El telescopi espacial James Webb de la NASA ha captat per primera vegada imatges directes de diòxid de carboni en un planeta fora del sistema solar, una prova que més enllà de la Via Làctia hi ha exoplanetes gegants que s’haurien format igual que Júpiter i Saturn. El planeta on s’han captat les imatges es troba en el sistema multiplanetari HR 8799 situat a 130 anys llum de la Terra. Un sistema que ja fa temps que és objecte d’estudi per conèixer la formació planetària.

Les observacions aporten proves que els quatre planetes gegants del sistema es van formar de manera molt semblant a Júpiter i Saturn, construint lentament nuclis sòlids. “Tenint en compte el que sabem sobre l’estrella al voltant de la que orbiten, això ens indica probablement que es van formar per acreció del nucli, fet que, en el cas dels planetes que podem veure directament, és una conclusió apassionant”, afirma el director de la investigació i astrofísic de la Universitat Johns Hopkins, William Balmer.

Els investigadors van fer el descobriment gràcies als coronògrafs del telescopi que els van permetre buscar llum infraroja en longituds d’ona que revelen gasos específics i altres detalls atmosfèrics. En detectar la forta presència de diòxid de carboni, l’equip ha pogut demostrar que en les atmosferes d’aquests planetes hi ha una fracció considerable d’elements més pesats com carboni, oxigen i ferro.

Les imatges també confirmen que el telescopi espacial pot analitzar directament la química atmosfèrica planetària, a més d’inferir la composició atmosfèrica a través de mesurar la llum estel·lar. L’equip ha publicat els detalls de l’estudi a la revista The Astrophysical Journal, on també inclou dades de les observacions en un altre sistema exoplanetari situat a 96 anys llum de distància.

Segons els investigadors, l’HR 8799 és un sistema jove d’uns 30 milions d’anys, amb planetes encara calents per la seva violenta formació, que emeten grans quantitats de llum infraroja. Això permet als científics recopilar grans volums de dades i comparar la seva formació amb la d’altres estrelles. Balmer afirma que l’estudi d’aquest sistema té per objectiu “comprendre el nostre propi sistema solar, la vida i a nosaltres mateixos en comparació amb altres sistemes exoplanetaris, per poder contextualitzar la nostra existència”. Fins ara s’han obtingut imatges directes de molt pocs exoplanetes, ja que els planetes llunyans són molt més dèbils que les seves estrelles.