Ciència

Troben una ciutat ibèrica comparable a la d’Ullastret a Banyeres del Penedès

Es tracta de la trama urbana d’una població de més de 2,5 hectàrees abandonada cap a l’any 200 abans de Crist

Investigadors de la Universitat de Barcelona i de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica han descobert una ciutat ibèrica soterrada a Banyeres del Penedès (Baix Penedès) comparable en importància a la d’Ullastret, segons afirmen els responsables de la troballa. A partir de la utilització d’un georadar s’han decobert 2,5 hectàrees de la trama urbana del poblat, el major nucli urbà dels ibers descobert fins ara a Catalunya. S’ha descobert bona part del que es considera una ciutat amb una estructura viària força regular formada per uns carrers aproximadament paral·lels i amples, creuats perpendicularment per unes vies més estretes. Fins ara s’han identificat uns 200 recintes, amb places, edificis singulars, muralles, torres i un gran fossat.

Els investigadors consideren que es tractaria de la gran ciutat de la Cessetània oriental, territori habitat per la tribu ibèrica d’aquest nom, els cessetans, que vivien a la zona que s’estén entre el massís del Garraf i el coll de Balaguer, i que tenien la gran capital a Kesse, la Tarragona actual.

Unes excavacions preventives als anys 80 i 90 van apuntar la possible existència de l’assentament que ara s’ha descobert a partir del georadar, un sistema que identifica les diferents propietats electromagnètiques dels materials del subsol.

Pel que fa la cronologia, la recollida de material ceràmic superficial i els antics treballs d’excavació indiquen que ja hi havia un nucli de població en el segle VI abans de Crist (aC), que va perdurar fins a l’entorn de l’any 200 aC. El poblat es va abandonar, segons els investigadors, per circumstàncies relacionades amb la Segona Guerra Púnica o amb les revoltes indígenes immediatament posteriors.

Pel que fa al pla de treball a partir d’ara, els investigadors tenen la intenció de fer aquest any una primera excavació, un sondeig per comprovar els resultats en les zones de més difícil interpretació.

Després començaran els treballs d’excavació en extensió, en coordinació amb l’Ajuntament de Banyeres del Penedès, que preveu comprar els terrenys en els propers mesos. L’alcalde del municipi, Amadeu Benach, ha considerat que es tracta d’una “gran troballa”, important per al poble i “per al conjunt del país”.

La recerca sobre aquesta nova ciutat es fa en el marc del projecte ’Caracterización de los asentamientos urbanos en la costa de la Iberia septentrional (siglos VI-III aC)’, finançat pel Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat. El jaciment també forma part del projecte de recerca de la UB ’El canvi sociocultural a la Cessetània oriental durant la Protohistòria i l’època romana republicana’.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

tecnologia

Un altaveu dissenyat per resistir les aventures de tot l’estiu

Barcelona

Signat el conveni amb Enric Ruiz per construir el Centre Cultural d’Arquitectura

figueres
Societat

Lleida aprova la renovació urgent del contracte de jardineria

Lleida
Ciències

Mor el psiquiatre i jesuïta Jordi Font i Rodon, reconegut amb la Creu de Sant Jordi (2003)

Salellas defensa la proposta urbanística pel nou Campus de Salut

GIRONA
medi ambient

Més de 600.000 afectats a la Xina pel tifó Gaemi, que va deixar 5 morts a Taiwan

barcelona
Energia

Declaració d’Impacte Ambiental a tres parcs eòlics a l’Ebre

Batea
judicial

Amnistiat Adrián Sas, l’activista condemnat per agredir dos mossos en l’aniversari de l’1-O

barcelona
societat

Un centenar de persones assisteixen a l'acte de record de la Carla

girona