Un estudi avala l'ús de bales de residus per restaurar la pedrera de la Vallensana
El govern reitera, però, que l'espai es continuarà omplint amb runes i que a llarg termini els ciutadans el podran visitar
Una bona mostra que reforça la idea que la recuperació de la morfologia original de la muntanya trigarà força anys a ser una realitat és el fet que fins a l'arribada de la crisi el nombre de camions que diàriament passaven per la pedrera per abocar-hi runa s'acostava al mig miler, mentre que darrerament amb prou feines se supera el centenar de vehicles diaris. De fet, i segons va explicar ahir la regidora de Medi Ambient de l'Ajuntament de Badalona, Mercè Rius (CiU), per restaurar l'aspecte inicial de la muntanya s'estima que encara faran falta nou milions de tones més de terres i runes, ja que fins ara només s'han abocat 3,5 milions d'aquests materials de la construcció i 26.000 tones en forma de bales de residus provinents dels ecoparcs com a material de rebliment, un procediment que es va provar durant dos anys i pel qual l'Ajuntament va ingressar 43.000 euros.
Cinc anys després de l'inici d'aquesta prova pilot, l'estudi de la UPC presentat dimarts a Badalona conclou que aquest procediment seria vàlid per a la restauració de pedreres, una vegada s'hagi acabat l'activitat d'explotació mineral. En aquest sentit, el seguiment del comportament d'aquests materials emmagatzemats sota terra ha constatat, segons explica Rius, que la fracció orgànica es degrada «en pocs mesos» i que les filtracions de líquids –que s'acumulen pertinentment en un abocador per ser retirats posteriorment– són menors que les que es generarien en un dipòsit convencional de residus municipals. «La contaminació que es genera és insignificant», resumeix la responsable mediambiental.
El treball de la Universitat, però, matisa que l'ús d'aquests materials per reomplir pedreres no és vàlid per a espais que estiguin protegits per plans especials que impedeixin l'entrada de residus, com és el cas de la pedrera de la Vallensana. En aquest sentit, Mercè Rius va expressar de nou la posició del govern municipal que la restauració de la pedrera es faci només amb runes procedents de la construcció. «Celebrem els resultats de la prova, però mantenim que la serralada de Marina ha de continuar protegida», raona Rius.
Visitable per la gent
D'aquesta manera, seran els materials inerts els que s'hauran de fer servir per a la recuperació de la muntanya. Un procés en què s'estan seguint criteris com ara potenciar una xarxa de camins i itineraris, aconseguir una morfologia original de la mateixa natura, preservar els espais de més valor ambiental, garantir la revegetació amb espècies autòctones del bosc mediterrani –pi i alzina– i potenciar la diversitat d'hàbits presents a la serralada de Marina.
Algunes d'aquestes voluntats ja s'han traduït en actuacions, com són l'adequació d'una zona d'esbarjo, un mirador amb vistes a la zona en restauració i un espai d'estacionament on en un futur es podran deixar els vehicles per continuar a peu els diferents camins que s'adequaran. «La restauració permetrà recuperar una part de la muntanya perquè la ciutadania en pugui gaudir en un entorn natural i integrat en el parc de la serralada», resumeix Rius.
Tant la presentació dels resultats de la prova pilot com l'explicació del projecte de restauració de la pedrera van tenir lloc dimarts en el marc d'una jornada que va respondre al compromís adquirit per l'anterior govern municipal (PSC, ICV-EUiA i ERC) d'explicar els efectes de reomplir la Vallensana amb aquests materials orgànics. En el mandat anterior, CiU, en l'oposició, es va oposar frontalment al projecte i va arribar a presentar un recurs judicial per aturar-lo, tot i que finalment el va retirar després que en l'inici del mandat actual la Generalitat decidís no enviar més bales. Dimarts l'actual primer tinent d'alcalde, Ferran Falcó (CiU), va destacar que «ens hem de felicitar» perquè el procés endegat amb la prova pilot «s'ha reconduït cap a una solució compatible amb una protecció de la serralada socialment acceptada per la gent de Badalona».
