteix que un equipament sanitari de primer ordre continuï a la ciutat, i de retruc permetrà endreçar un sector que havia quedat molt empantanegat”. Des de l'oposició, se'n fan valoracions positives tot i que la major part van acompanyades de condicionants. Pia Bosch, portaveu del PSC al ple, feia dues lectures: “Una netament positiva, perquè la clínica es manté a Girona i atura la degradació del sector sud. I una altra de negativa, perquè s'ha treballat molt per a la clínica Girona però el pla director sanitari de la ciutat continua parat”, assegura. Els més crítics són els de la CUP. El seu portaveu, Jordi Navarro, diu que la participació que ha tingut el govern de CiU en tota l'operació “demostra que es prioritza la sanitat privada per damunt de la pública.” La portaveu del PP, Concepció Veray, va considera que es tracta d'una bona notícia per a la ciutat “sobretot tenint en compte la degradació de la zona on s'ha de fer”, però diu que espera estudiar “en profunditat” el projecte. Per Joan Olòriz, portaveu d'ICV al ple, “cal estudiar què comporta el projecte”. Olòriz espera que la cessió d'espai per al col·legi Verd es concreti, i que aquesta qüestió, entre d'altres, determinarà el seu suport. El regidor no adscrit, membre de RCat, Carles Bonaventura, expressa que “la prioritat” del seu grup “és la sanitat pública i de qualitat, perquè és un dret, no un negoci.” Tot i això, considera “una bona notícia” que la clínica continuï a la ciutat. Aquest diari no va poder contactar ahir amb el regidor sense adscripció Carles Palomares, per fer la valoració.
LES FRASES
LES XIFRES
Salut manté que el Trueta és referent
La diputada del PSC Marina Geli adverteix que la indefinició de la sanitat pública afavoreix la xarxa privada
Núria Astorch
El director dels serveis territorials de Salut, Josep Trias, va assegurar ahir que el fet que Clínica Girona hagi optat per quedar-se a la ciutat no afecta per res el paper de referència que té i que ha de continuar tenint en el futur l'hospital Josep Trueta de Girona. I hi va afegir que Clínica Girona, com a centre del Siscat, continuarà assumint operacions de cirurgia major ambulatòria (CMA) derivades del Trueta per tal que aquest darrer continuï fent intervencions de més complexitat. I va reiterar que en cap cas no hi ha cap plantejament perquè el centre privat entri a formar part del projecte CIMS, d'unificació de serveis entre l'Institut Català de la Salut (ICS) i l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS).
Per la seva banda, la diputada del PSC al Parlament Marina Geli exigeix a Salut explicacions sobre el paper que tindran en el futur el Josep Trueta de Girona, el Santa Caterina de Salt i la Clínica Girona per posar fi a la confusió que, segons assegura, hi ha actualment i que afavoreix la xarxa de centres privats en detriment de la sanitat pública. “Han saltat totes les alarmes i s'ha de posar fi d'una vegada per totes a les incerteses perquè si no es girarà contra la pública”, va advertir Geli, que va insistir a reclamar explicacions sobre els motius que han portat Salut a renunciar a fer el nou Trueta. “No estic en contra de la privada, però exigeixo que s'expliqui tot el pla sanitari”, va demanar la diputada socialista.