Ciència

Adolescents i grans, amb més diversitat de microbioma oral

Algunes malalties l’alteren més que fumar o prendre antibiòtics, segons un estudi del CRG que obre la porta a millorar els test de saliva

La convivència també afecta els organismes de la boca

La diversitat del microbioma oral canvia de manera significativa amb l’edat, descrivint una tendència parabòlica en funció de les diferents etapes vitals. La composició de microorganismes residents a la boca dels adolescents és molt diversa i es diferencia molt entre individus, mentre que les persones de mitjana edat tenen un microbioma oral menys variat i més homogeni. A partir dels 60 anys, la biodiversitat i les diferències entre persones augmenten de nou i de manera molt considerable, segons han descobert investigadors del Centre de Regulació Genòmica (CRG) dirigits pel Dr. Toni Gabaldón. Els resultats són fruit de l’estudi dels microorganismes bucals de 1.648 persones (d’entre 7 i 85 anys) dins del projecte Treu la llengua, impulsat per la Fundació La Caixa. Es tracta del primer estudi mundial que retrata com canvia la diversitat del microbioma oral amb l’edat.

Segons els autors de l’estudi, el fet que els adolescents tinguin un microbioma oral molt divers i amb una gran variació interpersonal podria estar relacionat amb els canvis hormonals i la diferència d’hàbits durant aquesta fase. En canvi, la recuperació de la tendència cap a l’heterogeneïtat en persones d’edat avançada es deu a l’establiment d’espècies oportunistes rares, gairebé totes vinculades a malalties orals com la periodontitis. Els investigadors del Centre de Regulació Genòmica defensen que la disparitat entre l’edat mitjana i avançada pot deure’s a diferències en el sistema immunitari, que en debilitar-se amb l’edat faria que la cavitat bucal fos més susceptible a rebre organismes colonitzadors que normalment serien rebutjats.

Molts condicionants

L’estudi també volia comprendre fins a quin punt les característiques ambientals i/o d’estil de vida influeixen en el microbioma oral. D’aquí que es recollís informació sobre 80 aspectes diferents dels participants, com la dieta, la higiene i la salut, entre d’altres. Això va permetre als científics del CRG veure que els canvis importants en el microbioma oral estan vinculats a malalties cròniques com la fibrosi quística i la síndrome de Down.

També s’ha vist la influència, tot i que en menor mesura, de la celiaquia i la hipertensió. Com que cadascun d’aquests factors canvia el microbioma d’una manera particular, resulta a la vegada un senyal específic que obre la porta a accelerar el desenvolupament de tècniques per informar sobre l’estat de salut de les persones a partir de mostres de saliva. Pel que fa a l’estil de vida, fumar és l’hàbit que més altera la composició de la vida dins la nostra boca, per davant del consum d’antibiòtics, però no afecta tant com els trastorns citats anteriorment.

“La salut bucal està connectada amb tot el cos humà. Per aquesta raó, la saliva conté molta informació útil que pot aportar informació complementària a d’altres analítiques com les de sang”, afirma el Professor d’Investigació Icrea Toni Gabaldón, responsable científic del projecte. Segons el seu parer, aquests resultats proporcionen un “diccionari que ajuda a interpretar el llenguatge del microbioma oral”. “Potser algun dia una mostra de saliva sigui tan rutinària com les anàlisis de sang o orina”, aventura l’investigador, que actualment és cap de grup a l’Institut de Recerca Biomèdica i també fa recerca al Barcelona Supercomputing Center.

La convivènci afecta

L’estudi també ha pogut determinar que l’impacte de les relacions socials i familiars també influeix sobre la composició dels microorganismes que habiten dins la nostra cavitat bucal. Membres de la mateixa família –per exemple pares i fills o dos germans o germanes– tenen un microbioma més semblant que dues persones de diferents famílies.

Però resulta encara més curiós que l’associació s’hagi pogut certificar per primer cop fins i tot entre els membres de la mateixa classe escolar, una troballa que fa que els autors defensin que compartir el mateix entorn, tot i que sigui unes hores al dia, també pot afectar significativament el microbioma oral.

LA FRASE

Potser algun dia una mostra de saliva sigui tan rutinària com ho són ara les anàlisis de sang o d’orina
Toni Gabaldón
Professor d’Investigació ICREA Responsable científic de l’estudi

LA XIFRA

1.648
mostres
de saliva de persones d’entre 7 i 85 anys s’han estudiat en les diverses fases del projecte ‘Treu la llengua’.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Centenars de persones protesten pels “assassinats” a la tanca de Melilla

Barcelona

Catalunya ha patit el mes de juny més càlid des del 2003

Barcelona
sanitat

L’OMS demana una resposta “urgent” després que els casos de verola del mico es tripliquin a Europa en dues setmanes

Brussel·les

Élite Taxi celebra l’acord sobre els VTC, però admet que la batalla pot seguir als tribunals

Barcelona
parlament europeu

L’Eurocambra debatrà les morts de migrants a la frontera de Melilla

Brussel·les

Uber anuncia el seu retorn a Barcelona com a servei VTC

barcelona

Figueres reclama eliminar la taxa de reposició de la Guàrdia Urbana per poder augmentar la plantilla

FIGUERES
crisi migratòria

L’ONU veu “inacceptables i evitables” les morts de migrants al Mediterrani i el nord d’Àfrica

ginebra

Darias descarta avançar la quarta dosi als majors de 80 anys com demana Salut

madrid