Amb un ull posat en l’YR4

Per orientar-se, per gestionar els cultius, per desentrellar el funcionament del sistema solar, per buscar respostes sobre el més enllà, per pur plaer… Durant mil·lennis, la humanitat ha observat el cel nocturn amb tota mena de finalitats i excuses. Darrerament, se n’hi ha afegit una de nova, molt més terrenal i peremptòria, que té ben interessada la comunitat d’astrofísics: escatir les probabilitats que l’asteroide YR4 ens pugui caure damunt del cap. (Espòiler: ben poques.) Aquest objecte, descobert el desembre passat des de Xile pel Sistema d’Última Alerta d’Impacte Terrestre d’Asteroides, és el primer que ha assolit un nivell de perillositat de 3 sobre 10 en l’escala Torino, que valora tant les possibilitats d’impacte com els estralls que podria causar. Tot i això, els astrofísics són clars i coincidents: “No cal patir, però tampoc se’l pot perdre de vista.”

Per la trajectòria de l’YR4 té, ara mateix, un 2,2% de possibilitats de col·lidir amb la Terra el 22 de desembre del 2032. Això l’ha situat al capdamunt de la llista de l’Agència Espacial Europea de 1.743 objectes propers a la Terra sobre els quals s’ha calculat un risc d’impacte amb la Terra amb resultat diferent a zero. Poc després de descobrir-lo, les probabilitats se situaven al voltant de l’1%, però, ara fa uns dies, va arribar a 2,4% i això va encendre relativament les alarmes, més mediàtiques no pas dels especialistes. “Les probabilitats que impacti amb la Terra són molt baixes, i el que sol passar amb aquesta mena d’objectes és que, com més els estudiem i millorem els paràmetres que en defineixen l’òrbita, més es redueix la incertesa”, apunta l’investigador de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya Josep Maria Trigo.

De moment, molts astrònoms han començat a recollir dades per estudiar-lo més a fons, però, a partir de l’abril, ja no serà visible des dels observatoris terrestres. Llavors, ja s’ha previst seguir-ne la pista des d’aparells de primer nivell, com ara el telescopi espacial James Webb. Hi ha marge de temps i, a més, el 2028 l’asteroide farà una primera passada, aproximant-se a uns quants milions de quilòmetres de nosaltres, i això permetrà estudiar-lo encara millor i, si calgués, plantejar alguna mena d’intervenció. Cal recordar que, el setembre del 2022, la NASA va executar amb èxit la missió DART, consistent a aproximar-se a l’asteroide Dimorphos i estavellar-hi una sonda per estudiar si la tàctica de l’impacte era viable per defensar la Terra de l’amenaça potencial d’un objecte procedent de l’espai. L’YR4 té una mida estimada d’entre 40 i 90 metres de diàmetre. Això el situa en la categoria d’asteroides capaços d’arrasar una ciutat, en l’improbable cas que hi anés a petar, perquè el més habitual seria que caigués a l’oceà, que ocupa el 75% de la superfície planetària, o bé en terrenys deshabitats, com va passar el 1908 a Sibèria. Per tant, queda molt lluny del que va acabar amb els dinosaures i el 80% de la fauna, ara fa 66 milions d’anys, que s’estima que feia uns deu quilòmetres.

Ciència