Esclat d’IA
Barcelona s’incorpora a la xarxa europea d’excel·lència en recerca sobre intel·ligència artificial
Amb una aportació de 21 científics de deu entitats, és una de les unitats més importants i amb més marge de creixement
Les propostes que aprofiten aquesta tecnologia d’última generació s’escampen per hospitals, escoles i altres àmbits
El 2019 es van començar a fer a la Xina unes proves de monitoratge d’alumnes de primària i secundària força peculiars. Amb un avançat sistema de visió per computador i intel·ligència artificial (IA), es registraven i analitzaven les dades biomètriques dels infants, com ara els moviments oculars o les expressions facials, per comprovar si estaven atents i concentrats a classe. La IA entrava així a l’aula, suposadament per contribuir a la millora en l’atenció de l’alumnat i promoure un millor rendiment acadèmic. Aquest experiment tan controvertit no tindria cabuda ara mateix al sistema educatiu català, però la IA ja es comença a fer present a les aules per altres vies. Professors d’una escola privada de Terrassa han participat en un programa formatiu especialitzat en oratòria en què s’utilitza intel·ligència artificial i realitat virtual per millorar les habilitats de comunicació dels docents i desenvolupar-los com a educadors, per tal que tot això repercuteixi positivament en els alumnes. Segons expliquen fonts de la Gresol International American School, la IA ajuda a “millorar la longitud d’ona de la veu, a controlar els afegitons i les falques del discurs i a practicar la respiració i el control dels nervis”.
I aquest és només un dels exemples de com la IA està guanyant cada cop més presència en les nostres vides. Un dels camps on té més possibilitats d’aplicació és en l’àmbit sanitari. L’hospital Parc Taulí de Sabadell, per exemple, acaba de crear una nova unitat d’urgències formada per un equip d’infermeres que té el suport d’un programari, anomenat Mediktor, basat també en intel·ligència artificial. I és el software el que les orienta i ajuda a tractar pacients amb patologies de baixa complexitat i elevada incidència, com ara cervicàlgies, esquinços de turmell, infeccions d’orina o vertigen. Segons l’hospital, això “permet disminuir significativament el temps d’espera sense perdre qualitat i seguretat en l’assistència sanitària”.
L’impacte de la IA generativa, popularitzada especialment pel boom de ChatGPT, encara pot anar més enllà. Per començar, ja s’està anunciant la integració de solucions similars als navegadors d’internet, com és el cas d’Opera, que la faran encara més accessible al gran públic. Però una de les proves de com està evolucionant és que Barcelona va ser la seu, el 14 de juny passat, del primer festival cinematogràfic que es fa a Europa amb films generats per intel·ligència artificial. L’esdeveniment, anomenat +Rain Fest, l’organitzava la Universitat Pompeu Fabra dins del programa del Sónar+D.
Justament, la UPF és un dels deu centres catalans que estan fent recerca avançada en el camp de la intel·ligència artificial i que aporten talent a la nova unitat barcelonina de l’European Laboratory for Learning and Intelligent Systems (Ellis). La xarxa Ellis és una iniciativa europea per reunir i coordinar els millors investigadors d’aquest camp i assegurar un lideratge internacional durador de la IA feta a Europa. La idea, sorgida dels mateixos científics, és tenir un laboratori de recerca multicèntric, que ja aplega institucions de primer nivell en 14 països, per empènyer els límits científics i tecnològics d’una IA beneficiosa i segura per als humans.
Una mirada humanista
“La IA a Europa s’enfoca de forma més humanística, donant importància als drets humans, mentre que als Estats Units, per influència de l’empresa, se centren més en el rendiment. I a la Xina el tractament de les dades té unes regles de joc completament diferents. Des de Barcelona tenim un grup potent per contribuir a establir les bases d’aquesta tercera via i ajudar a fer que Europa no perdi el tren de la IA”, explica Dimosthenis Karatzas, codirector de la unitat barcelonina d’Ellis juntament amb Carme Torras, que hi afegeix: “Cal insistir molt en la formació. És molt important que les persones desenvolupadores d’aquestes tecnologies siguin conscients dels beneficis i dels riscos que comporten.”
El grup català d’Ellis el formen, de moment, 21 investigadors de cinc universitats (UB, UAB, UPC, UPF i UOC) i de cinc centres de recerca: el Centre de Visió per Computador, l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial, el Barcelona Supercomputing Center, l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial i l’Intelligent Data Science and Artificial Intelligence Research Center. Tot i que s’acaba de crear, ja és una de les unitats més grans de la xarxa en l’àmbit europeu i té marge per continuar creixent, perquè en total hi ha 44 investigadors implicats.
“Tenim una massa crítica important en investigació en IA, però fragmentada en diverses institucions i grups de recerca i no necessàriament alineada, així que aquesta unitat ens permetrà estructurar la investigació i promoure col·laboracions amb altres països”, explica Karatzas. El director associat del Centre de Visió per Computador i professor de la UAB també espera que aquesta iniciativa ajudi a retenir el talent, perquè “Europa ara en genera molt, però acaba fent les aportacions principals a fora”.
El conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, considera que la integració de Barcelona en la xarxa europea d’IA “situa Catalunya com a pol de referència a Europa en recerca i excel·lència tecnològica, i ajuda a generar i atreure nou talent investigador i retenir el que ja existeix”.
