L’iceberg A23a, el més gran i més antic del món, ha encallat en aigües poc profundes a prop de l’illa subantàrtica britànica de Sant Pere o Geòrgia del Sud, al sud-oest de les Malvines, segons ha informat l’organització British Antarctic Survey .

Aquest megaiceberg té una superfície d’uns 3.600 quilòmetres quadrats –el doble de l’àrea metropolitana del Gran Londres– i pesa gairebé mil milions de tones. En alguns punts les plaques de gel tenen fins a 400 metres de gruix.

Aquest és l’últim episodi en el llarg periple de l’A23a en quaranta anys. El 1986 es va desprendre de la plataforma de gel antàrtica Filchner, que es va trencar en tres fragments més petits, un dels quals és aquest iceberg. Des d’aleshores, els científics l’han observat.

Al desembre, després d’estar encallat al fons marí del mar de Weddell des de feia més de tres dècades, es va trencar i va quedar surant a la deriva seguint els corrents de l’oceà Austral cap a Geòrgia del Sud. Durant alguns mesos del 2024 va quedar atrapat en una columna de Taylor, un fenomen oceanogràfic on l’aigua en rotació per sobre d’una muntanya submarina atrapa els objectes que suren a la superfície. Aquesta dinàmica va mantenir l’A23a girant en un punt i va endarrerir la seva deriva cap al nord.

Els científics preveuen que l’iceberg es trenqui ara en fragments més petits per estar en aigües més càlides, combinades amb l’acció de les onades i les marees, fins que finalment, es fongui.

La incògnita ara és si la presència d’aquesta massa de gel afectarà la fauna de Geòrgia del Sud. El doctor Andrew Meijers, oceanògraf del British Antarctic Survey, ha recordat que els nombrosos icebergs que han fet aquesta ruta per l’oceà Austral s’han acabat dispersant i fonent. “Si l’iceberg es manté a terra, no esperem que afecti significativament la vida salvatge local”, ha dit.

El científic també ha observat que pot ser interessant veure què passara ara, des d’una perspectiva científica. Meijers ha explicat que la fusió del gel pot alliberar nutrients a l’ecosistema regional, on habiten milions de pingüins i foques. La professora Nadine Johnson, del mateix centre oceanogràfic, ha il·lustrat que seria com llançar “una bomba de nutrients enmig d’un desert buit”.

No obstant, Meijers ha admès que la presència d’icebergs més petits pot afectar la pesca comercial, com ha passat en altres ocasions, en fer les operacions més difícils i perilloses.