ALEX ARENAS
DOCTOR EN FÍSICA I INVESTIGADOR DEL GRUP DE RECERCA ALEPHSYS LAB DE LA URV
“Si es deixa el virus lliure, pot afectar el 20% de la població”
Investigadors de la Universitat Rovira i Virgili lideren el desenvolupament d’un model matemàtic que és capaç de predir el risc de nous contagis per coronavirus a l’Estat
El coronavirus s’escampa com la pólvora i les previsions avancen que la xifra d’infectats seguirà creixent. Anticipar-se a la propagació del Covid-19 i poder adoptar mesures de control eficaces és la finalitat que facilita el model matemàtic que han desenvolupat investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV), en col·laboració amb tècnics de la Universitat de Saragossa, per fer prediccions del risc de nous casos de contagi que hi pugui haver a l’Estat espanyol. Vostès asseguren que tenen una eina de detecció preventiva, però el nombre de casos no para de créixer. No els fan cas?
Sincerament, no sé per què no ens tenen en compte. Suposo que les autoritats sanitàries consideren que les dades de què disposen i els mètodes que tenen per obtenir informació ja són prou encertats per poder definir estratègies. Ja entenc que la situació és molt crítica, perquè cal decidir si s’apliquen unes polítiques de restricció de mobilitat, però amb nosaltres no han contactat ni s’han interessat per res.
El Departament de Salut o el Ministeri de Sanitat han contactat amb vostès?
Fins aquest dijous al vespre, no ho havia fet ningú. Anem tard. No crec que sigui perquè som la URV, però no sé què passaria si vinguessin experts de fora amb aquesta informació que nosaltres tenim. Amb dades que són públiques, hem fet una feina des del punt vista matemàtic per a la predicció i hem aconseguit un aproximació a l’epidèmia des dels sistemes complexos, i ha demostrat ser molt rellevant.
Com ho hem d’entendre, això dels sistemes complexos?
Basem el model epidèmic en la fase de mobilitat. El virus es propaga perquè la gent es mou, això és una xarxa complexa. Portem més de deu anys treballant en epidèmies des d’aquest punt de vista. En el cas del Covid-19 hem intentat obtenir les dades i donar informació a partir del que ens diuen els models. Hem adaptat un d’aquests models de propagació d’epidèmies a les particularitats del Covid-19, incloent-hi les dades epidemiològiques obtingudes fins al moment sobre aquest virus i preveient també la influència d’aquells individus asimptomàtics que poden provocar nous contagis.
Per concretar el risc epidèmic de cada municipi, parteixen de les dades de mobilitat habitual de la població activa (proporcionades per l’Instituto Nacional de Estadística). Aquestes dades permeten fer una predicció acurada?
La majoria de models epidèmics que existeixen demostren un creixement exponencial fins que es prenen mesures. La comprovació es pot fer amb les dades que ja tenim ara o amb les que hem vist en altres països. El panorama que se’ns plantejarà serà l’escenari d’Itàlia, i a Itàlia se li ha plantejat el de la Xina. Excepte a Corea del Sud, que té un creixement lineal, a la resta de països ho tenim malament: és una onada que vindrà sí o sí. L’única cosa que es pot fer és intentar minimitzar el que sabem segur que passarà: l’estrès absolut del sistema sanitari.
Quants casos acabarem tenint?
Dependrà molt de les polítiques d’acció que s’apliquin. Si no es fa res en la fase de contenció i es deixa el virus lliure, pot afectar fins al 20% de la població. No estic dient que un 20% de la població necessitaria ser hospitalitzada, però un 9% dels afectats sí. L’impacte pot ser molt fort perquè es desbordaria el sistema sanitari.
Cal posar restriccions a la mobilitat?
La xarxa de mobilitat que estudiem ens indica per on es pot expandir el virus. Restringint la mobilitat no s’assegura no tenir més contagis, però s’aconseguiria retardar la corba de creixement d’infectats.
El nombre d’infectats es dispararà?
Sens dubte. Tots els models de predicció donen la mateixa alerta.
No hi ha una solució màgica per evitar-ho?
No, s’ha d’incidir en contenir-lo. I per reduir el nombre d’infectats cal que s’evitin les concentracions massives de gent. En zones on hi ha una gran quantitat de persones, la propagació és fàcil. Entenc que per a les autoritats sanitàries prohibir actes i esdeveniments on hi ha una gran concentració de gent pugui ser alarmista, però és l’única solució. I estic segur que ho faran, és l’única manera d’apaivagar l’impacte que tindrem.
Però impedir la lliure mobilitat de les persones és una decisió contundent.
Suposo que sí. Però tancar tota la Llombardia també ho devia ser i Itàlia ho ha hagut de fer. És una cursa contra rellotge, l’evolució és ràpida. Quan i on cal posar restriccions és molt probable que ho puguin dir els models matemàtics, però com fer-ho serà una decisió política.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.