“A l’època romana el delta era un estuari usat com a port pel comerç”

Can Valls del Racó és una vil·la romana. A finals de l’època romana es va començar a crear el delta del Llobregat amb els sediments del riu. Al llarg de la línia de costa, el que ara és la carretera de Santa Creu de Calafell, hi ha com a mínim a Gavà quatre vil·les romanes: Can Rosés, Can Valls del Racó, la Roca i Sant Pere de Gavà. A Can Valls del Racó hi ha unes restes visibles en un estat de conservació deficient. L’Ajuntament i el museu vam parlar amb la Diputació, que va estar d’acord que calia aturar-ne la degradació. La Diputació ha fet una actuació d’urgència per frenar el deteriorament de l’estructura principal, una antiga cisterna.

Exacte. És un dipòsit d’aigües de 12 metres de llarg, molt gran comparat amb altres que es coneixen, i està força ben conservat. També part de la volta de canó que el cobreix. Els treballs, començats després de Setmana Santa, preveuen buidar tot l’interior de la cisterna, que estava reomplert de gran part de l’enfonsament de la coberta i de restes constructives d’altres indrets. S’hi està excavant al voltant per veure què hi havia juntament amb la cisterna. Can Valls del Racó és el nom d’una casa pairal que se sap que hi havia al lloc de la vil·la romana. A diferència d’altres masies de Gavà, havia pràcticament desaparegut tota.

Hi havia vestigis exteriors. Tot i que no s’hi havia treballat mai, només feines de cartografia, hi havia restes molt visibles. A Sant Pere de Gavà, on es treballa fa 25 anys, no hi havia en canvi res visible, tot estava sota la rectoria que hi ha darrere de l’església de Sant Pere.

Can Rosés està encara pitjor, no s’hi ha treballat mai. Sí que hi ha material de superfície, bàsicament ceràmica romana que permet dir que allà hi ha un assentament. A la Roca, quan es va fer la urbanització del parc del Calamot, es van fer uns vials i en l’anivellament es van trobar restes romanes: un dipòsit d’opus signinum, que és un tipus de paviment fet amb morter, calç i ceràmica triturada molt impermeable, usat en els fons dels dipòsits. A Can Valls del Racó les parets i la base estan revestits amb aquest paviment. A la Roca va sortir un dipòsit molt petit fet amb aquest opus i la base és una dòlia, una gran gerra de ceràmica que servia com a dipòsit de vi o d’oli.

Per entendre l’època romana de Gavà hem de partir del fet que el delta del Llobregat no existia com a tal i al seu lloc hi havia un ampli estuari usat com a lloc d’ancoratge. Els vaixells tiraven l’àncora a una certa distància de la costa i es realitzaven les operacions de càrrega i descàrrega amb embarcacions més petites. Aquest tipus de port sense construcció es deia statio. Per entendre l’època romana a Gavà hem de tenir en compte l’existència de la statio de les Sorres, un port natural al sud del que llavors era la desembocadura del Llobregat. Aquest port fa que la població abandoni la muntanya i s’estableixi al llarg de la línia de la costa per explotar les terres properes i fer que aquesta explotació tingui una sortida comercial a través de la statio de les Sorres.

No era ben bé una ciutat, encara que l’assentament tenia una part residencial. Era una vil·la, una instal·lació dedicada a l’explotació del territori i el comerç. Hi havia propietaris amb els seus treballadors i esclaus. A Gavà tenim la teoria que els propietaris en aquella època podien ser una família que es deia Gabir. Pensem que Gavà ve d’un nom llatí, i fa uns anys es va trobar una llàntia amb la inscripció Gabir. Cornellà, per exemple, ve de Cornelius.

Deú n’hi do el que tenim al museu, però l’exposició permanent no s’ha actualitzat i no és representativa de tot el que hi ha.

És una obvietat que el museu s’ha quedat desfasat respecte del coneixement que es té sobre el patrimoni arqueològic. Tenim unes peces en reserva i l’exposició permanent s’ha d’actualitzar, però tenim un problema d’espai que fa difícil actualitzar-la. Una possibilitat seria concentrar la prehistòria al parc arqueològic de les Mines i convertir l’edifici de la torre Lluc en museu d’història a partir de l’època romana. Ara a la torre Lluc tenim des de la prehistòria fins a l’actualitat i al parc arqueològic no hi ha peces originals perquè no és museu sinó un centre d’interpretació. Atreu molts visitants, però al parc la visita és molt llarga i bona part del públic no visita el museu després, per això hauríem de portar les peces al públic.