La vila termal

Caldes de Montbui farà bullir l'olla aquest cap de setmana. Acostem-nos-hi i olorem

Pot­ser pel seu emplaçament geogràfic, al bell mig del Vallès, o pel clima suau, però sobre­tot perquè té unes aigües que bro­llen a una tem­pe­ra­tura de 74ºC –una de les més ele­va­des d'Europa–, Cal­des de Mont­bui és una de les viles ter­mals més impor­tants de Cata­lu­nya. I pos­se­eix les ter­mes roma­nes més ben con­ser­va­des de la Península, decla­ra­des Bé Cul­tu­ral d'Interès Naci­o­nal. Si ens endin­sem pels car­rers del nucli antic podem des­co­brir, en una pas­se­jada, l'històric iti­ne­rari ter­mal: les anti­gues ter­mes roma­nes, la simbòlica font del Lleó i els safa­reigs d'aigua ter­mal, avui dia encara en fun­ci­o­na­ment.

Cal­des té el seu cor a la plaça de la Font del Lleó. Allà, la vida raja, sense pausa, com la gent que va i ve pels seus car­rers empe­drats, que se saluda, que es reco­neix, com l'aigua que bro­lla del carac­terístic lleó, símbol del muni­cipi. Fins i tot les seves tra­di­ci­ons, les seves fes­tes es tro­ben en aquesta plaça. Com l'Escaldàrium, la festa del foc i de l'aigua que es cele­bra el segon dis­sabte de juliol. O com aquest cap de set­mana, quan la vila faci bullir l'olla en el Mer­cat de l'Olla i la Cal­dera (més infor­mació a la pàgina 8).

La plaça, com la vila, fa olor d'aigua calenta; rega­lima ter­ma­lisme. La tra­dició balneària de Cal­des de Mont­bui data de molt antic. Ja en època romana va ser una estació ter­mal i al segle XIX, la pri­mera estació balneària de Cata­lu­nya. Prova d'allò era que el 1844 hi havia vuit bal­ne­a­ris per­fec­ta­ment equi­pats, més un hos­pi­tal civil i un hos­pi­tal mili­tar amb ser­veis de bal­ne­o­teràpia. Actu­al­ment només hi que­den tres esta­bli­ments oberts al públic, però les seves aigües i els seus equi­pa­ments fan que Cal­des segueixi sent una de les viles ter­mals cap­da­van­te­res del país.

La font del Lleó –que data del 1581– és el seu símbol. Els vila­tans uti­lit­zen encara avui dia la seva aigua per a diver­ses tas­ques domèsti­ques, com ara coure lle­gums o ren­tar i els forans con­tem­plen boca­ba­dants com bull l'aigua que bro­lla del seu cap. A 74º C surt aquesta aigua mine­ro­me­di­ci­nal, una tem­pe­ra­tura que cap­tiva tot­hom que veu com esquitxa el terra i fumeja. Tot­hom sap que crema, però el visi­tant incrèdul que vul­gui tocar-la i no pren­dre mal, pri­mer haurà de reco­llir-la en un got o en un reci­pi­ent.

Terra i aigua, els dos ele­ments que con­for­men la vila ter­mal. De la Font del Lleó prové l'aigua que omple el safa­reig de la Por­ta­lera. Blau i cris­tal·lí, encara avui en dia es buida i es neteja diària­ment i es torna a omplir de nou durant la nit. L'accés és lliure els matins de dilluns a diu­menge, com també es pot acce­dir (excepte diu­menge) al safa­reig de la Cana­leta, on es troba la font que hi dóna nom.

Aigua i patri­moni

La vila de Cal­des va ser, en època romana, una estació ter­mal fun­dada sobre les deus d'aigua calenta que hi bro­llen. La funció pri­mor­dial d'aquest con­junt era curar els nom­bro­sos malalts que hi arri­ba­ven a des de dife­rents punts de la Hispània romana. Fins al moment, s'han loca­lit­zat quinze àmbits del con­junt ter­mal romà. Actu­al­ment hi podem veure una pis­cina rec­tan­gu­lar, cen­tral, d'aigua ter­mal i dues més en forma d'exe­dres semi­cir­cu­lars fron­tals que fan de banys indi­vi­du­als.

Les fonts, les ter­mes roma­nes, els safa­reigs… tota l'ebu­llició de la vila con­flu­ei­xen al museu Ther­ma­lia, el prin­ci­pal cen­tre dina­mit­za­dor de la cul­tura i la tra­dició ter­mal de Cal­des de Mont­bui. Ther­ma­lia és la porta d'accés a la història d'aquest muni­cipi de tra­dició romana i amb una sor­pre­nent ebu­llició artística i cul­tu­ral.

Pre­ci­sa­ment, Cal­des de Mont­bui ha esde­vin­gut un dels muni­ci­pis líders de la pro­moció del ter­ma­lisme dins l'àmbit autonòmic. El 2008 va pro­moure i aco­llir la cre­ació del Con­sorci de les Viles Ter­mals de Cata­lu­nya, amb 9 muni­ci­pis adhe­rits –Beni­fa­llet, Cal­des d'Estrac, Cal­des de Mala­ve­lla, Cal­des de Mont­bui, el Ven­drell, la Gar­riga, Sant Cli­ment Ses­ce­bes, Sant Hilari Sacalm i Santa Coloma de Far­ners–. El con­sorci impulsa i pro­mou com a marca el ter­ma­lisme català i poten­cia aquest tipus de turisme arreu.

A banda de l'oferta ter­mal, el muni­cipi vallesà té un patri­moni que val la pena res­se­guir: l'ermita del Remei (segle XVI), que guarda la imatge de la verge del Remei, vene­rada de molt antic a Cal­des; l'església par­ro­quial de Santa Maria, amb la seva por­ta­lada, una de les obres mes­tres del bar­roc català o la Torre de la Presó, Bé Cul­tu­ral d'Interès Naci­o­nal.

I diver­sos iti­ne­ra­ris natu­rals per fer sen­de­risme. Un d'ells ens porta al jaci­ment ibèric de la Torre Roja, que abasta des del segle V aC fins pràcti­ca­ment l'actu­a­li­tat. El nom de l'indret prové d'una torre de guaita cir­cu­lar cons­truïda al punt més meri­di­o­nal del jaci­ment i al color ver­mellós de la terra de la zona. Des d'aquesta torre s'albira a pri­mer terme la vila de Cal­des, tot seguit la plana del Vallès, l'encaix entre la Ser­ra­lada de Marina i la Serra de Coll­se­rola per l'esco­ta­dura del Besòs, i final­ment el mar.

PER ARRIBAR-HI

Caldes de Montbui està situada al Vallès Oriental, al límit amb el Vallès Occidental. La principal carretera d'accés és la C-59, que s'agafa des de l'AP-7, la C-17 o la C-33. També s'hi arriba per la C1416, en direcció a Granollers i la C1413, en direcció a Molins de Rei.
Thermalia, museu i oficina de turisme. Font del Lleó, 20. Tel. 93 865 41 40. www.visiteucaldes.cat
Hotel Balneari Broquetas www.balnearibroquetas.com
H. Balneari Termes Victòria www.termesvictoria.com
Hotel Balneari Vila de Caldes www.hotelviladecaldes.com
Consorci de les Viles Termals de Catalunya www.catalunyatermal.cat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.