“La Universitat necessita replicar el model nord-americà”

El Campus de Terres de l’Ebre de l’Escola Universitària de la Salut i l’Esport és un centre adscrit a la Universitat Rovira i Virgili (EUSES-URV) que forma els futurs professionals de les disciplines esportives i valora l’activitat física com una ciència del coneixement.

Totalment. Nosaltres som una Escola Universitària de la Salut i l’Esport i oferim una formació integral per a l’alumne que estigui interessat a vincular la seva carrera professional cap a aquestes àrees. Impartim el grau de Fisioteràpia i el grau de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (CAFE) i, a més, hem generat el doble grau, que consisteix a integrar-los en un pla d’estudis de cinc anys. És una formació totalment integral, aplega tots els àmbits que es professionalitzen dins el món de l’esport.

D’una banda hi ha el de tota la vida, és a dir, el de la docència. També hi ha el de la salut, que consisteix a formar graduats de CAFE perquè esdevinguin readaptadors professionals i puguin treballar de forma coordinada i multidisciplinària amb el metge de medicina esportiva i amb el fisioterapeuta. També tractem l’àmbit de la gestió esportiva, que consisteix a preparar professionals que, un cop graduats, es puguin posar al capdavant d’empreses i administracions públiques dedicades al món de l’esport. Per últim hi ha l’àmbit del rendiment, és a dir, la formació de coordinadors i d’entrenadors de primer nivell, preparats per a la màxima exigència.

Sol ser a partir de segon i tercer curs quan comencen a definir cap a quina branca s’orientaran. Al quart curs, l’últim del grau, és quan els toca fer les pràctiques curriculars i el treball de final de grau i és llavors quan ja queda clar cap a on s’encaminen.

La que té més demanda últimament és la branca de la salut. El graduat en CAFE és un readaptador, i no només troba lloc en un equip de competició esportiva sinó també dins de l’àmbit sanitari.

És el professional que facilita la reintroducció d’un pacient, d’una persona que s’ha lesionat, en la vida quotidiana.

No, el fisioterapeuta rehabilita però, un cop acaba la rehabilitació, aquella persona necessita un procés d’adaptació per reincorporar-se a la vida normal amb totes les garanties.

Posaré un exemple ben fàcil: un futbolista es lesiona, l’operen i fa rehabilitació per recuperar la mobilitat que tenia abans de lesionar-se. Evidentment, durant la convalescència ha perdut massa muscular i les seves facultats han disminuït. El readaptador té la missió de fer que els nivells de resistència, potència i flexibilitat tornin a ser òptims. És una figura que en l’àmbit de la salut no tenia gaire presència però que és important perquè és el professional que millor controla la programació d’exercicis i la teoria de l’entrenament. El fisioterapeuta té unes nocions, però el nivell de coneixements que té el graduat en CAFE no és comparable. Si pensem en el club més important del món, el Barça, veiem que hi conviuen readaptadors, fisioterapeutes i metges esportius. Quan es treballa en equip el resultat és molt millor, per això nosaltres fem una aposta molt important pel doble grau.

És molt exigent, són cinc anys amb 83 crèdits per curs mentre que, si els fas de manera individual, cada grau dura quatre anys, amb seixanta crèdits per any. Cal un nivell elevat però qui se’l treu té la doble titulació.

El CAFE el fem a Amposta i Fisioteràpia a Tortosa, però no genera cap problema perquè evitem que les assignatures coincideixin.

Hi ha demanda de professionals, i nosaltres els formem. La universitat necessita replicar el model nord-americà, als Estats Units la distància no és un problema quan es busca la millor formació.