Investigadors catalans a la cascada més gran del món

Els impactes de les cascades submarines en els fons marins eren desconeguts fins que es van descriure per primer cop al nord de les costes de Catalunya, al Mediterrani nord-occidental, en un article científic liderat per investigadors del Grcgm-UB i publicat a la revista Nature el 2006. Des de llavors, aquest grup de recerca de la Universitat de Barcelona ha estat pioner en la recerca monitorada de cascades, tant al canó del cap de Creus com en àrees polars. El monitoratge es fa per mitjà de línies instrumentades amb trampes de sediments, correntòmetres i sensors de temperatura.

Gràcies a aquesta línia d’investigacions s’ha vist que a les costes catalanes ja s’estan detectant canvis a causa de l’emergència climàtica. Així, els experts expliquen que la disminució del nombre de dies de tramuntana a l’hivern al golf del Lleó i al nord de la costa catalana està causant un afebliment d’aquest procés oceanogràfic decisiu per regular el clima i té un gran impacte en els ecosistemes profunds. La situació és preocupant, però on és realment alarmant és a l’Àrtic i a l’Antàrtida, ja que allà les cascades són molt intenses. “Els pols són les regions on es formen la major part de les masses d’aigua densa, generades per la formació de gel marí en superfície, que finalment arriben fins als fons de l’oceà global. Les zones polars són com el cor del sistema circulatori oceànic: bomben aigua freda i densa cap a les grans fondalades oceàniques a través dels batecs fets pels desbordaments d’aigua densa”, explica Amblàs.

El problema és que amb l’escalfament global es forma menys gel i el volum d’aquesta aigua molt freda disminueix. És un procés que té diversos efectes en la circulació oceànica global que preocupen la comunitat científica, tal com es recull en el darrer informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). En la campanya FAR-DWO, l’experiència prèvia que els investigadors han adquirit monitorant el canó del cap de Creus serà crucial. A més, les dues zones estudiades –la del Mediterrani i la polar– serviran de “marc de referència per investigar la propagació d’aquests corrents, els fluxos biogeoquímics associats i la seva empremta en els fons marins i en el registre sedimentari, ja que les dues àrees marines són actors principals del sistema de circulació termohalina de l’oceà global”, segons els investigadors.

Un dels instruments que s’està fent servir és un mostrejador múltiple que gràcies a un pes s’aguanta sobre el fons marí i permet recollir sediments. “Obtenir dades dels sediments ens permet mirar al passat. El registre de sediments ens permetrà estudiar com aquest corrent ha anat variant al llarg dels últims milers d’anys, podrem saber si hi ha hagut moments en què també s’ha afeblit o fins i tot parat, i estudiar conseqüències al clima de tot el planeta”, remarca Amblàs.

Els sediments no només es captaran al fons, sinó també en diferents punts de la cascada, gràcies a les línies instrumentals. Un sistema de boies i pesos permet que quedin dretes i flotant. En aquest projecte se n’estan instal·lant dues: una a uns 1.300 metres de fondària i l’altra a uns 2.000. És instrumental molt resistent: “En la cascada l’aigua va molt i molt ràpida, a dos metres per segon”, recorda Amblàs. Les línies instrumentals es quedaran a l’estret de Dinamarca durant un any i el setembre de l’any vinent una segona missió les recollirà.