Lliçons de l'Ebola, fins que les oblidem

Lliçons apreses de l'Ebola... fins que les oblidem. Som a dos mesos del segon aniversari del primer afectat d'Ebola que ha colpejat Sierra Leone, Libèria i Guinea. A 14 d'octubre, 13.982, 10.672 i 3.800 casos amb 3.955, 4.808 i 2.534 morts, respectivament. Una mortalitat oficial global del 40%, amb variacions entre països. Enumerem algunes lliçons que se'n deriven.

Les malalties no coneixen fronteres. Aquesta dita no és sols aplicable a aquests tres països, ja que l'Ebola ha tacat amb casos Itàlia, Mali, Nigèria, el Senegal, Espanya, la Gran Bretanya i els EUA, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

Els éssers humans ajudem molt si generem condicions (guerres, desplaçaments de refugiats, desforestació) que afavoreixen el salt dels patògens zoonòtics a l'espècie humana. Les zoonosis ens fan tocar de peus a terra; si cedim en les nostres intromissions vers la natura, aquestes intrusions zoonòtiques seran menys freqüents.

No tenim encara mecanismes d'acció ràpida. L'OMS assenyala que el cas índex fou un nen que emmalaltí el 26 de desembre i morí dos dies després... La primera alerta oficial, emesa per Guinea, fou 75 dies després, i encara es parlava d'un brot de malaltia desconeguda. No fou fins que l'Institut Pasteur conclogué que estàvem davant l'Ebola, que l'OMS (23 març) anuncià el brot, quan ja hi havia 49 casos i 29 morts. Per què? La presentació clínica de l'Ebola és prou enganyosa; inicialment té els símptomes inespecífics d'una grip i pot arribar a confondre's amb altres febres hemorràgiques de la zona. Aquesta situació es pot tornar a repetir. El que no s'ha de repetir és la lentitud, descoordinació, en la resposta posterior, un cop se sap l'agent causal.

Vacunes. No és cert que no hi hagués estudis per desenvolupar vacunes contra el virus de l'Ebola. Per provar l'eficàcia d'una vacuna calen... malalts. Aquest brot ha permès que desenvolupaments, fets amb silenci, trobessin una via ràpida per ser aprovats i provats en condicions de camp. Les vacunes VSV-EBOV i ChAd3-ZEBOV ja a l'Àfrica, reberen inicialment diners públics, del Canadà i els EUA, respectivament. Doncs bé, la primera es patentà el 2003 i les eines per fer la segona es coneixen des de fa aproximadament una dècada.

La mida d'un brot importa. Altres brots de l'Ebola abastaren pocs afectats, i pocs sobrevivents. Però ara, amb milers de sobrevivents, hi ha prou individus perquè emergeixin els extrems d'una distribució normal: excrecions víriques perllongades, efectes secundaris no descrits, etc. Això ajudarà a conèixer més sobre la infecció viral i les seves conseqüències però també pot donar lloc a titulars que poden ser alarmistes.

No només l'Ebola, hi ha altres malalties que encara es donen als països afectats. L'atenció vers l'Ebola ha reduït o deixat en segon terme programes de vacunació indispensables (xarampió o varicel·la) en aquells països. El còlera, la febre groga i la malària encara hi són presents.
Aquest brot ha fet que tres països africans siguin encara més pobres. Ha fet davallar el turisme, ha interromput o minvat els intercanvis comercials interns, ha frenat la inversió estrangera, ha desballestat els sistemes sanitaris (i això tindrà futures conseqüències). Els ingressos familiars han caigut, un 12% a Guinea, un 35% a Libèria. Descoratjador.

Honorem el personal sanitari. Uns dels principals damnificats ha estat el personal sanitari local, la primera defensa; centenars han resultat infectats i han mort, sobretot els primers mesos del brot. A Libèria, una de cada mil persones han mort per l'Ebola; però vuit de cada cent sanitaris han mort pel mateix motiu.

No assenyalem. L'Ebola és una malaltia infecciosa amb efectes “biològics” però també socials. Molts orfes sans han estat repudiats pels seus familiars per por de contagiar-se. Ara correm el mateix perill amb tots els homes supervivents i la detecció del virus al seu semen. I amb tots els supervivents, de fet. En una epidèmia com aquesta no es pot dir mai, en cap país amb sistema sanitari avançat, que s'està prou preparat. Per a un cas, per a deu casos, per a cinquanta casos? Potser. Per a desenes de casos setmanals, definitivament, no. Ni Catalunya, ni Espanya, ni la UE.

I desena. Som una peça més del trencaclosques de la vida a la Terra. Som contingents, i res del que passa o és al món, patògens inclosos, ens és aliè.

Però aquesta és una altra història.