“Em vaig trobar sola en un camp de refugiats reubicant gent”

Arran d’una xerrada que em van demanar fer a les jornades de Gavamón perquè jo havia anat a camps de refugiats. Sempre m’ha agradat el voluntariat, he estat a Perú, Calcuta, Etiòpia. A més vaig anar a Síria i Jordània per assistir al casament d’un amic. Em va encantar Síria, i amb el meu marit patíem quan va esclatar la guerra per la gent que hi havíem conegut. El 2016 el meu marit em va proposar anar a Lesbos per veure què passava amb l’arribada dels refugiats. L’empresa que ell dirigeix destina una part dels beneficis a projectes solidaris.

Ens va canviar la vida. No em podia creure que estigués arribant tanta gent amb pastera i que faltessin tantes mans per poder-los ajudar. Em vaig trobar sola al camp reubicant la gent que va arribar en tres autocars. I jo no era ningú. Abans que jo arribés els refugiats havien de passar quatre o cinc dies malvivint abans de poder entrar al camp. D’aquí va néixer Best days for Moria, l’ONG amb qui jo col·laborava i que feia més digna aquella espera, els allotjava en tendes de campanya i els donava roba seca. Baixaven de la pastera xops i havent perdut en molts casos tot el que tenien.

Exacte, i el temps que passaven esperant a Turquia no era gaire millor. Esperaven tancats en pisos que la màfia de torn els obligués a pujar en una barca tot i que el temps estigués fatal. Imaginen que arriben al paradís i Europa no té res a veure amb el que esperaven. Vaig tornar a un altre camp, al de Petra, també a Grècia, i allà vaig tenir contacte amb gent yazidita que fugia d’ISIS.

És un poble molt antic que ha patit 74 genocidis al llarg de la història. L’últim va ser el 2014. 7.000 dones i nens van ser capturats, les dones i nenes com a esclaves sexuals, i 5.000 homes van ser decapitats o cremats vius. Queda poc més d’un milió de yazidites dispersos pel món. Els que han pogut fugir malviuen als camps, tot i que molts han pogut ser reubicats a Alemanya, Holanda, Portugal i Bèlgica.

Va venir Isabela de Melo, a qui coneixia perquè les dues teníem nens d’acollida sahrauís. Ella és propietària de l’empresa Leftovers i se li va acudir la idea d’aprofitar gran part del seu estoc de jaquetes polars. Vam implicar amistats, escoles i botigues en la venda de butlletes a 5 euros, el cost que tenen per a Leftovers els polars. Nosaltres vam pagar les despeses d’enviament. Vam aconseguir enviar 5.077 jaquetes a diferents camps de Grècia. A mi em preocupava molt el fred. Voluntaris d’aquí amb dos amics refugiats yazidites es van encarregar de distribuir les jaquetes, tot i que no va ser fàcil entrar als camps.

I la primera bufetada, no ens esperàvem les traves de la burocràcia. Vam rebre una trucada de l’ONG Team Humanity dient que necessitaven bolquers i en això va consistir la segona campanya: bolquers per a Grècia i per a Mosul, a Iraq. Ens va ajudar molt l’associació Karaama per acabar d’omplir el contenidor. Vam ficar-hi també cotxets de segona mà, bressols...

Els refugiats estan en tendes que distribueix Acnur. Es viu en molt males condicions després de tot el que ja han patit. El dinar és molt repetitiu, cosa que provoca escassedat de vitamines. La calor i el fred s’accentuen vivint en una tenda. Molts esperen a Grècia des de fa dos anys. Ja no n’arriben tants des del reforçament de les fronteres amb el pacte de la vergonya entre la Unió Europea i Turquia.

Els que coneixem estan ben acollits. A Alemanya i Holanda els donen dos anys perquè aprenguin la llengua i assistència amb habitatge i diners.

L’últim que hem fet ha estat una campanya per Sant Jordi, amb roses fetes per nosaltres i l’edició d’un llibre amb la història de Salam Noh, un noi yazidita que va fugir d’ISIS i ara viu a França. Els diners han servit per comprar deu cadires de rodes per a nens amb paràlisi cerebral al Kurdistan iraquí. Aquí ens ajuda Anne Norona, de l’ONG Yezidi Emergency Suport. També ens ajuda l’Ajuntament de Gavà, i sobretot familiars i amics.

Et sents tan malament per veure en primera persona el que ha passat i el poc que es fa aquí... No pots fer com si no haguessis vist res. Em satisfà el que estic fent, però em segueixen arribant històries perquè molts tenen familiars a Síria, Iraq... La història no s’acaba mai.