Troben la clau de la reactivació del càncer de còlon després de la quimioteràpia
Científics de l’IRB identifiquen el gen que permet a certes cèl·lules entrar en letargia i regenerar el tumor un temps després
L’estudi obre la porta a nous tractaments
Amb més de sis mil nous casos l’any, el càncer de còlon és el més freqüent a Catalunya. Fins al punt que, aproximadament, una de cada 25 persones en contraurà un al llarg de la vida. I un dels científics que més estan avançant per combatre’l, Eduard Batlle, ha fet un nou pas endavant amb el seu equip d’investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona en descobrir com s’ho fan aquests tumors per reaparèixer temps després de la quimioteràpia.
Els científics han descobert que les cèl·lules mare tumorals que presenten activitat de la proteïna Mex3a es mantenen en un estat de latència que les fa resistents a la quimioteràpia. A causa de l’acció d’aquests fàrmacs, adopten característiques fetals i, un temps després de la quimioteràpia, quan l’entorn és més favorable, es reactiven per regenerar el tumor amb tota la seva complexitat.
“La quimioteràpia és efectiva, però no elimina totes les cèl·lules tumorals. N’hem descobert un grup persistent que serà el que regenerarà el tumor després del tractament. Això obre la via a poder desenvolupar fàrmacs per eliminar aquestes cèl·lules, cosa que faria que la quimioteràpia fos molt més eficaç i milloraria els índexs de supervivència”, explica el doctor Batlle, investigador Icrea i cap del laboratori de càncer colorectal de l’IRB.
En paral·lel, l’estudi del doctor Batlle, publicat ahir a Nature Cancer, també certifica que l’eliminació del gen Mex3a mitjançant enginyera genètica fa que els càncers de còlon esdevinguin molt sensibles a la quimioteràpia. I no només això: en models experimentals de càncer de còlon, les metàstasis que tenen una deficiència a Mex3a es curen completament amb quimioteràpia.
En tres etapes
La clau de la reparació dels càncers de còlon s’ha fet en tres fases. Inicialment, es van fer servir organoides: petits càncers derivats de pacients que es cultiven al laboratori i que reprodueixen la complexitat del tumor quant a la seva estructura tridimensional i a la seva variabilitat de tipus cel·lulars. “Els organoides ens han permès traçar l’evolució de les cèl·lules responsables en tot el procés i observar-ne la reacció al tractament amb quimioteràpia”, explica Adrián Álvarez-Varela, primer autor de l’estudi. Després també es va treballar amb models de ratolí de càncer de còlon, on es va repetir el comportament d’aquestes cèl·lules persistents, i, finalment, els resultats van ser contrastats amb l’anàlisi transcriptòmica de mostres de pacients.
LA FRASE
Nova teràpia cel·lular al VHIO
D’altra banda, l’hospital Vall d’Hebron ja ha començat a tractar els primers pacients amb càncer utilitzant una teràpia cel·lular de disseny propi basada en cèl·lules TIL (tumour-infiltrating lymphocytes). Es tracta d’uns limfòcits, és a dir cèl·lules immunitàries, que es troben de manera natural al tumor i que són capaços de reconèixer i eliminar les cèl·lules tumorals de manera específica, sense fer malbé les cèl·lules sanes. Al laboratori, aquests TIL es reactiven i s’expandeixen per poder administrar-los de nou al pacient amb l’objectiu de reforçar el sistema immunitari perquè pugui atacar el càncer amb més eficàcia.
Aquesta teràpia ha estat desenvolupada íntegrament al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) gràcies al suport del Banc de Sang i Teixits, entre altres entitats, i fa que Vall d’Hebron se sumi als grans hospitals del món capaços de desenvolupar medicaments propis de teràpia avançada per administrar-los als pacients.