CIÈNCIA
Mor John Goodenough, el premi Nobel que va canviar el món amb les bateries de ió liti
El nord-americà era, que amb cent anys era el premiat amb més edat, va dissenyar i perfeccionar als anys setanta i vuitanta la forma de carregar els milions d’aparells sense fils que usem, començant pels mòbils
John Goodenough, el premi Nobel de més edat que encara estava viu, va morir diumenge als cent anys de vida. D’aquí un mes n’hauria fet 101. El 2019, de fet, va ser el científic de més edat en rebre el guardó quan el va guanyar en la modalitat de Química al costat d’Stanley Whittingham i Akira Yoshino. Més enllà dels seus reconeixements múltiples, el nord-americà passarà a la història com l’inventor d’una bateria revolucionaria, la de ió liti, que avui dia s’usa en milions de dispositius en tot el món, sobretot en els mòbils però també en els ordinadors portàtils, les tauletes, dispositius sense fils i en els cotxes elèctrics i híbrids. També s’instal·len en altres productes domèstics, com en els raspalls de dents i les aspiradores d’última generació.
De petit va tenir problemes en l’educació per culpa de la dislèxia fins que va començar a descobrir que la ciència era realment la seva passió. Va aconseguir matricular-se a la prestigiosa Universitat de Yale on es va graduar amb “summa cum laude”. Després va ser meteoròleg de l’exèrcit dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial. El doctorat el va fer a la Universitat de Chicago, on va tenir de professor Enrico Fermi, el físic italià conegut pel desenvolupament del primer reactor nuclear.
Goodenough va integrar-se posteriorment al laboratori de química orgànica de la Universitat d’Oxford. Allà precisament va descobrir l’aplicació de l’òxid de cobalt al càtode de la bateria de liti, que millorava substancialment l’emmagatzematge d’energia d’aparells electrònics. Va perfeccionar aquell descobriment a la Universitat de Texas a partir del 1986, entitat de la qual en va ser professor pràcticament fins als últims dies de la seva vida. El 1991 Sony va comercialitzar les primeres bateries de ions per a les seves videocàmeres portàtils. El primer mòbil, el Motorola Dynatac 8000x, pesava gairebé un quilo i la seva bateria tenia una autonomia d’una hora de conversa. Les actuals permeten gairebé 30 hores d’us o la reproducció de vídeo durant 12 hores.
A banda del Premi Nobel Goodenoufh també va ser reconegut, entre d’altres guardons, amb el premi Japó de ciència i tecnologia (2001) i la Medalla Copley de la Royal Society 2019).
