“Ens n'hem sortit, amb el nou hospital”

En el món sanitari, hi ha dues coes que sempre són molt complicades: un canvi de programa informàtic i l'adaptació, i el trasllat d'un hospital. En el segon cas, quan està en construcció ja se'n parla. No és el moment físic del trasllat dels pacients. Hi ha un any o més de planificació i d'actuacions. Vam contactar amb un expert i ens va aportar metodologia i experiència perquè tot arribés a bon port, com així ha estat.

Estem molt orgullosos d'haver fet el trasllat de tot l'equipament que encara funcionava. Si tens els 136 llits, trasllades els malalts i ja està, però només en tenim la meitat de nous i els altres han hagut de venir del Sant Jaume. Una setmana abans, ja hem anat disminuint les intervencions quirúrgiques programades i teníem a punt el suport d'altres hospitals per si calia.

Més que el moment clau, el punt d'inflexió. Tot va estar molt pensat i controlat. El trasllat de malalts va estar assessorat pel SEM al detall: recorregut, nombre d'ambulàncies, metges, sortida i d'arribada i personal d'infermeria. Ahir, el servei d'infermeria va ser vital, perquè un equip ja fa dies que ho estava posant tot a punt i un altre equip es va quedar al Sant Jaume fins a l'últim moment.

I tant. Ha estat excepcional, i no ho dic per quedar bé. Tota la gent que ha vingut de fora ha quedat meravellada de la capacitat de treball i col·laboració del nostre personal. Això és molt de la Garrotxa. Hi ha moltes coses que hem fet dins de l'horari, però també fora d'hores. Un total de 120 treballadors, per exemple, van ajudar el dia de portes obertes.

L'any 2000, amb un pla estratègic. Feia anys que s'havien acabat les obres d'ampliació a l'edifici i ens faltaven coses com el TAC, diàlisi i nous espais per segons com evolucionés la medicina, sobretot per fer coses ambulatòries i diagnòstiques... Van sortir moltes idees i una de molt unànime, un nou espai. Fins i tot allà mateix amb el trasllat del geriàtric. Veient la unitat del patronat, de tots els partits polítics, vaig pensar que ens en sortiríem... Tothom tenia clar que ja tocava. Estàvem en un lloc del 1850.

Amb ansietat positiva, perquè és la primera vegada que ho faig. Però a la vegada quan veig la implicació de la gent i l'organització que hem seguit, tinc la sensació de tranquil·litat. Hi ha molts plans B, per si no arriben determinades coses... Ens n'hem sortit, amb el nou hospital.

Ara farà 23 anys que sóc a l'hospital i 14 que parlem del nou. La nostàlgia és per l'espai, et sents més integrat a la ciutat. El Sant Jaume era un hospital més petit, et veies amb la gent, era molt fàcil trobar-te, moure't. Ara estem en un espai que triplica els metres quadrats.

Sí, perdrà serveis, però és un procés que han viscut moltes ciutats com Reus, Mollet, Igualada... i ens diuen que a poc a poc és un dol que es va curant. Els més preocupats són els comerciants. Les 700 persones diàries que anaven a l'hospital també feien altres coses. Per això ja es treballa per donar vida als espais buits del Sant Jaume.

Hi ha de tot, gent molt il·lusionada perquè es milloren els espais per poder treballar i gent que tenen la sensació que trigaran més temps a adaptar-se, que ja estaven bé. Hi ha hagut, però, un canvi cap a la il·lusió quan han vist l'evolució.

També hi ha dualitat, així com en els proveïdors, sobretot per l'accessibilitat i pel caràcter de centre familiar. Altres diuen que ja era hora i que s'hi adaptaran ràpidament.

Cal un període d'adaptació perquè l'atenció es feia dins d'un hospital d'aguts. Ara senten que els faltarà aquesta estructura. Pesava més la part sanitària que no pas la social i, ara, serà com crec que ha de ser. Una insuficiència cardíaca no es curarà en gent gran, però si estan estables cal que puguis xerrar cada dia, fer alguna activitat. Un centre geriàtric és a casa seva.

Serà lenta, perquè a tothom li canvia l'entorn de treball de fa molts anys. També hi fa el caràcter. Ha passat en altres centres que la gent que tenia recança, després d'un any, ja no hi vol tornar.

Que és un mal que es curarà com al Santa Caterina i com tots els hospitals que han anat fora dels centres urbans. Em consta que s'ha fet un gran esforç per activar autobusos cada mitja hora. Els usuaris que vénen dels pobles ara ho tindran més fàcil per aparcar.

Que té un disseny molt potent perquè sembla només d'una planta, quan en té tres; té molta llum, està envoltat d'un paisatge idíl·lic i, sobretot, la millora dels serveis és molt important. Està pensat per anys endavant i potencia allò que evoluciona en el camp de la sanitat: pocs ingressos, tractaments a l'hospital de dia, diagnosi ràpida, consultes externes ampliades, centres rehabilitadors. Cal destacar que hem pogut ajuntar i mantenir aquí els aguts i crònics. L'estructura s'adaptarà a les necessitats del pacient.
El primer projecte era només per a aguts i els malalts de llarga estada anaven al Sant Jaume. Vam saber reaccionar al seu moment en contra del pla funcional.

Tenim serveis capdavanters com un TAC d'última generació. Això comportarà un gran canvi, perquè fins ara els pacients havien d'anar fora d'Olot i s'havia d'esperar per a la diagnosi. Tindrem diàlisi l'any vinent i incrementarem els tractaments oncològics amb més dies d'oncòlegs de l'ICO.

En som pioners juntament amb el Santa Caterina i, ara, tenim les condicions per consolidar-ho. Hi ha banyera i tots els utensilis per fer una dilatació i preparació al part amb moltes condicions. Més de la meitat de les embarassades demanen el part natural i el tiren endavant entre un 30 i un 40 per cent. A més, tots els serveis centrals en surten beneficiats com la farmàcia, laboratoris, etc. També els serveis complementaris, com la cafeteria, sala polivalent, despatxos, cuina, bugaderia, etc.

Sí, queden espais de reserva per a ressonàncies, per a més consultes, més sales d'operacions... Tot adaptat a l'evolució de la població i a l'evolució de la sanitat.

Sí, vull fer una menció especial al personal d'informàtica. Fa poc, teníem 500 històries en paper i ara, cap. Està tot informatitzat. Hem connectat els dos edificis un mes i mig abans gràcies a la fibra òptica de la Xarxa Oberta de Catalunya. Això ens ha permès funcionar a l'hospital vell , però a la vegada traslladar tota la informàtica al nou. S'ha invertit 1,1 milions d'euros en equipament d'informàtica: Wi-Fi, tauletes per a personal d'infermeria, centraleta, material informàtic posat en marxa, CPD...

L'Aliança del Triangle és una aliança estratègica amb l'Hospital General de Vic i el comarcal de Campdevànol. Espontàniament se'n va començar a parlar amb l'obertura del túnel de Bracons. Ja teníem relació amb Campdevànol però no amb Vic. Vam veure que els serveis es podien donar a 250.000 habitants si ens ajuntàvem.

En dos apartats: els serveis generals i els assistencials. En els segons, hi ha els serveis mèdics petits, que en ajuntar-se tenen més potència perquè donen serveis a més habitants. Nosaltres, per exemple, teníem un digestòleg i ens marxaven quan podien. Ara són quatre, s'especialitzen i es desplacen. Hi ha serveis grans com els de cirurgia prou potent per a cada hospital on només hi ha col·laboracions.

Els serveis centrals els compartim. Aquest nou hospital entra al servei únic de radiodiagnosi del triangle, s'ajunta als dels altres dos hospitals. Els metges són els mateixos. En
enviar telemàticament els informes, un metge de Vic, per exemple, pot informar d'un pacient d'Olot. Això també és un avantatge per a la millora dels professionals. Tot plegat, no obstant, no treu que el Trueta és el nostre centre de referència per a moltes especialitats. I la part no assistencial també és molt potent. Hem fet una Agrupació d'Interès Econòmic, amb un director
i estructura i dóna servei a tots els socis. Això ja funciona a la comarca d'Osona, i ara hi hem entrat nosaltres. Tenim serveis com la neteja
i el manteniment, i la bugaderia i
la cuina n'està pendent. També tenim una única empresa electromedicina.