Ciència i tecnologia
El sincrotró ‘Alba’ s’alia amb altres instruments similars
És un dels fundadors de Leaps, que aplega dinou fonts de fotons europees usades per 24.000 investigadors
El sincrotró Alba, juntament amb divuit instal·lacions científiques similars més de tot el continent, ha entrat en el projecte Leaps (l’organització europea de fonts de fotons basades en acceleradors, segons la sigla en anglès), que vol impulsar la investigació amb aquesta mena d’instruments com a via de renovació de la recerca científica a Europa.
L’acord de col·laboració, signat a Brussel·les fa unes setmanes, crea un consorci estratègic per promoure de manera activa la qualitat i l’impacte de la recerca fonamental, aplicada i industrial duta a terme a les dinou instal·lacions implicades, en benefici de la ciència i la societat europees. Un dels principals objectius és promoure un canvi en la col·laboració europea, a través d’una visió comuna que permeti a l’excel·lència científica solucionar els desafiaments globals i guanyar competitivitat.
Més concretament, entre els objectius de l’associació hi ha guanyar usuaris, estudiar l’impacte socioeconòmic de les instal·lacions, desenvolupar tecnologies comunes, afrontar el desafiament del big data, crear una experiència d’usuari comuna i afavorir l’accés als estudiants i la indústria.
La directora del sincrotró Alba, Caterina Biscari, es mostra satisfeta que la instal·lació catalana prengui part en aquest consorci. “És un orgull participar en aquesta iniciativa per enfortir el paper de les fonts de fotons en la ciència europea. L’Alba és una de les instal·lacions més noves del món i les seves capacitats pioneres ajuden a mantenir el país a l’avantguarda de la investigació científica”, assenyala Biscari.
La màxima responsable del sincrotró confia que els treballs que es duen a terme al centre “tindran una dimensió encara més gran” ara que formen part de Leaps.
Les fonts de fotons que participen en aquesta associació estan basades en acceleradors i produeixen feixos extremament intensos de raigs X, llum ultraviolada i infraroja. Tenen una comunitat de 24.000 científics usuaris directes i una xarxa de 35.000 investigadors, entre els quals figuren cinc premis Nobel, que treballen amb els seus resultats.
Els supermicroscopis com el sincrotró Alba tenen un impacte cada vegada més gran en la ciència a Europa i a tot el món, ja que permeten obtenir informació, impossible d’adquirir amb els equips convencionals, analitzant les mostres al més mínim detall i ajudant a fer visible el que és invisible. Aquestes instal·lacions s’utilitzen per fer recerca tant bàsica com aplicada i cobreixen gairebé tots els camps de la ciència, des de la química, la biologia i la física fins a l’energia, la medicina, el patrimoni cultural i l’enginyeria.