La donació es feminitza

Mentre no hi hagi una alternativa artificial dissenyada en laboratori, que ja hem vist que trigarà, la donació de sang continuarà sent el sistema més fiable i imprescindible per garantir la disponibilitat de sang i dels seus components en tots els procediments mèdics en què és necessària per salvar vides. I aquí entra en joc la generositat i l’altruisme de la població que, mitjançant la donació, aconsegueix que als hospitals tinguin un abastiment constant.

A Catalunya, el pes més important dels donants recau en la franja d’edat mitjana-alta, entre els 45 i els 70 anys, en què es concentren més de la meitat dels donants. Dins aquest segment, el gruix més gran es troba entre els 45 i 54 anys, una franja de 10 anys que registra el 28% del total de donants. Tampoc es pot menystenir la contribució de les persones majors de 55 i fins arribar als 70 anys, moment a partir del qual arriba la jubilació forçosa i ja no es permet la donació. Aquesta franja d’edat suposa el 27% del total i, com l’anterior, també està composta majoritàriament per homes. Ara bé, l’anàlisi de les dades del Banc de Sang i Teixits, que coordina les donacions a Catalunya, permet veure que darrerament hi està havent un canvi de tendència cap a la feminització del perfil de donants.

Es tracta d’un gir que es va començar a intuir el 2017 però que ha agafat més consistència després de la pandèmia i que ara ja sembla evident. Segons les darreres dades disponibles, el 2023 a Catalunya hi va haver 178.747 donats de sang, un 51% dels quals van ser dones. Aquest canvi s’explica perquè la majoria dels donants que es jubilen són homes, però fonamentalment perquè les persones que donen sang per primera vegada són principalment dones. El 2023 es van registrar més de 25.000 donants nous i les xifres resulten evidents: 14.291 eren dones i 11.227, homes. La major presència de noves donants és generalitzada a totes les franges d’edat, però sobta especialment la gran diferència en el segment més jove (de 18 a 25 anys), amb més de 2.000 noies més que nois. A més, les donacions en aquestes edats van créixer l’any passat amb molta intensitat, un 6%, de manera que els responsables del Banc de Sang donen per fet que les noies estan agafant el relleu pel que fa a la donació.

Fent una ullada a l’evolució històrica dels nous donants, que el 2023 també van créixer en uns 2.000 individus, es consolida la tendència al creixement dels darrers anys. El Banc de Sang i Teixits destaca la importància de recuperar les xifres anteriors a la pandèmia pel que fa als nous donants, ja que d’això depèn el futur de les reserves de sang. El 2019 hi va haver 34.774 nous donants, una xifra que va baixar a 22.379 el 2020 i a 21.332 el 2021. Des del 2022, però, la xifra torna a anar en augment.

En canvi, el volum total de donacions de sang va patir una lleugera davallada el 2023. En concret n’hi va haver 247.677, per bé que en un context d’estabilització en xifres similars a les que ja hi havia abans de la pandèmia que ja fa uns anys que dura. Els homes poden donar sang quatre cops l’any i les dones, tres, però hi ha poca gent que exhaureixi aquest límit. La mitjana és d’1,39 vegades l’any, una xifra que el Banc de Sang fa anys que intenta augmentar. Els donants més fidels, que van fer dues o més donacions durant el 2023, representen només el 30% del total.

En canvi, les donacions de plasma van pujar un 28% en comparació amb l’any anterior, fins a un total de 27.759. En aquest cas sí que ha crescut la mitjana de donacions, s’ha passat de l’1,8 a l’1,9, amb un 46% de persones que donen dues o més vegades de mitjana a l’any, aprofitant que en aquest cas es pot fer cada 15 dies. El 2023 es va registrar un rècord de nous donants de plasma, amb un increment del 52% i un total de 4.106 persones. El gran repte del Banc és fidelitzar aquest col·lectiu i aconseguir que doblin les donacions, per aconseguir el repte de l’autosuficiència en els propers tres anys, com marca la directiva europea.